Subah
Subah o suba és una província de l'antic Imperi Mogol. El governador de la subah era conegut amb el nom de subahdar o subadar, el qual es va convertir en subedar per referir-se a un oficial de l'exèrcit de l'Índia. Les subahs van ser creades per l'emperador Akbar durant les reformes administratives de 1572-1580; inicialment eren 12, però les seves conquestes van ampliar el nombre de subahs fins a 15 cap al final del seu regnat. Les subahs es dividien en sarkars, cercles o districtes. Els sarkars alhora es dividien en parganes o mahals. Els seus successors, sobretot Aurangzeb, van ampliar el nombre de subahs encara més amb les seves conquestes. Quan l'imperi a iniciar el seu declivi a principis del segle xviii, moltes subahs van passar a ser pràcticament independents, o van ser conquerits pels marathes o els britànics.
Història[modifica]
Inicialment, després de les reformes administratives de l'emperador Akbar, l'imperi estava dividit en 12 ‘’subahs'’: Kabul, Lahor, Multan, Delhi, Agra, Avadh, Illahabad, Bihar, Bengala, Malwa, Ajmer i Gujarat. Després de les conquestes de Dècan, es van crear tres subahs més: Berar, Khandesh (initialment anomenat Dandesh el 1601) i Ahmadnagar (reanomenat Daulatabad in 1636 i posteriorment Aurangabad). Al final del regnat d'Akbar, el nombre de subahs (subes) era de 15, els quals es van incrementar a 17 durant el regnat de Jahangir. Orissa va ser crear com a subah separada de Bengala. El nombre de subahs va incrementar-se a 22 sota el regnat de Shah Jahan.[1] En el 8è any del seu regnat, Shah Jahan va separar el Sarkar def Telangana de Berar i el va convertir en Subah. El 1657, es va fusionar amb el Subah de Zafarabad Bidar. Agra va ser reanomenat a Akbarabad el 1629 i Delhi es va convertir en Shahjahanbad el 1648.[2] Kashmir va ser separat de Kabul, Thatta (Sindh) de Multan i Bidar d'Ahmadnagar. Durant un temps Kandahar va ser una subah separat de l'imperi Mogol, però va ser perdut en mans de Persia el 1648. Aurangzeb va afegir Bijapur (1686) i Golkonda (1687) com a noves subahs. Hi havia 21 subahs durant el seu regnat.[1] Eren Kabul, Kashmir, Lahore, Multan, Delhi, Agra, Avadh, Illahabad, Bihar, Bengal, Orissa, Malwa, Ajmer, Gujarat, Berar, Khandesh, Aurangabad, Bidar, Thatta, Bijapur i Haidarabad (Golkonda).[3] El 1710, durant el regnat de Bahadur Shah I, Arcot es va convertir en subah.
Subahs de l'imperi Mogol[modifica]
Les 12 Subahs originals de l'emperador Akbar:
- Kabul (Caixmir afegit el 1586)
- Lahore
- Multan
- Ajmer
- Gujarat (capital Ahmedabad)
- Delhi
- Agra
- Malwa (capital Ujjain)
- Awadh o Oudh (capital Lucknow)
- Allahabad
- Bihar (capital Patna)
- Bengala (capital Rajmahal)
Subahs posteriors, amb la seva data d'establiment:
- Berar (1596) cedit per Ahmednagar (capital Ellichpur).
- Khandesh (1601) (capital Burhanpur)
- Ahmednagar (parcialment conquerit el 1601; completament conquerit el 1635)
- Bijapur (1684)
- Golconda (1687) (capital Hyderabad)
- Vijayanagar (1687) (capital Penukonda)
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Mahajan, V.D. (1991, reprint 2007). History of Medieval India, Part II, p.236n, Nova Delhi: S. Chand, (anglès) ISBN 81-219-0364-5
- ↑ Habib, I (2003). The Agrarian System of Mughal India 1556-1707, pp.8n, 451, Nova Delhi: Oxford University Press, (anglès) ISBN 019 565595 8
- ↑ Habib, I (2003). The Agrarian System of Mughal India 1556-1707, p.4, Nova Delhi: Oxford University Press, (anglès) ISBN 019 565595 8
Bibliografia[modifica]
- Keay, John (2000). India: a History. Grove Press, Nova York (anglès)
- Markovits, Claude (ed.) (2004). A History of Modern India: 1480-1950. Anthem Press, Londres (anglès)