Suècia al Festival de la Cançó d'Eurovisió

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Suècia

EuroSuecia.svg

Estació membre SVT 2016.svg
Final Nacional Melodifestivalen
Aparicions 59 (58 finals)
Primera aparició 1958
Millor resultat
Final 1r 1974, 1984, 1991, 1999, 2012, 2015
Semifinal 1r 1996, 2011, 2012, 2015
Pitjor resultat
Final 22è 1992
Semifinal 12è 2008
Enllaços externs
Pàgina en SVT
Pàgina de Suècia en Eurovision.tv

Suècia ha participat en el Festival de la Cançó d'Eurovisió des del seu debut en 1958. Ha guanyat el concurs en sis ocasions, entre les quals és recordada especialment la de l'any 1974 amb la cançó més famosa del festival, «Waterloo» del grup ABBA. Gràcies a l'èxit de la seva participació, es van convertir en un dels grups més famosos a nivell mundial, a més de donar així a conèixer el seu país. En els aniversaris 50 i 60 del festival, el grup va ser escollit per televot com el millor representant en la història del festival.[1]

Malgrat ser el segon país amb més victòries, únicament darrere d'Irlanda amb set, Suècia és considerat el país més reeixit de la història del Festival, com així ho acrediten, a més de les victòries, un segona posició, sis terceres posicions, 25 aparicions en el TOP-5 i 41 en el TOP-10. Així mateix, va ser el primer país a guanyar dues semifinals consecutives (2011 i 2012). D'altra banda, només han quedat en l'últim lloc dues vegades.

El Festival de la Cançó d'Eurovisió ve precedit a Suècia pel Melodifestivalen, celebrat en diferents ciutats del país on es presenten nombroses candidatures a representar Suècia al festival. La seva gran final, gairebé sempre celebrada a Estocolm, és l'esdeveniment musical anual més important per als suecs;[2] gràcies a això, les participacions de Suècia han estat sempre flamants i les seves cançons són molt conegudes a nivell internacional, sobretot a la resta de països nòrdics. Si bé és cert que Suècia des del 2006 no vingué recollint èxits, la situació va canviar amb el tercer lloc d'Eric Saade i el seu tema Popular en 2011 (que va guanyar la semifinal) i les victòries de Loreen en 2012 amb Euphoria.

A banda del grup musical ABBA, una de les cantants sueques més conegudes a nivell d'Eurovisió i d'Europa és Carola, guanyadora d'una edició de les tres en les quals ha participat en Eurovisió, el seu currículum al festival és excel·lent; 3a en 1983, amb la cançó més votada al Melodifestivalen i reconeguda com la millor cançó que ha passat per ell; 1a en 1991 (empatada en punts amb França, però guanyadora per tenir major quantitat de 10 punts) i 5a en 2006 amb «Invencible». Carola va intentar participar de nou en Eurovisió l'any 2008, en un duo amb el cantant Andreas Johnson, un dels cantants suecs més coneguts en l'actualitat. No obstant això, no van aconseguir arribar a la final del Melodifestivalen. Alguns dels altres artistes conegudes que han participat en el festival són Jan Johansen, The Ark, Lena Philipsson, Tommy Nilsson, Afro-dite i Forbes.

Altres grans artistes són Charlotte Perrelli (guanyadora d'Eurovisió 1999 i 18a en Eurovisió 2008); l'asterisc que ve en la seva secció és a causa que aquesta cançó va ser la salvada pel jurat, si no, no hagués participat a la final per tenir menys punts que l'Antiga República Iugoslava de Macedònia (actual Macedònia del Nord) i Bulgària (10a i 11a, respectivament). Charlotte i la seva cançó «Hero» era una de les clares favorites per guanyar el festival del 2008 celebrat a Belgrad, a l'igual que Rússia (la guanyadora finalment), Sèrbia, Armènia, Suïssa i Ucraïna, decidida tant per les cases d'apostes com per pàgines web de eurofans, encara que finalment va ocupar un divuitè lloc empatat en punts amb França.

En 2010, es van quedar a les portes de la final en acabar en 11è lloc de la seva semifinal corresponent amb la candidatura d'Anna Bergendahl i «This is my life». Aquella va ser la primera i, fins ara, única vegada que Suècia no ha avançat a la final des de la introducció del sistema de semifinals.[3] No obstant això, a l'any següent el país va començar a veure millors resultats amb el pas de les edicions, amb Eric Saade, qui va quedar en el primer lloc de la seva semifinal i tercer de la gran final amb 185 punts, el qual va ser el millor resultat de Suècia dels últims 12 anys des de la victòria de Charlotte Nilsson en 1999.[4] A Bakú 2012, Loreen, després de ser líder de totes les apostes des que resultés guanyadora al Melodifestivalen, aconseguí el triomf amb la cançó «Euphoria», que va rebre 372 punts (va marcar un nou rècord de 18 puntuacions màximes), i va donar a Suècia la seva cinquena victòria.[5] Com a amfitrions en 2013, es van situar al lloc 14è amb Robin Stjernberg i «You». No obstant això, en 2014, Sanna Nielsen va aconseguir amb «Undo» el tercer lloc amb 218 punts en la gran final.

