Stephanie Cayo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaStephanie Cayo

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 abril 1988 Modifica el valor a Wikidata (36 anys)
Lima (Perú) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióNew York Film Academy Modifica el valor a Wikidata
Alçada1,68 m Modifica el valor a Wikidata
Color dels ullsVerd Modifica el valor a Wikidata
Color de cabellsRos Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, ballarina, model, cantant Modifica el valor a Wikidata
Activitat1998 Modifica el valor a Wikidata –
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansFiorella Cayo i Bárbara Cayo Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0147310 TMDB.org: 1255083
Facebook: stephaniecayopage Twitter (X): Stephanie_Cayo Instagram: unlunar Musicbrainz: abe3bf5f-d11a-4891-871b-995641ad46f7 Modifica el valor a Wikidata

Stephanie Cristina Cayo Sanguinetti (Lima, 8 d'abril de 1988)[1] més coneguda com a Stephanie Cayo és una actriu, cantant, model i ballarina peruana d'ascendència italiana,[2] resident entre Los Angeles i Lima. Es va fer coneguda en participar com a protagonista en la telenovel·la juvenil Besos robados. És coneguda a Colòmbia per participar en produccions com La marca del deseo, Doña Bella, El secretario i La Hipocondríaca.

Primers anys[modifica]

Stephanie Cayo és filla de Mario Alberto Cayo Quintana i Ana Cecilia Sanguinetti Bernales. Va estudiar en Lima en el Col·legi Fap José Quiñones de La Molina. És germana de Fiorella Cayo, Bàrbara Cayo i Mario "Macs" Cayo.

Des de nena va realitzar les seves primeres aparicions en espots publicitaris de televisió.[3] Als 10 anys d'edat, va debutar com a actriu a la telenovel·la Travesuras del corazón.[4]

Carrera[modifica]

Entre les seves següents participants en televisió —posterior a Travesuras del corazón— destaquen les telenovel·les María Emilia, querida i Estrellita. Cayo va tornar a la televisió el 2004, per protagonitzar Besos robados,[5] telenovel·la juvenil amb la qual va guanyar fama internacional. El 2005 va prestar la seva veu per la pel·lícula animada Piratas en el Callao.[6]

Als 17 anys, Cayo va estudiar actuació a TVI Actors Studio de Nova York i després ball al Broadway Dance Center. Al seu retorn, va rebre propostes per a actuar en produccions colombianes, concretant-se la seva participació en la telenovel·la colombiano-estatunidenca La marca del deseo, amb Juan Alfonso Baptista.[7][8]

Cayo va gravar un episodi per la sèrie de FOX Tiempo Final.[9][10] El 2010 va participar com a antagonista a Doña Bella de RCN Televisión i Telefutura.

El 2011 va protagonitzar al costat de Juan Pablo Espinosa la telenovel·la El secretario de Caracol Televisión,[11] reball pel qual va ser premiada en 2012 amb el Premi India Catalina a la Millor Actriu Protagonista, Premi TVyNovelas a la Actriu Protagonista Favorita de Telenovel·la i altres importants reconeixements per l'èxit de la novel·la. També va llançar el seu primer àlbum musical Llegaré, produït pel colombià José Gaviria.[12]

En 2012 va protagonitzar el musical Chicago com Roxie Hart en el Royal Center de Bogotà, on va compartir rols amb el seu co-protagonista de El secretario.[13][14][15] Stephanie es va convertir en imatge de la botiga per departament Ripley al Perú al febrer del mateix any.

Cayo protagonitza la sèrie La hipocondríaca de Sony Pictures Television i Caracol Televisión al costat d'Ernesto Calzadilla en 2013.[16]

En 2013 va estudiar actuació a l'Escola de Cinema de Nova York i amb la directora Joan Scheckel a Los Angeles.

En 2015 va actuar a Club de Cuervos, sèrie coneguda de Netflix. És una comèdia dramàtica, interpretant a Mary Luz, una jove ingènua però sorprenentment intel·ligent, qui diu estar embarassada del recentment mort propietari de l'equip de futbol, romanent completament desprotegida per Isabel i Chava, els propietaris en funció d'allò més important de l'herència familiar, que és l'equip de futbol.

També va llançar el seu primer senzill en anglès anomenat Let Em Go, una col·laboració amb Sebastián Llosa, produït per Renzo Bravo i Raúl Chirinos. Gravat a Interscope estudis de Los Angeles, Califòrnia. La cançó aquesta disponible a tot el món en plataformes com iTunes, Spotify i Youtube des del 15 d'abril de 2016.

