Suècia al Festival de la Cançó d'Eurovisió

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Suècia

EuroSuecia.svg

Estació membre SVT 2016.svg
Final Nacional Melodifestivalen
Aparicions 59 (58 finals)
Primera aparició 1958
Millor resultat
Final 1r 1974, 1984, 1991, 1999, 2012, 2015
Semifinal 1r 1996, 2011, 2012, 2015
Pitjor resultat
Final 22è 1992
Semifinal 12è 2008
Enllaços externs
Pàgina en SVT
Pàgina de Suècia en Eurovision.tv

Suècia ha participat en el Festival de la Cançó d'Eurovisió des del seu debut en 1958. Ha guanyat el concurs en sis ocasions, entre les quals és recordada especialment la de l'any 1974 amb la cançó més famosa del festival, «Waterloo» del grup ABBA. Gràcies a l'èxit de la seva participació, es van convertir en un dels grups més famosos a nivell mundial, a més de donar així a conèixer el seu país. En els aniversaris 50 i 60 del festival, el grup va ser escollit per televot com el millor representant en la història del festival.[1]

Malgrat ser el segon país amb més victòries, únicament darrere d'Irlanda amb set, Suècia és considerat el país més reeixit de la història del Festival, com així ho acrediten, a més de les victòries, un segona posició, sis terceres posicions, 25 aparicions en el TOP-5 i 41 en el TOP-10. Així mateix, va ser el primer país a guanyar dues semifinals consecutives (2011 i 2012). D'altra banda, només han quedat en l'últim lloc dues vegades.

El Festival de la Cançó d'Eurovisió ve precedit a Suècia pel Melodifestivalen, celebrat en diferents ciutats del país on es presenten nombroses candidatures a representar Suècia al festival. La seva gran final, gairebé sempre celebrada a Estocolm, és l'esdeveniment musical anual més important per als suecs;[2] gràcies a això, les participacions de Suècia han estat sempre flamants i les seves cançons són molt conegudes a nivell internacional, sobretot a la resta de països nòrdics. Si bé és cert que Suècia des del 2006 no vingué recollint èxits, la situació va canviar amb el tercer lloc d'Eric Saade i el seu tema Popular en 2011 (que va guanyar la semifinal) i les victòries de Loreen en 2012 amb Euphoria.

A banda del grup musical ABBA, una de les cantants sueques més conegudes a nivell d'Eurovisió i d'Europa és Carola, guanyadora d'una edició de les tres en les quals ha participat en Eurovisió, el seu currículum al festival és excel·lent; 3a el 1983, amb la cançó més votada al Melodifestivalen i reconeguda com la millor cançó que ha passat per ell; 1a el 1991 (empatada en punts amb França, però guanyadora per tenir major quantitat de 10 punts) i 5a en 2006 amb «Invencible». Carola va intentar participar de nou en Eurovisió l'any 2008, en un duo amb el cantant Andreas Johnson, un dels cantants suecs més coneguts en l'actualitat. No obstant això, no van aconseguir arribar a la final del Melodifestivalen. Alguns dels altres artistes conegudes que han participat en el festival són Jan Johansen, The Ark, Lena Philipsson, Tommy Nilsson, Afro-dite i Forbes.

Altres grans artistes són Charlotte Perrelli (guanyadora d'Eurovisió 1999 i 18a en Eurovisió 2008); l'asterisc que ve en la seva secció és a causa que aquesta cançó va ser la salvada pel jurat, si no, no hagués participat a la final per tenir menys punts que l'Antiga República Iugoslava de Macedònia (actual Macedònia del Nord) i Bulgària (10a i 11a, respectivament). Charlotte i la seva cançó «Hero» era una de les clares favorites per guanyar el festival del 2008 celebrat a Belgrad, a l'igual que Rússia (la guanyadora finalment), Sèrbia, Armènia, Suïssa i Ucraïna, decidida tant per les cases d'apostes com per pàgines web d'eurofans, encara que finalment va ocupar un divuitè lloc empatat en punts amb França.