En 2015, arribaria a Viena, després d'una renyida campanya, la sisena victòria en Eurovisió per a Suècia, amb el tema «Heroes», que va aconseguir 365 punts (la tercera major puntuació al festival i major en una semifinal amb 217), interpretat per Måns Zelmerlöw. Això va significar que el país escandinau acolliria el festival del següent any i, a més, va ser el lapse de temps no consecutiu més curt en què un país guanya després d'imposar-se al festival de 2012.[6] En 2016, com a amfitrió a Estocolm, després d'un dur festival en què va partir entre els favorits, aconseguiria el 5è lloc amb Frans i «If I Were Sorry» gràcies als 261 punts aconseguits entre el nou sistema de votació de Televot-Jurat per separat, de manera que va quedar per tercer any consecutiu en el top 5. Un any després, Robin Bengtsson i el seu tema «I can't go on» van atorgar Suècia una 5a posició amb 344 punts, mentre que Benjamin Ingrosso, amb «Dance You Off», va aconseguir una 7a posició amb 274 punts al 2018. 5è va quedar John Lundvik un any més tard a Tel Aviv amb «Too late for love» (334 punts).

Participacions[modifica]

Llegenda
  • Guanyador
  • Segona posició
  • Tercera posició
  • Quarta o cinquena posició (Top 5)
  • Última posició
  • Any Seu Artista Cançó

    (Música / Lletra)

    Final Punts Semifinal Punts
    1958 Països Baixos Hilversum Alice Babs «Lilla stjärna» 4 10 No va haver-hi semifinals
    1959 França Canes Brita Borg «Augustin» 9 4
    1960 Regne Unit Londres Siw Malmkvist «Alla andra får varann» 10 4
    1961 França Canes Lill-Babs «April, april» 14 2
    1962 Luxemburg Luxemburg Inger Berggren «Sol Och Vår» 7 4
    1963 Regne Unit Londres Monica Zetterlund «En gång i Stockholm» 13 0
    No hi va participar en 1964
    1965 Itàlia Nàpols Ingvar Wixell «Absent friend» 10 6 No va haver-hi semifinals
    1966 Luxemburg Luxemburg Lill Lindfors i Svante Thuresson «Nygammal vals» 2 16
    1967 Àustria Viena Östen Warnerbring «Som en dröm» 8 7
    1968 Regne Unit Londres Claes-Göran Hederström «Det börjar verka kärlek, banne mej» 5 15
    1969 Espanya Madrid Tommy Körberg «Judy min vän» 9 8
    No hi va participar en 1970
    1971 Irlanda Dublín Family Four «Vita vidder» 6 85 No va haver-hi semifinals
    1972 Regne Unit Edimburg Family Four «Härliga sommardag» 13 75
    1973 Luxemburg Luxemburg The Nova «You're Summer» 5 94
    1974 Regne Unit Brighton ABBA «Waterloo» 1 24
    1975 Suècia Estocolm Lars Berghagen «Jennie, Jennie» 8 72
    No hi va participar en 1976
    1977 Regne Unit Londres Forbes «Beatles» 18 2 No va haver-hi semifinals
    1978 França París Björn Skifs «Det Blir Alltid Värre Framåt Natten» 14 26
    1979 Israel Jerusalem Ted Gärdestad «Satellit» 17 8
