Vés al contingut

Steve Baker (motociclista)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSteve Baker
Imatge
(2016) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 setembre 1952 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Bellingham (Washington) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópilot de motociclisme, comerciant Modifica el valor a Wikidata
Esportmotociclisme Modifica el valor a Wikidata
Premis
Facebook: steve.baker.7315 Modifica el valor a Wikidata
Carrera esportiva
NacionalitatEstats Units Estats Units
Temporades1977 - 1978
EquipsYamaha, Suzuki
Palmarès en velocitat
Fórmula 7501 (1977)
Resultats al mundial de motociclisme
GPs Vict. Podis Poles V.Ràp. Pts.
20 7 1 122
C. del Canadà3

Steve Baker (Bellingham, 5 de setembre de 1952) és un antic pilot de motociclisme nord-americà que va destacar en competició internacional durant la dècada del 1970.[1][2] Va competir en curses de dirt track i velocitat de l'AMA de 1973 a 1976 i en Grans Premis del mundial de motociclisme els anys 1977 i 1978.[3] El 1977 va esdevenir el primer nord-americà a guanyar un títol mundial de motociclisme en proclamar-se campió de Fórmula 750, aleshores amb rang de campionat del món.[1][3]

Baker va ser incorporat a l'AMA Motorcycle Hall of Fame el 1999.[4]

Carrera esportiva

[modifica]

Baker va començar la seva carrera competint als circuits ovals de dirt track del nord-oest del Pacífic.[4][3] El 1971 va entrar a l'equip oficial de Yamaha en substitució del canadenc Yvon Duhamel, que havia passat a l'equip de fàbrica de Kawasaki.[5] Un cop a Yamaha, Baker va canviar a les curses de velocitat i va començar a competir al Canadà, on va guanyar tres campionats nacionals.[3] L'experiència adquirida als circuits canadencs, aspres i sotragats, l'ajudaria més endavant en la seva carrera quan va passar a córrer en circuits europeus.[5]

Baker va debutar al Campionat AMA Grand National el 1973 i hi va tenir el seu primer èxit en quedar segon darrere de Kel Carruthers all Talladega Superspeedway.[3] El 1974 es va trencar una cama a Talladega i es va veure obligat a perdre's la resta de la temporada. El 1975 va aconseguir un segon lloc darrere de Gene Romero a la Daytona 200, aleshores considerada una de les curses més prestigioses del món.[5][6]

Els èxits de 1976

[modifica]

Tot i que la Yamaha de Baker va patir una fallada mecànica a la Daytona 200 de 1976, l'americà va guanyar la prestigiosa cursa de pretemporada Imola 200 a Europa; després va viatjar a Gran Bretanya per a competir amb l'equip nord-americà a les curses del Trofeu Transatlàntic, en què s'enfrontaven els millors pilots britànics amb els millors nord-americans amb motocicletes de 750 cc en un torneig de sis curses.[7] Baker va dominar el trofeu com a màxim anotador de punts individual guanyant quatre de les sis curses.[8][9]

Després va tornar als Estats Units per a competir en l'AMA Grand National, on va obtenir la seva primera victòria en un national en guanyar el Loudon Classic[3] juntament amb la cursa complementària de 250cc.[3] Va repetir les seves victòries de Loudon al Laguna Seca Raceway guanyant de nou la cursa nacional i la de suport de 250cc.[10] Un cop tornat a Europa, va guanyar la Race of the Year a Mallory Park.[11] Al final de la temporada de 1976, Baker va ser considerat tant bo com Kenny Roberts a les curses de velocitat.[12]

El títol de 1977

[modifica]

Els bons resultats de Baker li van valer un contracte amb l'equip de fàbrica de Yamaha per a la temporada de 1977.[3] Aquell era el primer any en què la Fórmula 750 tenia estatus de Campionat del Món i la temporada començava amb la Daytona 200,[5] on Baker va intercanviar el lideratge de la cursa amb Kenny Roberts diverses vegades abans de guanyar.[3][12][13] Va acabar segon darrere de Roberts a la Imola 200 i després va guanyar a França, Àustria i Bèlgica, cosa que li va permetre proclamar-se campió de Fórmula 750. A banda, va acabar subcampió darrere de Barry Sheene al campionat del món de 500cc.[14][15]