En 2010, es van quedar a les portes de la final en acabar en 11è lloc de la seva semifinal corresponent amb la candidatura d'Anna Bergendahl i «This is my life». Aquella va ser la primera i, fins ara, única vegada que Suècia no ha avançat a la final des de la introducció del sistema de semifinals.[3] No obstant això, a l'any següent el país va començar a veure millors resultats amb el pas de les edicions, amb Eric Saade, qui va quedar en el primer lloc de la seva semifinal i tercer de la gran final amb 185 punts, el qual va ser el millor resultat de Suècia dels últims 12 anys des de la victòria de Charlotte Nilsson en 1999.[4] A Bakú 2012, Loreen, després de ser líder de totes les apostes des que resultés guanyadora al Melodifestivalen, aconseguí el triomf amb la cançó «Euphoria», que va rebre 372 punts (va marcar un nou rècord de 18 puntuacions màximes), i va donar a Suècia la seva cinquena victòria.[5] Com a amfitrions en 2013, es van situar al lloc 14è amb Robin Stjernberg i «You». No obstant això, en 2014, Sanna Nielsen va aconseguir amb «Undo» el tercer lloc amb 218 punts en la gran final.

En 2015, arribaria a Viena, després d'una renyida campanya, la sisena victòria en Eurovisió per a Suècia, amb el tema «Heroes», que va aconseguir 365 punts (la tercera major puntuació al festival i major en una semifinal amb 217), interpretat per Måns Zelmerlöw. Això va significar que el país escandinau acolliria el festival del següent any i, a més, va ser el lapse de temps no consecutiu més curt en què un país guanya després d'imposar-se al festival de 2012.[6] En 2016, com a amfitrió a Estocolm, després d'un dur festival en què va partir entre els favorits, aconseguiria el 5è lloc amb Frans i «If I Were Sorry» gràcies als 261 punts aconseguits entre el nou sistema de votació de Televot-Jurat per separat, de manera que va quedar per tercer any consecutiu en el top 5. Un any després, Robin Bengtsson i el seu tema «I can't go on» van atorgar Suècia una 5a posició amb 344 punts, mentre que Benjamin Ingrosso, amb «Dance You Off», va aconseguir una 7a posició amb 274 punts al 2018. 5è va quedar John Lundvik un any més tard a Tel Aviv amb «Too late for love» (334 punts).

Participacions[modifica]

Llegenda
  • Guanyador
  • Segona posició
  • Tercera posició
  • Quarta o cinquena posició (Top 5)
  • Última posició
  • Any Seu Artista Cançó

    (Música / Lletra)

