Institut d'Art Clark

Infotaula d'edificiInstitut d'Art Clark
Dades
Tipus	Museu d'art i institut de recerca
Construcció	1955
Obertura	17 maig 1955
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Massachusetts (EUA)
	42° 42′ 28″ N, 73° 12′ 49″ O / 42.7078°N,73.2136°O
Activitat
Fundador	Robert Sterling Clark
Lloc web	clarkart.edu

L'Sterling & Francine Clark Art Institute, abreviadamente Institut d'Art Clark (Clark Art Institute o habitualment The Clark), és un centre d'art d'origen privat situat en Williamstown (Massachusetts), Estats Units. Acull una superba col·lecció de pintures del segle xix, principalment impressionistes (Monet, Pissarro, Degas i unes trenta de Renoir), juntament amb obres mestres del quattrocento italià (Piero della Francesca, Domenico Ghirlandaio, Pietro Perugino). El seu nom recorda als seus fundadors, els col·leccionistes Sterling Clark i la seva esposa Francine.^[1]

Història[modifica]

Després d'una brillant carrera en l'Exèrcit dels Estats Units, Sterling Clark (1877-1956) es va instal·lar a París i va començar a col·leccionar obres d'art, afició que li havien transmès els seus pares. Explicava per a això amb una abundant fortuna heretada del seu avi, president de la Singer Corporation, la famosa signatura de màquines de cosir. En 1919 Sterling Clark es va casar amb la francesa Francine Clary, i tots dos van compartir la seva afició per l'art. Van crear una excel·lent col·lecció de pintura, escultura, dibuixos, gravats, argenteria i porcellanes, seguint el seu gust personal.

Ja mentre formaven la seva col·lecció, els Clark van pensar a obrir un museu públic. Sterling Clark va estudiar ubicar-lo en la localitat de Cooperstown (Nova York), a prop del domicili de la seva família. També va pensar a llegar la col·lecció a l'Metropolitan Museum, però va canviar d'opinió i cap a 1946, va pensar a erigir un museu propi en una parcel·la que havia adquirit en Manhattan.

Finalment, els Clark van preferir obrir el seu museu fora de Nova York, per ventura en intuir que quedaria enfosquit per l'àmplia oferta artística de la metròpoli. Van triar la petita població de Williamstown, al comtat de Berkshire (oest de l'estat de Massachusetts), a causa que s'enclavava el Williams College. La família Clark tenia llaços molt estrets amb aquest centre universitari: l'avi de Sterling Clark havia estat patró de la mateixa en 1878-82, i el seu pare també, en 1882-86.

Van decidir aixecar el museu prop del Williams, que ja comptava amb una petita pinacoteca. Animats per diverses xerrades amb els responsables de l'escola i del seu museu, els Clark van visitar Williamstown a la tardor de 1949, i van prosseguir el contacte amb el col·legi mitjançant cartes plenes d'entusiasme.

Tot just sis mesos després de la visita, el 14 de març de 1950, el matrimoni Clark va fundar formalment el Sterling and Francine Clark Art Institute, que seria seu permanent de la seva col·lecció. L'edifici va costar uns 3 milions de dòlars (xifra colossal en l'època) i la seva construcció va ser molt comentada per l'enorme quantitat de marbre que es va emprar. Es va inaugurar cinc anys després, i des del seu origen l'institut té una doble missió com a museu i com a centre d'investigació i educació.^[2] En els anys 1970, l'edifici va ser ampliat, i el juliol de 2014 es va inaugurar una altra ampliació, dissenyada per l'arquitecte Tadao Ando^[3] i que va costar deu anys de treballs i 145 milions de dòlars.

L'Institut Clark s'emmarca en un campus amb una rica oferta cultural i ecològica. Envoltat de jardins que inclouen un llac amb nenúfars,^[4] comparteix protagonisme amb el Museu d'Art del Williams College, que segueix la seva activitat com a institució diferenciada. Aquest segon museu alberga unes 14.000 peces: el repertori mundial més gran de Maurici Prendergast, exemples d'Edward Hopper i Louise Bourgeois, art egipci i assiri, abundants fotografies, un ric fons de gravats antics, vells mestres espanyols (Juan van der Hamen, Josep de Ribera)...

