Sucker Punch

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de pel·lículaSucker Punch
Sucker Punch.jpg
Fitxa tècnica
Direcció Zack Snyder
Protagonistes Emily Browning, Abbie Cornish, Jena Malone, Vanessa Hudgens, Jamie Chung, Carla Gugino, Oscar Isaac, Jon Hamm, Scott Glenn
Producció Deborah Snyder
Zack Snyder
Disseny de producció Rick Carter
Guió Zack Snyder
Steve Shibuya
Música Tyler Bates
Marius De Vries
Fotografia Larry Fong
Muntatge William Hoy
Vestuari Michael Wilkinson
Productora Legendary Pictures
Cruel and Unusual Films
Lennox House Films
Distribuïdora Warner Bros. Pictures
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 2011
Durada 110 min
Idioma original anglès
Lloc de rodatge Toronto i Vancouver
Color color
Format 2.35:1
Pressupost 82.000.000 $
Ingressos 90.000.000 $
Temàtica
Gènere cinema d'acció, aventura, fantasia
Més informació
IMDb Fitxa 6.1/10 stars
FilmAffinity Fitxa 5.3/10 stars
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Metacritic Fitxa
Lloc web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Sucker Punch és una pel·lícula estatunidenca d'acció i fantasia escrita per Steve Shibuya i Zack Snyder. Es va estrenar l'any 2011 i va ser dirigida per Zack Snyder.

La pel·lícula compta amb un repartiment coral format per les actrius Emily Browning, Abbie Cornish, Jena Malone, Vanessa Hudgens i Jamie Chung. La pel·lícula segueix la història d'una jove a la dècada de 1950 a punt de ser lobotomitzada i el seu intent d'escapar d'un hospital psiquiàtric juntament amb les seves companyes.

Sucker Punch opera en tres nivells: primer una realitat, després una realitat subterrània on la sala de psiquiatria és un estrany bordell, i per últim un nivell format per un món de somni on tenen lloc seqüències d'acció fora del temps i espai. Zack Snyder va dir que la pel·lícula és una crítica al sexisme de la cultura geek i a la conversió de les dones en mers objectes.

Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.

Argument[modifica | modifica el codi]

Arran de la mort de la seva mare i, més tard, de la seva germana en un tràgic incident, la Baby Doll (Emily Browning), una noia de 20 anys, és internada en una institució per a malalts mentals. Amb l'objectiu d'ocultar els fets, el seu padrastre suborna en Blue (Oscar Isaac), un dels interns, perquè falsifiqui la firma de la doctora Gorski (Carla Gugino) i li practiquin una lobotomia. La noia, per suportar la crua realitat del centre, es crea un món irreal i alhora fantàstic on ha de trobar, amb l'ajuda de les seves companyes, l'Amber (Jamies Chung), la Blondie (Vanessa Hudgens), la Rockera (Jena Malone) i la germana de la Rocket, estrella del xou, Sweet Pea (Abbie Cornish) cinc objectes per aconseguir la llibertat. La realitat alternativa de la Baby Doll converteix el manicomi en un bordell, i la recerca dels objectes, en una guerra ambientada en un món futurista. Baby Doll, tancada contra la seva voluntat, no perd les ganes de sobreviure, de lluitar per la seva llibertat.

Una pel·lícula lliure, una filigrana operística i excessiva, barreja de videojoc d'última generació, burlesca, amb barreja d'animació oriental, rock alternatiu i còmic.


Repartiment[modifica | modifica el codi]

Abans de començar el casting el març del 2009, Snyder va revelar el repartiment que considerava com ideal. Snyder va decidir escollir un repartiment femení dient que "Jo ja havia escollit un repartiment masculí per a "300", així que estic fent el contrari", contradient l'opinió de la Warner Bros de 2007.

Snyder havia escollit a Amanda Seyfried pel paper principal, Baby Doll. Snyder, quan li van preguntar si Seyfried poguès interpretar el paper principal va respondre "Ja veurem. Ho estem intentant… ella és genial. Seria fantàstic si ho podem aconseguir",. Snyder també va oferir papers a Abbie Cornish, Evan Rachel Wood, Emma Stone i Vanessa Hudgens. Tot i les intencions de Snyder, Seyfried va rebutjar el paper perquè tenia problemes per compaginar-lo amb la sèrie de l'HBO "Big Love". Dies després, Seyfried era substituïda per Browning. En aquell moment, la resta del repartiment estava sense decidir.

