Bultaco Streaker

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Streaker)
Infotaula de motocicletaStreaker
Bultaco Streaker 125 de 1978 Modifica el valor a Wikidata
ClasseTurisme
FabricantBultaco
Producció1977-1982
RelacionadesLobito, Metralla
SimilarsMontesa Crono
Configuració
MotorMonocilíndric 2T refrigerat per aire
Cilindrada74,78 i 118,82 cc
TransmissióPer cadena
SuspensióForquilla convencional (dv) i doble amortidor hidràulic de gas (dr)
FrensDisc 220 mm (dv i dr)
Cronologia
Junior (1966)

La Bultaco Streaker fou un model de motocicleta de turisme fabricat per Bultaco entre 1977 i 1982. Al llarg de la seva vida comercial se'n produïren dues versions, ambdues amb les mateixes característiques generals: motor de dos temps monocilíndric refrigerat per aire (disponible en dues cilindrades: 74 i 125 cc),[1][2] bastidor multitubular de doble bressol obert, llandes d'aliatge, frens de disc i amortidors de forquilla convencional davant i hidràulics de gas darrere. Per bé que la segona versió incloïa canvis al motor, la principal diferència amb l'anterior era estètica, ja que la combinació de colors variava i es passava del negre i daurat originals al blanc i negre.

Apareguda poc abans de la crisi i ràpida fallida de l'empresa, la Streaker fou la darrera gran realització de Bultaco. Es tractava d'una petita motocicleta esportiva la principal virtut de la qual era una excepcional estabilitat, producte del seu innovador xassís multitubular.[3] A causa del seu esperit esportiu i del fet d'anar adreçada a un públic adolescent (la versió de 74 cc es podia conduir a partir dels 16 anys a l'estat espanyol) es va crear una copa promocional per a joves promeses, la Copa Streaker, disputada només el 1979 per culpa dels problemes de l'empresa.[2] Fou en aquell campionat on s'iniciaren en competició futurs campions com ara Sito Pons (guanyador final de la Copa[4]), Jorge Martínez "Aspar" i Carles Cardús.[3]

Història[modifica]

Després d'anys dedicant-se prioritàriament al fora d'asfalt, a començaments de 1977 Bultaco decidí de renovar el seu model de carretera adreçat als joves, la Junior, una moto llançada el 1966 que havia quedat força antiquada[5] (al contrari d'allò que passava amb el seu model equivalent d'enduro i trial, la Lobito, que sí que s'havia anat adaptant als nous temps).[6] El nou model resultant, anomenat Streaker, no era una simple posada al dia de la Junior sinó més aviat una revolució total del concepte, amb abundants innovacions que varen propiciar-ne l'èxit immediat.

La imatge racing de la Streaker
La Streaker 125 de 1978
El Lotus 77 de Mario Andretti de 1976

A banda de les llandes d'aliatge lleuger i els frens de disc (ben poc comuns aleshores en motos de petita cilindrada), el xassís era la nota més destacada de la Streaker.[6] Dissenyat pel tolosà Jean-Pierre Fournalès -conegut actualment pels seus amortidors oleopneumàtics-, el seu quadre s'avançà a les realitzacions actuals, en què sengles bigues uneixen de la forma més directa possible les dues articulacions vitals de la motocicleta (la columna de direcció i l'eix del basculant), aconseguint així un avantatjós estalvi de pes.[6]

La Streaker fou el darrer model de motocicleta que va sortir de la fàbrica de Bultaco abans del seu tancament temporal de 1979[7] (avantsala de la fallida total de l'empresa), i romangué en catàleg fins al 1982, poc abans del tancament de portes definitiu. La versió de 74 cc es distribuí principalment a l'estat espanyol, mentre la de 125 es destinà a l'exportació a causa dels diferents límits legals d'edat per cilindrada.[6]

Cap a 1980, coincidint amb el desenvolupament del projecte Mk15 (nom amb què es conegueren les darreres versions de Pursang), Bultaco traslladà tots els avenços tecnològics introduïts al seu model de motocròs a un nou prototipus de Streaker: la Streaker MK15, equipada amb un potent motor de 80 cc que havia de substituir els anteriors. Els problemes de l'empresa, però, n'impediren el llançament i la idea no passà de la fase de prototipus.[8][9]

Característiques[modifica]

La Streaker presentava nombroses innovacions tècniques avançades al seu temps,[7] com ara el xassís multitubular de doble bressol obert, una primícia absoluta (era la primera moto en què que s'aplicava la unió directa entre els eixos del basculant i la direcció).[10] La unió estava feta mitjançant sengles tubs de reforç situats entre la pipa de la direcció i l'atac del basculant,[2] i es distingia per l'ús de tubs extremadament fins, els quals treballaven només en tracció o en compressió. L'invent va crear escola i es va demostrar molt valuós pel que fa a la reducció de pes de la moto.[6]