Col·leccions[modifica]

Si bé la col·lecció de l'Institut Clark ha crescut de manera important des de la seva obertura en 1955, segueix representant el gust i els interessos dels seus fundadors, Sterling i Francine Clark. Així, se centra de forma gairebé exclusiva en art europeu i nord-americà: pintura, escultura, obres sobre paper (dibuixos i gravats), i arts decoratives. Abarca un llarg període històric entre el Renaixement i principis del segle XX. En els últims anys, la institució ha sumat exemples de fotografia antiga. De totes maneres, el màxim atractiu de la col·lecció segueix sent la pintura del segle xix, tan europea com americana.

La col·lecció de pintura antiga inclou obres com a Retrat de dama (c. 1490) de Domenico Ghirlandaio, un rar políptic complet del segle XIV pintat per Ugolino di Nerio, El martiri de santa Catalina d'Alexandria de Luca Signorelli, Retrat de Gilles Joye d'Hans Memling, La Mare de Déu i el Nen amb santa Isabel i sant Joan Baptista de Quentin Matsys, Retrat de Felipe de Guevara de Jan Cornelisz Vermeyen, Paisatge amb el viatge de Jacob de Claude Lorrain, i altres exemples de Pietro Perugino, Joachim Wtewael, Alessandro Turchi, Boucher, Hubert Robert i Thomas Gainsborough. Però la gran joia d'aquesta secció és el retaule de Piero della Francesca: La Mare de Déu i el Nen en un tron, envoltats de quatre àngels. Encara que existeixen altres exemples de l'artista fora d'Itàlia, pocs l'igualen per format i riquesa de detalls.

El 2014, un expert holandès va descobrir en aquest museu una pintura original de Rembrandt: Home llegint a la llum d'una espelma (1648).^[5] Anteriorment es considerava obra d'un seguidor o copista.

La col·lecció de pintura del segle xix inclou a Goya (l'esbós per a tapís La verema i el Retrat d'Asensio Juliá de 1814), Corot, Constable, Millet, William Adolphe Bouguereau, Turner, Jean-Léon Gérôme, Géricault, Giovanni Boldini, Puvis de Chavannes i Lawrence Alma-Tadema, tot i que no tenen comparació davant el repertori impressionista: Manet, Monet (a destacar una de les seves vistes de la catedral de Ruan), Alfred Sisley, Degas (entre les seves obres, una escultura de ballarina en bronze), Camille Pissarro, Pierre Bonnard, Toulouse-Lautrec i Paul Gauguin.

El repertori d'obres de Renoir és especialment ric, amb una trentena de pintures, i va ser motiu d'una reeixida exposició en el Museu del Prado de Madrid (2010-11), a la qual en 2016 ha correspost prestant a Williamstown 28 pintures que il·lustren el col·leccionisme de temes de nu en temps de Felip II i Felip IV.

La secció d'obres sobre paper inclou dibuixos de Rubens, Watteau, Bonnard i un pastís de Degas. Es tracta d'una col·lecció encara en creixement; en els últims anys s'han sumat esbossos de Perino del Vaga, Rembrandt, Giovanni Benedetto Castiglione i Fragonard. Com a joia clau d'aquest fons destaca una fulla de Dürer amb diverses anotacions d'animals i un paisatge. Del gran mestre alemany es guarden a més uns 350 gravats, una de les seves millors col·leccions als Estats Units, que inclou exemplars de moltes de les seves millors creacions com a Sant Jeroni a la seva cel·la. Hi ha també estampes de molts dels gravadors més destacats des del Renaixement: Andrea Mantegna, Marcantonio Raimondi, Lucas van Leyden, Hendrick Goltzius, Rembrandt (l'aiguafort Els tres arbres), Piranesi, Goya, Manet, Toulouse-Lautrec, Mary Cassatt, Edvard Munch, Erich Heckel…