Retirada

[modifica]
Baker el 2010 al Classic TT d'Assen amb una antiga Yamaha OW45 500

Al final de la temporada, Yamaha va anunciar que volia que Baker tornés als Estats Units per a competir en el campionat AMA Grand National de 1978.[5] Tanmateix, l'americà estava decidit a quedar-se per a seguir competint a Europa i, amb l'ajuda de Barry Sheene, va poder aconseguir moto i patrocini com a company de Graziano Rossi a l'equip Suzuki dirigit per l'antic pilot Roberto Gallina.[5] Baker va tenir dificultats d'adaptació amb la Suzuki i va acabar la temporada al mundial de 500cc en setè lloc.[3] A finals de temporada, Baker va patir un seriós accident al circuit de Mosport, al Canadà, en què es va trencar un braç i la cama esquerra. A causa d'això, va decidir de retirar-se de la competició.[3]

Un cop retirat de les curses, Baker va comprar un concessionari de motocicletes a la seva ciutat natal de Bellingham.[3]

Resultats al Mundial de motociclisme

[modifica]

Barem de puntuació de 1969 a 1987:

Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Punts 15 12 10 8 6 5 4 3 2 1

(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida) Font:[1]

Any Categoria Equip 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 Posició Pts
1977 500cc Yamaha International VEN
2 		AUT
DNF 		GER
3 		NAT
4 		FRA
3 		NED
5 		BEL
2 		SWE
3 		FIN
12 		CZE
DNF 		GBR
2 		2n 80
1978 500cc Suzuki Italia VEN
3 		ESP
6 		AUT
DNF 		FRA
DNS 		NAT
4 		NED
9 		BEL
DNF 		SWE
4 		FIN
6 		GBR
DNF 		GER
7 		7è 42

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Rider Statistics - Steve Baker» (en anglès). MotoGP.com. [Consulta: 2 desembre 2023].
  2. ↑ «Yamaha Profile - Steve Baker» (en anglès). yamaha-motor.com. [Consulta: 7 desembre 2023].
  3. ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 «Steve Baker at the Motorcycle Hall of Fame» (en anglès). motorcyclemuseum.org. [Consulta: 24 febrer 2012].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Archives: The Forerunner to Greatness» (en anglès). cyclenews.com. [Consulta: 20 juny 2023].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 DeWitt, Norm. MBI Publishing Company. Grand Prix Motorcycle Racers: The American Heroes (en anglès), 2010-09-16. ISBN 9781610600453. 
  6. ↑ Schelzig, Erik. «Daytona 200 celebrates 75th running of once-prestigious race» (en anglès). seattletimes.com. [Consulta: 20 juny 2023].
  7. ↑ «Les courses à IMOLA (Italie)» (en francès). racingmemo.free.fr. [Consulta: 1r gener 2018].
  8. ↑ «Teamwork's The Key» (PDF) (en anglès) p. 36. Motor Cycle News, 02-04-1980. [Consulta: 19 març 2023].
  9. ↑ «John Player Transatlantic Trophy» (en anglès), 01-01-1979. [Consulta: 19 març 2023].
  10. ↑ Amick, Bill. «Grand National Series History» (en anglès), 01-01-1979. [Consulta: 19 març 2023].
  11. ↑ «Race of the Year» (en anglès). Arxivat de l'original el 2011-08-03. [Consulta: 17 agost 2013].
  12. ↑ 12,0 12,1 «It Was A Piece Of Cake For Baker» (en anglès). si.com. [Consulta: 25 novembre 2015].
  13. ↑ «Daytona 200 winners» (en anglès). motorsportsetc.com. [Consulta: 24 febrer 2012].
  14. ↑ «La FORMULE 750» (en francès). Racing Memo.
  15. ↑ «Steve Baker career statistics» (en anglès). motogp.com. [Consulta: 24 febrer 2012].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Steve Baker
  • Steve Baker al Canadian Motorcycle Hall of Fame (anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Steve_Baker_(motociclista)&oldid=35009572»