Stichtita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralStichtita
Stichtite- Lizardite.jpg
Stichtita sobre serpentina, de Dundas, Tasmània
Fórmula química Mg6Cr2(OH)16[CO3]·4H2O
Epònim Robert Carl Sticht Tradueix
Localitat tipus Dundas mineral field Tradueix
Classificació
Categoria carbonats
Nickel-Strunz 10a ed. 05.DA.50
Nickel-Strunz 9a ed. 5.DA.50
Nickel-Strunz 8a ed. V/E.03
Dana 16b.6.2.2
Propietats
Sistema cristal·lí trigonal
Hàbit cristal·lí fibrós, agregats
Estructura cristal·lina a = 6.19 Å, c = 46.47 Å; Z = 3
Simetria trigonal - hexagonal escalenohedral (32/m) R 3m
Color violeta
Exfoliació {0001} perfecta
Tenacitat flexible, no elàstic
Duresa 1,5 a 2
Lluïssor vítria
Color de la ratlla blanca o violeta
Diafanitat transparent
Gravetat específica 2,16
Densitat 2,2
Propietats òptiques uniaxial (+)
Índex de refracció nω = 1,516 nε = 1,542
Birefringència δ = 0,026
Pleocroisme feble; O = rosa fosc-rosa a lila E = rosa clas-rosa a lila
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral redefinit (Rd)
Codi IMA IMA2012 s.p.
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

La stichtita és un mineral de classe dels carbonats, a dins de la qual pertany al grup hidrotalcita. Va ser anomenada així per Robert Carl Sticht (1856-1922), director de la societat minera Mount Lyell Mining and Railway Company, de Dundas (Tasmània), on va ser descoberta l'any 1910.

Característiques[modifica]

La stichtita és un carbonat hidroxilat i hidratat de magnesi i crom. Visualment molt similar a la woodallita i la barbertonita, dimorf amb aquesta última. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impuresa ferro. Cristal·litza en el sistema trigonal, mostrant-se habitualment en hàbit fibrós o en agregats. La seva duresa a l'escala de Mohs és d'1,5 a 2.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la stichtita pertany a "05.DA: Carbonats amb anions addicionals, amb H2O, amb cations de mida mitjana" juntament amb els següents minerals: dypingita, giorgiosita, hidromagnesita, widgiemoolthalita, artinita, indigirita, clorartinita, otwayita, zaratita, kambaldaïta, callaghanita, claraïta, hidroscarbroita, scarbroita, caresita, quintinita, charmarita, stichtita-2H, brugnatellita, clormagaluminita, hidrotalcita-2H, piroaurita-2H, zaccagnaita, comblainita, desautelsita, hidrotalcita, piroaurita, reevesita i takovita.

Formació[modifica]

Es troba en roques serpentinites, formada com a producte de l'alteració de la cromita i la serpentina. Sol trobar-se associada a altres minerals com: barbertonita, cromita o antigorita. Hi ha jaciments a Sud-àfrica, Canadà i Tasmània.

Varietats[modifica]

La bouazzerite (of Cailleres) és l'única varietat coneguda d'aquesta espècie. Es tracta d'un terme miner local que s'utilitza per descriure una stichtita ferrosa. Rep el nom de la localitat marroquí de Bou Azzer.[2]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Stichtita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Stichtita» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 gener 2015].
  2. «Bouazzerite (of Cailleres)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 gener 2015].