    1980 Països Baixos La Haia Tomas Ledin «Just nu!» 10 47
    1981 Irlanda Dublín Björn Skifs «Fångad I En Dröm» 10 50
    1982 Regne Unit Harrogate Chips «Dag Efter Dag» 8 67
    1983 Alemanya Munic Carola «Främling» 3 126
    1984 Luxemburg Luxemburg Herreys «Diggi-Loo Diggi-Ley» 1 145
    1985 Suècia Göteborg Kikki Danielsson «Bra vibrationer» 3 103
    1986 Noruega Bergen Monica Törnell & Lasse Holm «E' de' det här du kallar kärlek?» 5 78
    1987 Bèlgica Brussel·les Lotta Engberg «Boogaloo» 12 50
    1988 Irlanda Dublín Tommy Körberg «Stad I Ljus» 12 52
    1989 Suïssa Lausana Tommy Nilsson «En Dag» 4 110
    1990 Iugoslàvia Zagreb Edin-Ådahl «Som En Vind» 16 24
    1991 Itàlia Roma Carola «Fångad av en stormvind» 1 146
    1992 Suècia Malmö Christer Björkman «I Morgon är En Annan Dag» 22 9
    1993 Irlanda Millstreet Arvingarna «Eloïse» 7 89
    1994 Irlanda Dublín Marie Bergman i Roger Pontare «Stjärnorna» 13 48
    1995 Irlanda Dublín Jan Johansen «Se på mig» 3 100
    1996 Noruega Oslo One Habiti Estafi «Den vilda» 3 100 1 227
    1997 Irlanda Dublín Blond «Bara Hon älskar Mig» 14 36 No va haver-hi semifinals
    1998 Regne Unit Birmingham Jill Johnson «Kärleken är» 10 53
    1999 Israel Jerusalem Charlotte Nilsson «Take me to your heaven» 1 163
    2000 Suècia Estocolm Roger Pontare «When spirits are calling my name» 7 88
    2001 Dinamarca Copenhaguen Friends «Listen to your heartbeat» 5 100
    2002 Estònia Tallinn Afro-dite «Never let it go» 8 72
    2003 Letònia Riga Fame «Give me your love» 5 107
    2004 Turquia Istanbul Lena Philipsson «It Hurts» 5 170 Top 11 de l'any anterior
    2005 Ucraïna Kíev Martin Stenmarck «Las Vegas» 19 30 Top 12 d'any anterior
    2006 Grècia Atenes Carola «Invincible» 5 170 4 214
    2007 Finlàndia Hèlsinki The Ark «The worrying kind» 18 51 Top 10 de l'any anterior
    2008 Sèrbia Belgrad Charlotte Perrelli «Hero» 18 47 12[nota 1] 54
    2009 Rússia Moscou Malena Ernman «La Voix» 21 33 4 105
    2010 Noruega Oslo Anna Bergendahl «This is my life» No es va classificar 11 62
    2011 Alemanya Düsseldorf Eric Saade «Popular» 3 185 1 155
    2012 Azerbaidjan Bakú Loreen «Euphoria» 1 372 1 181
    2013 Suècia Malmö Robin Stjernberg «You» 14 62 País amfitrió
    2014 Dinamarca Copenhaguen Sanna Nielsen «Undo» 3 218 2 131
    2015 Àustria Viena Måns Zelmerlöw «Heroes» 1 365 1 217
    2016 Suècia Estocolm Frans «If I Were Sorry» 5 261 País amfitrió
    2017 Ucraïna Kíev Robin Bengtsson «I Can't Go On» 5 344 3 227
    2018 Portugal Lisboa Benjamin Ingrosso «Dance You Off» 7 274 2 254
    2019 Israel Tel Aviv John Lundvik «Too Late for Love»
    (Anderz Wrethov, Andreas Johansson, John Lundvik)
    5 334 3 238

