Stjepan Radić

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaStjepan Radić
Bundesarchiv Bild 183-2010-0420-502, Stefan Radic, cropped.jpg
Biografia
Naixement 11 juny 1871
Martinska Ves
Mort 8 agost 1928 (57 anys)
Zagreb
Causa de mort Ferida d'arma de foc
Lloc d'enterrament Mirogoj
  Líder de l'oposició 

Dades personals
Grup ètnic Croats
Formació Universitat de Zagreb
Institut d'Estudis Polítics de París
Activitat
Ocupació Polític, traductor i escriptor
Partit Partit Camperol Croat
Modifica les dades a Wikidata

Stjepan Radić (Desno Trevarjevo, Croàcia, 11 de juny de 1871 - Zagreb, 8 d'agost de 1928) fou un polític croat.

Fill d'humils camperols, féu els primers estudis a Zagreb i després a Rakovats, sorprenent des de la seva infància als seus mestres per la vivacitat de la seva intel·ligència, el seu poder d'assimilació, la seva facilitat de paraula, les quals feien perdonable la indisciplina del seu caràcter. Ben aviat es féu patent el seu odi vers Àustria i Hongria, que procurava inculcar als seus companys d'estudis, i d'edat juvenil es va veure complicat en un procés polític que l'obligà a refugiar-se a Belgrad. Mercès a la protecció del metropolità Mikhail completà els estudis a Kiev, on afirmà la seva propaganda en favor de l'eslavisme, el qual allí era acollit calorosament.

Més tard passà a Zagreb per a cursar els estudis de Dret, i ben aviat es convertí en el cap de la joventut universitària, si bé fou expulsat d'aquell centre docent i reclòs en presó durant quatre mesos per un discurs injuriós que pronuncià contra el ban de Croàcia, representant d'Hongria. La seva ambició d'alliberar la seva pàtria del jou hongarès i aconseguir l'autonomia política de la incorporació de la Il·líria i la Dalmàcia per a retornar-li el poder de què havia gaudit en el segle XIII, li valgueren durant tota la seva vida infinitat d'arrestos i condemnes. Després de prosseguir estudis a Praga passà a París, on fou un dels alumnes més distingits de l'Escola de Ciències polítiques.

En retornar a Croàcia, el 1902 fundà amb Svetozar Pribitchevitch la revista Narodna Misao (El Pensament Modern), i el 1903, amb el seu germà, el qual era director del Museu iugoslau de Zagreb, el partit dels camperols que, en passar el temps, hauria de convertir-se en l'ídol de Croàcia. El 1910 aquest partit ja tenia nou diputats en la Dieta croata. Si bé durant deu anys havia proclamat la conveniència de la unió amb Sèrbia, el seu esperit rebel es pronuncià contra aquesta decisió de la Dieta de Croàcia el 1918, i el seu partit envià a Ginebra el 1919 una delegació per a sol·licitar de la Societat de Nacions el dret dels croates de disposar de si mateixos.

A partir de llavors Raditch reclamà constantment als serbis la independència completa de Croàcia, pel qual fou empresonat el 1919 pel seu antic amic Pribitchevitch, que aleshores era ministre de l'Interior i amic de Sèrbia. Després d'un nou empresonament el 1920, el 1923 emprengué un viatge d'estudis polítics a Londres, Viena i Moscou, en la qual última ciutat exaltà als Soviets, al comunisme i s'adherí a la III Internacional. Al seu retorn emprengué una activa propaganda contra Sèrbia i comunista, pel que el 1925 fou detingut per alta traïció, i malgrat que s'intentà temperar la seva oposició, elevant-lo al Poder, en el Ministeri d'Instrucció pública, les seves imprudències posaren al Govern en constant perill de greus dificultats amb les nacions estrangeres i provocaren sis crisis ministerials.

Malgrat tot, el rei el crida per a formar Ministeri el 1928; però trobà en aquesta gestió tantes dificultats que hagué de desistir, des de llavors es consagrà únicament a la propaganda en favor de l'autonomia completa de Croàcia. El 28 de juny de 1928, se suscità en la Cambra una violenta discussió vers el procedir de Radić que en tals problemes posava al Govern, un diputat de Montenegro, Punicha Račić, disparà diversos trets de revòlver, que mataren als dos diputats, Pavel Radić, nebot de Stjepan, i Bassarich, i en feriren greument altres tres, entre els que figurava Stjepan Radić, el qual morí algun temps després a conseqüència de la ferida i de la seva agitada vida de diputat i conductor de multituds.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Stjepan Radić Modifica l'enllaç a Wikidata