La Streaker incloïa també frens de disc (abandonant, doncs, els habituals de tambor emprats per la marca[11]) i suspensió posterior amb doble amortidor hidràulic de gas. La versió 125, de 118 cc, oferia una potència màxima de gairebé 14 CV i podia assolir fàcilment els 120 km/h, amb un canvi de sis velocitats de gran suavitat.[7] A més, era molt lleugera (85 kg) i gaudia d'un aspecte elegant i exclusiu,[10] amb una combinació de colors -negre i daurat- que recordaven els de l'escuderia John Player-Team Lotus de Fórmula 1[12] (vegeu, per exemple, el Lotus 77 de 1976, pilotat per Mario Andretti).[13]

Versions[modifica]

Llista de versions produïdes[modifica]

  Versions que no varen passar a producció
Id.
Model[14]
Nom Cilindrada Període en producció Núm. Sèrie Pintura dipòsit
De[15] A
179 Streaker 74 74 Maig 1977 Maig 1979 179.000.001 - 179.000.890 Negre amb filetejats daurats  
204 Streaker 125 118 204.000.001 - 204.000.750
179A Streaker 74 74 Maig 1979 1982 179.000.891 - 179.001.890 Blanc amb franges negres
204A Streaker 125 118 204.000.751 - 204.001.040
205 Streaker MK15 80 1980 - Blanc amb franges negres

Models 179 i 204[modifica]

Fitxa tècnica
Bultaco Streaker[16][17]
74[18][19] 125[18][19][20]
Una Streaker 125 de 1978
Id. Model 179 204
Núm. Sèrie 179.000.001 - 179.000.890 204.000.001 - 204.000.750
Anys Maig 1977 - Maig 1979
CC 74,788 118,82
Diàmetre x Carrera 43 x 51,5 mm 54,2 x 51,5 mm
Compressió 12,5:1 12:1
CV 8,9 a 8.500 rpm 13,3 a 9.000 rpm[a]
Carburador Amal 2600, 22 mm Bing 84, 26 mm
Canvi 6 velocitats
Suspensió davant Forquilla telehidràulica 120 mm
Suspensió darrera Doble amortidor telescòpic de gas
Pneumàtic davant 2,50 x 18
Pneumàtic darrera 2,75 x 18
Frens davant Disc 220 mm
Frens darrera Disc 220 mm
Pes en sec 85 kg 85 kg[b]
Capacitat dipòsit 10,5 litres
Color dipòsit Negre amb filetejats daurats
Notes
  1. 14 CV a 8.300 rpm segons una altra font.[6]
  2. 88 kg segons una altra font.[6] Pes incloent-hi benzina, oli i altres extres: 94 kg.[20]
  3. 116 km/h segons una altra font.[20]

Models 179A i 204A[modifica]

El maig de 1979 es va presentar la segona versió de la Streaker, identificable a primer cop d'ull per la combinació de colors (ara blanca en comptes de negre). Els principals canvis mecànics afectaven el motor,[2] de nova generació (era un intermedi entre el San Antonio 2 i el MK15[23]), amb transmissió primària per engranatges en comptes de per cadena com fins aleshores (aconseguint així una major flexibilitat i potència).[6][9] Es va millorar també la distribució del cilindre i la bomba del fre anterior,[23] accionat abans per cable i ara directament per control hidràulic.[9]

Pel que fa a l'acabat estètic, la moto adoptava ara un nou dipòsit i un selló tipus colín (de cua, més incòmode però aconseguint així un aspecte encara més esportiu), alhora que s'intentava que la decoració fos similar a la de la TSS Mk2 pilotada per Ricardo Tormo la temporada anterior al mundial de 50cc (de fet, Tormo apareixia a la portada del fullet publicitari, assegut sobre la nova Streaker). La presentació a la premsa es va fer al circuit de Calafat, on la provaren Jaume Alguersuari i Salvador Cañellas entre d'altres.[23]

Fitxa tècnica
Bultaco Streaker[24]
74[23] 125[23]
Bultaco Streaker 125 de 1979
Id. Model 179A 204A
Núm. Sèrie 179.000.891 - 179.001.890 204.000.751 - 204.001.040
Anys Maig 1979 - 1982
CC 74,788 118,82
Diàmetre x Carrera 43 x 51,5 mm 54,2 x 51,5 mm
Compressió 11,5:1 11,5:1
CV 9,07 a 8.300 rpm 14,42 a 8.300 rpm
Carburador Bing 84, 26 mm Bing 84, 26 mm
Canvi 6 velocitats
Suspensió davant Forquilla telehidràulica 120 mm
Suspensió darrera Doble amortidor telescòpic de gas
Pneumàtic davant 2,75 x 18
Pneumàtic darrera 2,75 x 18
Frens davant Disc 220 mm
Frens darrera Disc 220 mm
Pes en sec 86 kg
Capacitat dipòsit 9 litres
Color dipòsit Blanc amb franges negres

