Steno (director de cinema)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaSteno
Biografia
Naixement(it) Stefano Vanzina Modifica el valor a Wikidata
19 gener 1917 Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort13 març 1988 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri Flaminio Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsSteno Modifica el valor a Wikidata
FormacióCentre Experimental de Cinematografia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, guionista, director de fotografia Modifica el valor a Wikidata
Activitat1949 Modifica el valor a Wikidata –
Família
FillsCarlo Vanzina, Enrico Vanzina Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0826642 Allocine: 1638 Allmovie: p112669 TMDB.org: 67924
Find a Grave: 192926667 Modifica el valor a Wikidata

Steno era el nom artístic de Stefano Vanzina (Roma, 19 de gener de 1915 - Roma, 13 de març de 1988), director i guionista de cinema italià.[1][2] Les seves comèdies van ser popularíssimes a Itàlia i van caracteritzar tota l'època que va des dels anys 1950 als 80. Alguns dels actors que van protagonitzar les seves pel·lícules van ser Totò, Alberto Sordi, Aldo Fabrizi, Bud Spencer i la parella formada per Ugo Tognazzi i Raimondo Vianello. Steno és pare del també director de cinema Carlo Vanzina.

Començaments com a dibuixant[modifica]

Fill del periodista del Corriere della Sera Alberto Vanzina i de Giulia Boggio, als tres anys va quedar orfe de pare, la qual cosa va deixar a la seva família en greus dificultats econòmiques. Es va matricular en la Facultat de Dret, però mai va completar els seus estudis universitaris. Es va diplomar com a escenògraf en l'Acadèmia de Belles arts i es va inscriure en el Centre Sperimentale di Cinematografia, on va començar a dibuixar caricatures, vinyetes i articles humorístics que va signar amb el pseudònim de Steno, que va ser el que adoptaria també en la seva carrera cinematogràfica (excepte en dues ocasions, en què va signar amb la seva veritable identitat). Aquest sobrenom artístic el va prendre en homenatge de l'escriptora Flavia Steno, autora molt popular a Itàlia a principis del segle xx. Vanzina va començar a col·laborar amb el setmanari Tribuna Illustrata i després en el periòdic satíric Marc'Aurelio (on van col·laborar com a humoristes gràfics altres noms importants vinculats al cinema, com Marcello Marchesi o Federico Fellini). Steno va treballar durant cinc anys per a aquesta publicació, al mateix temps que feia guions radiofònics i textos teatrals.

El cinema[modifica]

Bud Spencer en un fotograma de la primera pel·lícula de la tetralogia de Piedone: Piedone lo sbirro, de 1973

Començarà a treballar al cinema gràcies al director Mario Mattoli, qui li va contractar com a guionista i, fins i tot, com a ajudant de direcció en moltes de les seves pel·lícules. Steno també va escriure guions per a Giorgio Simonelli, Carlo Ludovico Bragaglia, Riccardo Freda i Carlo Borghesio, a més d'intervenir ocasionalment com a actor. El 1949 va dirigir la seva primera pel·lícula: Al diavolo la celebrità, dirigida al costat de Mario Monicelli, amb qui signarà en total vuit pel·lícules com a codirector, entre les quals destaca Guardie e ladri,[3] en el guió del qual va col·laborar Vitaliano Brancati, que van protagonitzar Totò, Pina Piovani i Aldo Fabrizi i que va participar al Festival de Canes de 1952, on va guanyar el premi al millor guió.[4] El 1952 iniciarà la seva carrera en solitari amb Totò a colori (protagonitzada, de nou, per l'actor Totò).

A partir d'aquí va començar una prolífica carrera, abundant en comèdies més o menys atrevides (El 1954 la seva pel·lícula Le avventure di Giacomo Casanova va sofrir severes retallades de la censura) i que va derivar cap a altres subgèneres, com l'anomenat poliziesco all'italiana, on s'exageraven els trets de violència i comicitat (el millor exemple d'això són les quatre pel·lícules que va rodar sobre el personatge de Piedone, un comissari de policia de Nàpols interpretat per Bud Spencer o la sèrie televisiva Big Man, amb el mateix Spencer i que Steno no va poder concloure per la seva inesperada mort).

L'última pel·lícula per al cinema de Steno va ser Animali metropolitani (1987), una sàtira sobre l'hedonisme de la societat italiana del seu moment que es va estrenar tres mesos abans de la seva mort i que va ser un fracàs de públic.

Filmografia[modifica]

Director[modifica]

Col·laboracions[modifica]

Notes[modifica]

  1. ↑ «Steno». Bibliothèque nationale de France. [Consulta: 23 juny 2018].
  2. ↑ «Steno» (en italià). Enciclopedia del Cinema. [Consulta: 10 novembre 2016].
  3. ↑ Título en español según FilmAffinity.
  4. ↑ Premios de Guardie e ladri según IMDb.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Steno_(director_de_cinema)&oldid=33282915»