Filmografia[modifica]

Televisió[modifica]

Any Títol Rol
1998–1999 Travesuras del corazón Cynthia
1999 María Emilia, querida Gabriela "Gaby" Aguirre González
2000 Estrellita Estrella
2004 Besos robados Paloma Velacochea
2007 La marca del deseo María Valentina Santibáñez Márquez
2009 Tiempo Final Nidia
2010 Doña Bella Evangelina Rosales
2011–2012 El secretario Antonia Fontalvo Santibáñez
2013 La hipocondríaca Macarena González
2015–2019 Club de Cuervos Mary Luz Solari (Constanza Sosa)
2016 La Hermandad Milena
2017 El Comandante Mónica Zabaleta
2019 ¿Quién es la máscara? Pez

Pel·lícules[modifica]

Any Títol Rol Notrs
2005 Piratas en el Callao Alberto Cabello Voz
2018 Yucatán Verónica Llargmetratge
2019 Como caído del cielo Samantha
2020 Force of Nature Jess Debut en Hollywood
2021 Amalgama Dra. Elena Durán[17] Llargmetratge
2022 Hasta que nos volvamos a encontrar Ariana

Teatre[modifica]

Any Títol Paper Teatre
2010 Carmín el musical Fiorella Menchelli N/A[18]
2012 Chicago Roxie Hart Royal Center de Bogotá

Discografia[modifica]

Senzills
  • "Llegaré"
  • "El Alquimista"
  • "Let me go", col·laboració amb BRAVVO i Sebastián Llosa
Altres cançons
  • "Te quise más que a nadie", col·laboració amb Anna Carina

Premis i reconeixeiments[modifica]

Any Premi Categoria Motiu Resultat
2011 GQ Rostre Revelació del 2011 Ella mateixa Guanyadora
2012 Premis Clic Caracol Millor Actriu El secretario Guanyadora
Premis TVyNovelas Actriu Protagonista Favorita de Telenovel·la El secretario Guanyadora
Premi India Catalina Millor Actriu Protagonista El secretario Guanyadora
2013 ExpoKids Actriu Favorita Nacional La hipocondríaca Guanyadora

Referències[modifica]

  1. Bio en el sitio web Stephanie Cayo Music.
  2. «La actriz Stephanie Cayo, atada a Colombia sentimental y profesionalmente». El País. [Consulta: 13 setembre 2015].
  3. Preciado, Jean Paul. «UNA ESTRELLITA LLAMADA STEPHANIE CAYO», 09-02-2001. Arxivat de l'original el 2002-03-28. [Consulta: 21 juny 2022].
  4. «El antes y el después del elenco de Travesuras del Corazón». Terra Perú, 30-08-2010. Arxivat de l'original el 2013-12-11. [Consulta: 1r maig 2013].
  5. «Stephanie, entre besos robados», 2004. Arxivat de l'original el 2010-01-27. [Consulta: 28 abril 2022].
  6. «Destacan participación de Stephanie Cayo en "Piratas en El Callao"». Terra Perú, 24-09-2004. Arxivat de l'original el 2013-12-11. [Consulta: 7 agost 2022].
  7. «Stephanie Cayo se destapa en candente telenovela colombiana», 04-06-2008. Arxivat de l'original el 2008. [Consulta: 15 maig 2022].
  8. «Stephanie Cayo se destapa en "La marca del deseo"», 04-06-2008. Arxivat de l'original el 2008-08-23. [Consulta: 3 juny 2022].
  9. «El otro rostro de Stephanie Cayo», 26-08-2008. Arxivat de l'original el 2008-08-28. [Consulta: 3 juny 2022].
  10. «Stephanie es una secretaria arribista», 26-08-2008. Arxivat de l'original el 2008-08-28. [Consulta: 23 juliol 2022].
  11. «La actriz Stephanie Cayo, atada a Colombia sentimental y profesionalmente». ElPais.com.co, 20-01-2013. [Consulta: 8 febrer 2013].
  12. «Stephanie Cayo presentó su primer disco “Llegaré”», 24-06-2011. [Consulta: 8 febrer 2013].
  13. «Stephanie Cayo, lista para su debut en "Chicago"». El Comercio Perú, 07-02-2012.
  14. «Stephanie Cayo - de Chicago a Hollywood». Revista Cosas, 12-03-2012. Arxivat de l'original el 18 de maig de 2012.
  15. «“Chicago” un musical a lo colombiano», 20-02-2012. Arxivat de l'original el 5 d'octubre de 2013.
  16. «Stephanie Cayo es 'La Hipocondríaca'». Caracol TV, 11-01-2013. Arxivat de l'original el 30 de gener de 2013. [Consulta: 8 febrer 2013].
  17. «Carlos Cuarón, hermano de Alfonso, estrena su película "Amalgama", con Manolo Cardona y Tony Dalton» (en castellà). Arxivat de l'original el 2021-12-09. [Consulta: 9 desembre 2021].
  18. «Stephanie Cayo confirmó su participación en el musical de 'Carmín'», 17-01-2011. Arxivat de l'original el 2011-01-17. [Consulta: 30 juny 2022].

Enllaços externs[modifica]