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «1945: Cataluña». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998, p. 102. ISBN 84-920886-5-6. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Bultaco Streaker» (en castellà). elantivirus.com, 2014. Arxivat de l'original el 5 d’agost 2020. [Consulta: 15 març 2015].
  3. 3,0 3,1 «1979 - Bultaco Streaker. Moto de campeones» (en castellà). bultaco.es. Bultaco Motors, 2014. Arxivat de l'original el 2015-03-24. [Consulta: 15 març 2015].
  4. «Operación Crono 75 y Copa Crono 125, España 1978» (en castellà). mgtortugas.blogspot.fr. [Consulta: 15 març 2015].
  5. «Bultaco. Motos de Llegenda > Streaker - 125 cc, 1978» (PDF). museumoto.com. Museu de la Moto de Barcelona, 31-10-2014. [Consulta: 15 març 2015].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 «Bultaco 125 Streaker - 1978. Quand l'innovation arrive… trop tard» (en francès). moto-collection.org, 2014. [Consulta: 15 març 2015].
  7. 7,0 7,1 7,2 Servilibro. «Bultaco Streaker». A: 1.001 Motos (en castellà). Madrid: Susaeta Publishing, Inc., març 2013, p. 63. ISBN 8479718021. 
  8. Navarro, Daniel. «Motos que no llegaron a la serie (X): Bultaco Pursang MK15» (en castellà). soymotero.net, 13-04-2014. [Consulta: 15 març 2015].
  9. 9,0 9,1 9,2 «M204A Bultaco Streaker 125cc 1979» (en anglès). clubbultaco.com.au, 2010. [Consulta: 15 març 2015].
  10. 10,0 10,1 «Bultaco Streaker 125 – La última moto fabricada por Bultaco» (en castellà). mundomotero.com, 14-08-2013. [Consulta: 15 març 2015].
  11. «Bultaco, més que un mite». Fricandó motarra, 16-03-2009. [Consulta: 15 març 2015].
  12. «M204 Bultaco Streaker 125cc 1977» (en anglès). clubbultaco.com.au, 2010. [Consulta: 15 març 2015].
  13. Merlos, Josep lluís. «Bultaco Streaker: el final d’una llegenda». motor.ara.cat. Ara, 17-08-2019. [Consulta: 17 juny 2020].
  14. «Bultaco Model Reference Guide» (en anglès). cemoto.tripod.com. [Consulta: 10 octubre 2014].
  15. «Nº de chasis - Bultaco» (en castellà). lamaneta.org. [Consulta: 10 octubre 2014].
  16. Molinari, Giorgio; Illeso, Franco; Galli, Roberto. «Bultaco Streaker 74/125». A: Moto Catalogo 1978'79 (en italià). Milà: Edizione A.I.D. S.p.A., 1978, p. 163. A.T. Milano 112 14-4-75. 
  17. Molinari, Giorgio; D'Andrea, Alex; Galli, Roberto. «Bultaco Streaker 74/125». A: Moto Catalogo 1979 (en italià). Milà: Edizione A.I.D. S.p.A., 1979, p. 167. A.T. Milano 112 14-4-75. 
  18. 18,0 18,1 «Bultaco Streaker 74/125 - Ficha Técnica de época» (en castellà). yclasicos.com, 21-06-2012. [Consulta: 15 març 2015].
  19. 19,0 19,1 «Bultaco Streaker 74cc Mod 179 125cc Mod 204 Manual Instrucciones» (PDF) (en castellà, francès i anglès). lamaneta.com. Bultaco Cemoto, setembre 1977. Arxivat de l'original el 2015-04-13. [Consulta: 15 març 2015].
  20. 20,0 20,1 20,2 «Bultaco Streaker 125 1978» (en anglès). bikez.com, 2015. [Consulta: 15 març 2015].
  21. «Streaker 1977» (en castellà). clubcemoto.blogspot.es, 13-04-2009. Arxivat de l'original el 22 de desembre 2009. [Consulta: 15 març 2015].
  22. «Folletos Bultaco Nº 21» (en castellà). clubcemoto.blogspot.es, 14-02-2010. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 15 març 2015].
  23. 23,0 23,1 23,2 23,3 23,4 «Folletos Bultaco Nº 23» (en castellà). clubcemoto.blogspot.es, 01-03-2010. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 15 març 2015].
  24. Castelli, Alfredo. «Bultaco Streaker 74/125». A: Moto Catalogo 1981 (en italià). Milà: EPIERRE srl, abril 1981, p. 16. A.T. Milano 303 10-8-1978. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bultaco Streaker