    Final Punts Semifinal Punts
    1958 Flag of the Netherlands.svg Hilversum Alice Babs «Lilla stjärna» 4 10 No va haver-hi semifinals
    1959 Flag of France.svg Canes Brita Borg «Augustin» 9 4
    1960 Flag of the United Kingdom.svg Londres Siw Malmkvist «Alla andra får varann» 10 4
    1961 Flag of France.svg Canes Lill-Babs «April, april» 14 2
    1962 Flag of Luxembourg.svg Luxemburg Inger Berggren «Sol Och Vår» 7 4
    1963 Flag of the United Kingdom.svg Londres Monica Zetterlund «En gång i Stockholm» 13 0
    No hi va participar el 1964
    1965 Flag of Italy.svg Nàpols Ingvar Wixell «Absent friend» 10 6 No va haver-hi semifinals
    1966 Flag of Luxembourg.svg Luxemburg Lill Lindfors i Svante Thuresson «Nygammal vals» 2 16
    1967 Flag of Austria.svg Viena Östen Warnerbring «Som en dröm» 8 7
    1968 Flag of the United Kingdom.svg Londres Claes-Göran Hederström «Det börjar verka kärlek, banne mej» 5 15
    1969 Flag of Spain.svg Madrid Tommy Körberg «Judy min vän» 9 8
    No hi va participar el 1970
    1971 Flag of Ireland.svg Dublín Family Four «Vita vidder» 6 85 No va haver-hi semifinals
    1972 Flag of the United Kingdom.svg Edimburg Family Four «Härliga sommardag» 13 75
    1973 Flag of Luxembourg.svg Luxemburg The Nova «You're Summer» 5 94
    1974 Flag of the United Kingdom.svg Brighton ABBA «Waterloo» 1 24
    1975 Flag of Sweden.svg Estocolm Lars Berghagen «Jennie, Jennie» 8 72
    No hi va participar el 1976
    1977 Flag of the United Kingdom.svg Londres Forbes «Beatles» 18 2 No va haver-hi semifinals
    1978 Flag of France.svg París Björn Skifs «Det Blir Alltid Värre Framåt Natten» 14 26
    1979 Flag of Israel.svg Jerusalem Ted Gärdestad «Satellit» 17 8
    1980 Flag of the Netherlands.svg La Haia Tomas Ledin «Just nu!» 10 47
    1981 Flag of Ireland.svg Dublín Björn Skifs «Fångad I En Dröm» 10 50
    1982 Flag of the United Kingdom.svg Harrogate Chips «Dag Efter Dag» 8 67
    1983 Flag of Germany.svg Munic Carola «Främling» 3 126
    1984 Flag of Luxembourg.svg Luxemburg Herreys «Diggi-Loo Diggi-Ley» 1 145
    1985 Flag of Sweden.svg Göteborg Kikki Danielsson «Bra vibrationer» 3 103
    1986 Flag of Norway.svg Bergen Monica Törnell & Lasse Holm «E' de' det här du kallar kärlek?» 5 78
    1987 Flag of Belgium.svg Brussel·les Lotta Engberg «Boogaloo» 12 50
    1988 Flag of Ireland.svg Dublín Tommy Körberg «Stad I Ljus» 12 52
    1989 Flag of Switzerland.svg Lausana Tommy Nilsson «En Dag» 4 110
    1990 Flag of Yugoslavia (1946-1992).svg Zagreb Edin-Ådahl «Som En Vind» 16 24
    1991 Flag of Italy.svg Roma Carola «Fångad av en stormvind» 1 146
    1992 Flag of Sweden.svg Malmö Christer Björkman «I Morgon är En Annan Dag» 22 9
    1993 Flag of Ireland.svg Millstreet Arvingarna «Eloïse» 7 89
    1994 Flag of Ireland.svg Dublín Marie Bergman i Roger Pontare «Stjärnorna» 13 48
    1995 Flag of Ireland.svg Dublín Jan Johansen «Se på mig» 3 100
    1996 Flag of Norway.svg Oslo One Habiti Estafi «Den vilda» 3 100 1 227
    1997 Flag of Ireland.svg Dublín Blond «Bara Hon älskar Mig» 14 36 No va haver-hi semifinals
    1998 Flag of the United Kingdom.svg Birmingham Jill Johnson «Kärleken är» 10 53
    1999 Flag of Israel.svg Jerusalem Charlotte Nilsson «Take me to your heaven» 1 163
    2000 Flag of Sweden.svg Estocolm Roger Pontare «When spirits are calling my name» 7 88
    2001 Flag of Denmark.svg Copenhaguen Friends «Listen to your heartbeat» 5 100
    2002 Flag of Estonia.svg Tallinn Afro-dite «Never let it go» 8 72
    2003 Flag of Latvia.svg Riga Fame «Give me your love» 5 107
    2004 Flag of Turkey.svg Istanbul Lena Philipsson «It Hurts» 5 170 Top 11 de l'any anterior
    2005 Flag of Ukraine.svg Kíev Martin Stenmarck «Las Vegas» 19 30 Top 12 d'any anterior
    2006 Flag of Greece.svg Atenes Carola «Invincible» 5 170 4 214
    2007 Flag of Finland.svg Hèlsinki The Ark «The worrying kind» 18 51 Top 10 de l'any anterior
    2008 Flag of Serbia.svg Belgrad Charlotte Perrelli «Hero» 18 47 12[nota 1] 54
    2009 Flag of Russia.svg Moscou Malena Ernman «La Voix» 21 33 4 105
    2010 Flag of Norway.svg Oslo Anna Bergendahl «This is my life» No es va classificar 11 62
    2011 Flag of Germany.svg Düsseldorf Eric Saade «Popular» 3 185 1 155
    2012 Flag of Azerbaijan.svg Bakú Loreen «Euphoria» 1 372 1 181
    2013 Flag of Sweden.svg Malmö Robin Stjernberg «You» 14 62 País amfitrió
    2014 Flag of Denmark.svg Copenhaguen Sanna Nielsen «Undo» 3 218 2 131
    2015 Flag of Austria.svg Viena Måns Zelmerlöw «Heroes» 1 365 1 217
    2016 Flag of Sweden.svg Estocolm Frans «If I Were Sorry» 5 261 País amfitrió
    2017 Flag of Ukraine.svg Kíev Robin Bengtsson «I Can't Go On» 5 344 3 227
    2018 Flag of Portugal.svg Lisboa Benjamin Ingrosso «Dance You Off» 7 274 2 254
    2019 Flag of Israel.svg Tel Aviv John Lundvik «Too Late for Love»
    (Anderz Wrethov, Andreas Johansson, John Lundvik)
    5 334 3 238
    2020 Països Baixos Rotterdam