    Festivals organitzats a Suècia[modifica]

    Edició Ciutat seu Localització Presentandors
    Festival de la Cançó d'Eurovisió 1975 Estocolm Stockholmsmässan Karin Falck
    Festival de la Cançó d'Eurovisió 1985 Göteborg Scandinavium Lill Lindfors
    Festival de la Cançó d'Eurovisió 1992 Malmö Malmömässan Lydia Cappolicchio i Harald Treutiger
    Festival de la Cançó d'Eurovisió 2000 Estocolm Globen Arena Kattis Ahlström i Anders Lundin
    Festival de la Cançó d'Eurovisió 2013 Malmö Malmö Arena Petra Mede
    Festival de la Cançó d'Eurovisió 2016 Estocolm Globen Arena Petra Mede i Måns Zelmerlöw

    Anècdotes de Suècia en el Festival d'Eurovisió[modifica]

    • 1963: Suècia queda per primera vegada en últim lloc a l'igual que Noruega, Finlàndia i Països Baixos.
    • 1966: Suècia queda segona per primera vegada.
    • 1970: Suècia no assisteix al festival en protesta per l'empat cuádruple produït en l'edició anterior entre Espanya, Països Baixos, França i Regne Unit. Com que encara no existeixen normes contra un empat, són declarats guanyadors els quatre.
    • 1974: Suècia guanya per primera vegada amb el grup ABBA, el qual més tard tindrà èxits i serà la millor representació d'Eurovisió.
    • 1976: Suècia no assisteix al festival a causa de la falta de recursos (per haver organitzat l'edició anterior) i a les protestes generades contra l'esdeveniment.
    • 1977: Suècia obté l'última posició amb només dos punts.
    • 1983: Suècia obté per primera vegada un tercer lloc.
    • 1984: Suècia torna a guanyar amb el grup Herreys.
    • 1985: Suècia torna a quedar en tercer lloc i la presentadora sueca del festival Lill Lindfors simula una caiguda on perd la seva roba però és per posar-se el seu nou vestit.
    • 1991: Suècia guanya amb Carola el festival per la mínima diferència amb el 2n lloc en la història del festival, empatant amb França.
    • 1995 i 1996: Suècia obté un tercer lloc i curiosament tant en un festival com en l'altre obté 100 punts.
    • 1999: Suècia guanya el festival amb Charlotte Nilsson.
    • 2001: Les representants sueques són acusades de plagi d'una cançó belga d'un anterior festival.
    • 2005: Suècia obté una de les seves majors patacades en la història del festival, ja de després d'anys en el top 10 obté un 19è lloc.
    • 2006: Carola torna a representar Suècia i aconsegueix un 5è lloc.
    • 2010: Suècia per primera vegada no avança cap a la final.
    • 2011: Eric Saade aconsegueix el tercer lloc amb la quarta major puntuació per a Suècia en la història amb 185 punts, a més de la primera victòria per a Suècia en una semifinal.
    • 2012: Loreen aconsegueix el cinquè títol per a Suècia i la 2a millor puntuació de la història del Festival amb 372 punts, així com el major nombre de màximes puntuacions, amb 18. També obté la segona victòria en una semifinal per a Suècia consecutivament, aquesta és la major quantitat de punts obtinguts pel país en la història fins al moment.
    • 2014: Sanna Nielsen aconsegueix el tercer lloc en la final amb la tercera puntuació més alta que ha obtingut Suècia, amb 218 punts, a més de ser segona en la seva semifinal.
    • 2015: Suècia guanya Eurovisió per sisena ocasió amb 365 punts, convertint-se en el primer país que guanya amb més de 300 punts dues vegades (al 2012 ho va fer amb 372). A més, és el país amb menys espai de temps entre dues victòries, amb només tres anys des de la seva última victòria. Aquesta és la segona puntuació més alta per al país en una final i la major puntuació en una semifinal en la història de qualsevol país amb 217 punts, Suècia va ser declarat com el país més reeixit d'Eurovisió doncs, malgrat estar a una victòria darrere d'Irlanda es va convertir en el país que acumula més punts sumant totes les edicions del festival.

    Votació de Suècia[modifica]

    Fins a 2019, la votació de Suècia ha estat:

    Més punts atorgats només en la gran final
    Pos. País Punts
    1 Irlanda Irlanda 227
    2 Noruega Noruega 226
    3 Dinamarca Dinamarca 214
    4 Regne Unit Regne Unit 168
    5 Alemanya Alemanya 150
    Més punts atorgats en semifinals i final
    Pos. País Punts
    1 Dinamarca Dinamarca 307
    2 Noruega Noruega 301
    3 Irlanda Irlanda 244
    4 Finlàndia Finlàndia 194
    5 Islàndia Islàndia 190
    Més punts rebuts només en la final
    Pos. País Punts
    1 Noruega Noruega 363
    2 Dinamarca Dinamarca 349
    3 Finlàndia Finlàndia 283
    4 Regne Unit Regne Unit 224
    5 Islàndia Islàndia 220
    Més punts rebuts en semifinals i final
    Pos. País Punts
    1 Noruega Noruega 453
    2 Dinamarca Dinamarca 449
    3 Finlàndia Finlàndia 322
    4 Islàndia Islàndia 288
    5 Regne Unit Regne Unit 278

    12 punts[modifica]

    • Suècia ha donat 12 punts a:

    Final (1975 - 2003)[modifica]

    Any País Any País Any País Any País Any País
    1975 Països Baixos Països Baixos 1981 Alemanya Alemanya 1987 Irlanda Irlanda 1993 Irlanda Irlanda 1999 Islàndia Islàndia
    No hi va participar en 1976 1982 Iugoslàvia Iugoslàvia 1988 Suïssa Suïssa 1994 Hongria Hongria 2000 Dinamarca Dinamarca
    1977 Irlanda Irlanda 1983 Regne Unit Regne Unit 1989 Dinamarca Dinamarca 1995 Dinamarca Dinamarca 2001 Grècia Grècia
    1978 Mònaco Mònaco 1984 Irlanda Irlanda 1990 Irlanda Irlanda 1996 Estònia Estònia 2002 Estònia Estònia
    1979 Israel Israel 1985 Noruega Noruega 1991 Malta Malta 1997 Regne Unit Regne Unit 2003 Noruega Noruega
    1980 Irlanda Irlanda 1986 Suïssa Suïssa 1992 1998 Noruega Noruega

    Galeria d'imatges[modifica]

    Notes[modifica]

    1. En 2008, Suècia es va classificar per a la final gràcies al fet que va ser repescada pel jurat.

    Referències[modifica]