Subrahmanyan Chandrasekhar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Subrahmanyan Chandrasekhar
Subrahmanyan Chandrasekhar Exhibition - Science City - Kolkata 2011-01-07a.jpg
Naixement 19 d'octubre de 1910
Lahore (actualment a l'Índia)
Mort 21 d'agost de 1995(1995-08-21) (als 84 anys)
Chicago, Illinois, Estats Units
Nacionalitat India
Es coneix per Límit de Chandrasekhar
Ocupació matemàtic, físic i astrònom
Guardons
Premi Nobel
Premi Nobel de Física
(1983)
Signatura

Subrahmanyan Chandrasekhar o simplement Chandra (en sànscrit: सुब्रह्मण्यन् चन्द्रशेखर) (Lahore, Índia britànica 1910 - Chicago, EUA 1995) fou un físic i astrònom indi guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1983.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 19 d'octubre de 1910 a la ciutat de Lahore, que en aquells moments formava part de l'Imperi britànic i que avui dia forma part del Pakistan. Fou nebot del Premi Nobel de Física Chandrasekhara Raman.

Va estudiar física i matemàtiques a Chennai, actual Índia, i es va doctorar l'any 1933 a la Universitat de Cambridge. Entre 1937 i 1995, va treballar a la Universitat de Chicago als Estats Units, i obtingué la nacionalitat nord-americana l'any 1953.

Chandrasekhar morí el 31 d'agost de 1995 a Chicago, ciutat de l'estat nord-americà d'Illinois.

Recerca científica[modifica | modifica el codi]

El 1930, Chandrasekhar va ingressar al Trinity College de la Universitat de Cambridge. En aquells moments, va llegir un dels llibres d'Arthur Eddington, The Internal Constitution of Stars, que el va influir profundament. En aquest llibre, Eddington sostenia que les estrelles acabaven les seves vides transformades en objectes petits de la grandària de la Terra i coneguts com a nanes blanques després d'esgotar les seves fonts d'energia.

Chandrasekhar va incloure en els seus càlculs efectes de tipus quàntics i relativistes i conclogué que tan sols les estrelles de massa baixa podien acabar les seves vides tal com Eddington havia plantejat. Els seus càlculs més elaborats mostraven que, per a estrelles de massa superior a 1,4 vegades la massa del Sol, les estrelles, en absència d'una font interna de calor, es col·lapsarien per sota la grandària terrestre. Aquest límit es coneix com a límit de Chandrasekhar. Els seus descobriments apuntaven a la formació d'estrelles de neutrons i forats negres.

Durant la Segona Guerra mundial, Chandrasekhar va col·laborar amb Enrico Fermi en el projecte Manhattan. Al començament de la dècada del 1950, Chandrashekhar va estudiar detalladament el transport radiactiu a l'interior de les estrelles, però el seu treball en aquest camp es referencia en nombroses ocasions per a l'estudi del transport radiactiu d'energia en qualsevol mitjà.

Posteriorment, va treballar en els efectes del magnetisme sobre les galàxies, la seva forma i evolució, i publicà el llibre Hydrodynamics and Hydromagnetic Stability (1961). Durant la següent dècada, va intentar descobrir com la rotació afecta la forma dels planetes, estrelles, galàxies i cúmuls de galàxies. A la dècada del 1970, Chandrasekhar va tornar a examinar el col·lapse de les estrelles al final de la seva vida. Aquest treball va concloure amb la publicació de la seva obra més coneguda, The Mathematical Theory of Black Holes, publicada l'any 1983.

El 1993, fou guardonat amb el Premi Nobel de Física pels seus estudis sobre els processos importants en l'estructura i evolució de les estrelles, premi que compartí amb William Alfred Fowler.

Reconeixements[modifica | modifica el codi]

En honor seu, s'anomenà l'asteroide 1958 Chandra, descobert el 24 de setembre de 1970 per Carlos Ulrrico Cesco.

L'any 1999, la NASA va anomenar en el seu honor l'observatori de raigs X Chandra, el tercer dels seus quatre grans observatoris espacials.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Subrahmanyan Chandrasekhar Modifica l'enllaç a Wikidata