    Festivals organitzats a Suècia[modifica]

    Edició Ciutat seu Localització Presentandors
    Festival de la Cançó d'Eurovisió 1975 Estocolm Stockholmsmässan Karin Falck
    Festival de la Cançó d'Eurovisió 1985 Göteborg Scandinavium Lill Lindfors
    Festival de la Cançó d'Eurovisió 1992 Malmö Malmömässan Lydia Cappolicchio i Harald Treutiger
    Festival de la Cançó d'Eurovisió 2000 Estocolm Globen Arena Kattis Ahlström i Anders Lundin
    Festival de la Cançó d'Eurovisió 2013 Malmö Malmö Arena Petra Mede
    Festival de la Cançó d'Eurovisió 2016 Estocolm Globen Arena Petra Mede i Måns Zelmerlöw

    Anècdotes de Suècia en el Festival d'Eurovisió[modifica]

    • 1963: Suècia queda per primera vegada en últim lloc a l'igual que Noruega, Finlàndia i Països Baixos.
    • 1966: Suècia queda segona per primera vegada.
    • 1970: Suècia no assisteix al festival en protesta per l'empat cuádruple produït en l'edició anterior entre Espanya, Països Baixos, França i Regne Unit. Com que encara no existeixen normes contra un empat, són declarats guanyadors els quatre.
    • 1974: Suècia guanya per primera vegada amb el grup ABBA, el qual més tard tindrà èxits i serà la millor representació d'Eurovisió.
    • 1976: Suècia no assisteix al festival a causa de la falta de recursos (per haver organitzat l'edició anterior) i a les protestes generades contra l'esdeveniment.
    • 1977: Suècia obté l'última posició amb només dos punts.
    • 1983: Suècia obté per primera vegada un tercer lloc.
    • 1984: Suècia torna a guanyar amb el grup Herreys.
    • 1985: Suècia torna a quedar en tercer lloc i la presentadora sueca del festival Lill Lindfors simula una caiguda on perd la seva roba però és per posar-se el seu nou vestit.
    • 1991: Suècia guanya amb Carola el festival per la mínima diferència amb el 2n lloc en la història del festival, empatant amb França.
    • 1995 i 1996: Suècia obté un tercer lloc i curiosament tant en un festival com en l'altre obté 100 punts.
    • 1999: Suècia guanya el festival amb Charlotte Nilsson.
    • 2001: Les representants sueques són acusades de plagi d'una cançó belga d'un anterior festival.
    • 2005: Suècia obté una de les seves majors patacades en la història del festival, ja de després d'anys en el top 10 obté un 19è lloc.
    • 2006: Carola torna a representar Suècia i aconsegueix un 5è lloc.
    • 2010: Suècia per primera vegada no avança cap a la final.
    • 2011: Eric Saade aconsegueix el tercer lloc amb la quarta major puntuació per a Suècia en la història amb 185 punts, a més de la primera victòria per a Suècia en una semifinal.
    • 2012: Loreen aconsegueix el cinquè títol per a Suècia i la 2a millor puntuació de la història del Festival amb 372 punts, així com el major nombre de màximes puntuacions, amb 18. També obté la segona victòria en una semifinal per a Suècia consecutivament, aquesta és la major quantitat de punts obtinguts pel país en la història fins al moment.
    • 2014: Sanna Nielsen aconsegueix el tercer lloc en la final amb la tercera puntuació més alta que ha obtingut Suècia, amb 218 punts, a més de ser segona en la seva semifinal.
    • 2015: Suècia guanya Eurovisió per sisena ocasió amb 365 punts, convertint-se en el primer país que guanya amb més de 300 punts dues vegades (al 2012 ho va fer amb 372). A més, és el país amb menys espai de temps entre dues victòries, amb només tres anys des de la seva última victòria. Aquesta és la segona puntuació més alta per al país en una final i la major puntuació en una semifinal en la història de qualsevol país amb 217 punts, Suècia va ser declarat com el país més reeixit d'Eurovisió doncs, malgrat estar a una victòria darrere d'Irlanda es va convertir en el país que acumula més punts sumant totes les edicions del festival.

