Stromeyerita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralStromeyerita
Stromeyerite - Magma Mine, Broken Hill, Pinal County, Arizona, USA.jpg
Stromeyerita de la mina Magma, Districte de Pioneer, Comtat de Pinal, Arizona, Estats Units
Fórmula químicaCuAgS
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.2.BA.40
Nickel-Strunz 9a ed.2.BA.25a
Nickel-Strunz 8a ed.II/B.06
Dana2.4.6.1
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Hàbit cristal·líprismàtic, massiu, compacte
Estructura cristal·linaa = 4.06Å, b = 6.62Å, c = 7.94Å
Colorgris acer fosc, amb tonalitats febles de violeta
Maclescomunes en {101}
Exfoliacióno en té
Fracturaconcoidal
Tenacitatfràgil
Duresa2,5 a 3
Lluïssormetàl·lica o mat (oxidada)
Color de la ratllagris acer fosca
Diafanitatopaca
Densitat6,2 a 6,3
Pleocroismevisible
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) i Estatus complementari: publicat abans de 1959
Referències[1]
Modifica les dades a Wikidata

La stromeyerita és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser descoberta l'any 1832, i rep el seu nom de Friedrich Stromeyer (1776-1835), professor de química de la Universitat de Göttingen (Alemanya), qui va realitzar la primera anàlisi química.

Característiques[modifica]

La Stromeyerita és un sulfur de coure i argent. Químicament similar a la mckinstryïta. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impuresa ferro. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic, formant cristalls prismàtics, podent-se trobar també en hàbit massiu i compacte.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la stromeyerita pertany a "02.BA: sulfurs metàl·lics amb proporció M:S > 1:1 (principalment 2:1) amb coure, argent i/o or" juntament amb els següents minerals: calcocita, djurleita, geerita, roxbyita, anilita, digenita, bornita, bellidoita, berzelianita, athabascaïta, umangita, rickardita, weissita, acantita, mckinstryita, jalpaïta, selenojalpaïta, eucairita, aguilarita, naumannita, cervelleïta, hessita, chenguodaita, henryita, stützita, argirodita, canfieldita, putzita, fischesserita, penzhinita, petrovskaïta, petzita, uytenbogaardtita, bezsmertnovita, bilibinskita i bogdanovita.

Formació i jaciments[modifica]

Es forma en filons hidrotermals rics en coure i plata, la majoria de les vegades per processos secundaris per alteració de minerals com la bornita, encara que també com a mineral primari. Sol trobar-se associada a altres minerals com: freibergita, bornita, calcopirita, galena o altres minerals sulfurs.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Stromeyerita
  1. «Stromeyerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 gener 2015].