Vés al contingut

Stevan Mokranjac

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaStevan Mokranjac

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(sr) Стеван Мокрањац Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 gener 1856 Modifica el valor a Wikidata
Negotin Modifica el valor a Wikidata
Mort28 setembre 1914 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Skopje Modifica el valor a Wikidata
SepulturaNou cementiri de Belgrad Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Leipzig - música (1885–1887)
Universitat de Roma La Sapienza (1884–)
Universitat de Múnic - música (1879–)
Universitat de Belgrad - matemàtiques Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, musicòleg, director d'orquestra, etnomusicòleg Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereMúsica religiosa Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm3705725 Musicbrainz: a1eea2fd-588e-4562-9801-361c533fa88e IMSLP: Category:Mokranjac,_Stevan_Stojanović Find a Grave: 7186357 Modifica el valor a Wikidata

Stevan Mokranjac (serbi: Стеван Мокрањац) (Negotin, 9 de gener de 1856 - Skopje, 28 de setembre de 1914), nom complet amb patronímic, Stevan Stojanović Mokranjac, alfabet ciríl·lic serbi Стеван Стојановић Мокрањац, fou un compositor serbi, pedagog musical i un dels principals representants de la cultura sèrbia durant el període de transició del segle xix al segle xx.

Biografia

[modifica]

Va néixer a Negotin, una ciutat a l'est de Sèrbia. Els seus avantpassats van emigrar de Macedònia a Mokranje, un poble a prop de Negotin. Va ser estudiant a l'Escola Gran a Belgrad, la secció matemàtica i també un membre de la societat coral sèrbia. L'any 1879 va anar a Múnic a estudiar, però els seus estudis de música va continuar a Roma i després al Conservatori de Leipzig. L'any 1884 es va convertir en director d'un cor sota el nom Kornelije Stanković. Junts amb Stanislav Binički i Cvetko Manojlović va fundar la primera escola de música a Belgrad el 1899. Mokranjac compongué Rukoveti, una sèrie de quinze cançons amb elements folklòrics de Sèrbia, Bòsnia, Bulgària i Macedònia; Liturgija Svetog Jovana Zlatoustog (en català «La litúrgia de Sant Joan Crisòstom») de temàtica sacra, la part més coneguda de la litúrgia és Heruvimska pesma (en català «l'himne dels querubins»); i moltes composicions corals.