    Votació de Suècia[modifica]

    Fins a 2019, la votació de Suècia ha estat:

    Més punts atorgats només en la gran final
    Pos. País Punts
    1 Flag of Ireland.svg Irlanda 227
    2 Flag of Norway.svg Noruega 226
    3 Flag of Denmark.svg Dinamarca 214
    4 Flag of the United Kingdom.svg Regne Unit 168
    5 Flag of Germany.svg Alemanya 150
    Més punts atorgats en semifinals i final
    Pos. País Punts
    1 Flag of Denmark.svg Dinamarca 307
    2 Flag of Norway.svg Noruega 301
    3 Flag of Ireland.svg Irlanda 244
    4 Flag of Finland.svg Finlàndia 194
    5 Flag of Iceland.svg Islàndia 190
    Més punts rebuts només en la final
    Pos. País Punts
    1 Flag of Norway.svg Noruega 363
    2 Flag of Denmark.svg Dinamarca 349
    3 Flag of Finland.svg Finlàndia 283
    4 Flag of the United Kingdom.svg Regne Unit 224
    5 Flag of Iceland.svg Islàndia 220
    Més punts rebuts en semifinals i final
    Pos. País Punts
    1 Flag of Norway.svg Noruega 453
    2 Flag of Denmark.svg Dinamarca 449
    3 Flag of Finland.svg Finlàndia 322
    4 Flag of Iceland.svg Islàndia 288
    5 Flag of the United Kingdom.svg Regne Unit 278

    12 punts[modifica]

    • Suècia ha donat 12 punts a:

    Final (1975 - 2003)[modifica]

    Any País Any País Any País Any País Any País
    1975 Flag of the Netherlands.svg Països Baixos 1981 Flag of Germany.svg Alemanya 1987 Flag of Ireland.svg Irlanda 1993 Flag of Ireland.svg Irlanda 1999 Flag of Iceland.svg Islàndia
    No hi va participar el 1976 1982 Flag of Yugoslavia (1946-1992).svg Iugoslàvia 1988 Flag of Switzerland.svg Suïssa 1994 Flag of Hungary.svg Hongria 2000 Flag of Denmark.svg Dinamarca
    1977 Flag of Ireland.svg Irlanda 1983 Flag of the United Kingdom.svg Regne Unit 1989 Flag of Denmark.svg Dinamarca 1995 Flag of Denmark.svg Dinamarca 2001 Flag of Greece.svg Grècia
    1978 Flag of Monaco.svg Mònaco 1984 Flag of Ireland.svg Irlanda 1990 Flag of Ireland.svg Irlanda 1996 Flag of Estonia.svg Estònia 2002 Flag of Estonia.svg Estònia
    1979 Flag of Israel.svg Israel 1985 Flag of Norway.svg Noruega 1991 Flag of Malta.svg Malta 1997 Flag of the United Kingdom.svg Regne Unit 2003 Flag of Norway.svg Noruega
    1980 Flag of Ireland.svg Irlanda 1986 Flag of Switzerland.svg Suïssa 1992 1998 Flag of Norway.svg Noruega

    Galeria d'imatges[modifica]

    Notes[modifica]

    1. En 2008, Suècia es va classificar per a la final gràcies al fet que va ser repescada pel jurat.

    Referències[modifica]