Stephan Sinding

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaStephan Sinding
Stephan Sinding.png
Dibuix de Stephan Sinding
Biografia
Naixement Stephan Abel Sinding
4 d'agost, 1846
Trondheim, Noruega
Mort 23 de gener, 1922
París, França
Lloc d'enterrament Cementiri del Père-Lachaise, 82 48° 51′ 24″ N, 2° 21′ 07″ E / 48.856666666667°N,2.3519444444444°E / 48.856666666667; 2.3519444444444
Nacionalitat Noruega Noruega
Activitat
Ocupació Escultor
Alumnes Rasmus Harboe Tradueix
Família
Cònjuge Anna Elga Augusta Betzonich Tradueix
Pare Wilhelm Mathias Sinding
Germans Otto Sinding, Christian Sinding i Johanna Sinding
Modifica les dades a Wikidata

Stephan Sinding (Trondheim, Noruega, 4 d'agost de 1846 - París, França, 23 de gener de 1922) fou un escultor noruec.

Era germà de Christian (músic) i Otto (pintor). Estudià des del 1865 a Oslo, Filosofia i Dret, doctorant-se en ambdues facultats: però aviat es decidí per l'escultura, el 1871 passà a Berlín, on fou, durant molt temps, deixeble d'Albert Wolff; després va viure a París, Roma, Oslo i Copenhaguen. Exercí gran influencia en el desenvolupament del seu estil la tendència naturalista de l'escola de París, la qual resta reflectida en les seves obres, en particular els grups Bàrbars (una mare que retira del campament el cadàver del seu fill); Dos homes (una parella amorosa que s'abraça) (sic); La mare presonera, i Un home que s'ofega i vol salvar la seva dona (tots quatre en la Gliptoteca de Ny Carlsberg, de Copenhaguen), la Mare presonera li valgué a Sinding la medalla d'honor de l'Exposició de París de 1899; el grup els Bàrbars, la primera medalla de l'Exposició d'Art de Munic, el 1891. A Copenhaguen Sinding executà una sèrie de treballs decoratius, entre ells un fris amb Crist, els Apòstols, i els reformadors, per l'església de Jesús.

Entre les seves altres obres cal mencionar; una estàtua en marbre, d'Hylas (en el Palau Reial d'Oslo); La nit (una parella dormint); Mare Terra (amb dos homes en les seves sines); i L'Adoració (un home de genolls davant una noia). També se li deuen alguns busts, Bjoerson, Ibsen, Lama Gundersen, etc. per al teatre Nacional d'Oslo, i el grup L’Ofrena, que els noruecs residents a París regalaren a aquesta ciutat el 1920 i fou col·locada en la Sorbona, enfront de la tomba de Richelieu.

Petita galeria[modifica]

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Stephan Sinding Modifica l'enllaç a Wikidata