Evan Rachel Wood va rebutjar un paper per conflictes amb la sèrie "True Blood" i la possibilitat de participar en el musical "SpiderMan: Turn Off the Dark". El paper que havia d'interpretar Wood va recaure en Malone. Chung va signar pel paper d'Amber, tot i que aquest paper havia de ser interpretat per Stone. Hamm fou confirmat a finals d'agost del 2009 i Isaac també fou signat per aquelles dates.

Snyder va confirmar després a Glenn com a "l'home sabi". Hudgens va descriure el seu paper com a "difícil. Però estic tan entusiasmada amb això".

El repartiment final és el següent:

  • Emily Browning com la Babydoll.
  • Abbie Cornish com la Sweet Pea.
  • Jena Malone com la Rocket.
  • Vanessa Hudgens com la Blondie.
  • Jamie Chung com l'Amber.
  • Carla Gugino com la Dra. Veran Gorski/Madame Gorski.
  • Scott Glenn com L'home savi/el General/el conductor de l'autobús.
  • Oscar Isaac com en Blue Jones.
  • Jon Hamm com el Doctor/El Gran Apostador.

Producció[modifica | modifica el codi]

El guió es va començar el març del 2007, escrit per Snyder i Shibuya, i es va acabar en cinc mesos. La pel·lícula inicialment estava pensada per ser estrenada abans que "Watchmen". Per "Sucker Punch", Snyder va reunir a la majoria dels que van treballar a la producció de "Watchmen" a Vancouver. L'esposa de Zack Snyder, Deborah Snyder, codirigeix i coprodueix juntament amb el seu marit a través del segell Cruel & Unusual Films, mentre que Wesley Coller és el productor executiu.

Warner Bros va anunciar a principis del 2009 que distribuirien "Sucker Punch" per l'èxit de "Watchmen". Referint-se a "Watchmen", Snyder va dir que “mai em van dir, podria haver sigut més curta o quina pena que sigui tant per adults, i això és fantàstic, així que els vaig tornar a posar a prova amb "Sucker Punch" ”.

« Fa algun temps havia escrit un guió per a mi mateix i hi havia una escena que em va fer pensar, com puc fer una pel·lícula que pugui tenir escenes d'acció que no estiguin limitades per la realitat física que limita a la gent normal, però que a la vegada la història tingui sentit perquè no sigui, i no vull ser cruel, una estupidesa com Ultraviolet o alguna cosa així…? És la cosa més boja del que hagi fet mai. És una pel·lícula que ningú pot aconseguir fer amb un final com aquest i sobre aquest tema. »
— Zack Snyder

Preproducció[modifica | modifica el codi]

La pre-producció es va fer a Los Ángeles al juny del 2009, traslladant-se després a Vancouver i a Toronto el juliol del mateix any, on va durar el rodatge fins al gener del 2010. El fotògraf Clay Enos fou contractat per fer fotografies fixes i retrats de les principals actrius.

Pressupost[modifica | modifica el codi]

La producció va comptar amb un pressupost de 82 milions de dòlars.

Preparació[modifica | modifica el codi]

Abans de començar el rodatge, el repartiment va haver d'entrenar. L'entrenament va durar dotze setmanes, començant el juny del 2009 i continuant durant el rodatge. El repartiment femení va haver d'aixecar pesos morts de fins a 100 quilos.

Damon Caro, el preparador de "300" i "Watchmen", fou contractat per a la pel·lícula. El repartiment va començar a entrenar sense Hudgens que estava ocupada rodant altres pel·lícules, com "Beastly". Snyder va dir que quan les noies estan lluitant, "[com per exemple] quan van haver de matar el bebè drac, abans han matat a criatures semblants a orcs i entren en una instal·lació semblant a les de SEAL. Porten subfusells però lluiten contra criatures mítiques, criatures impossibles. El combat u contra u és brutal, perquè Damon [Caro] va fer totes [les lluites] a la saga de Jason Bourne i transmet aquestes bones sensacions al repartiment". Abbie Cornish va dir que abans del començament del rodatge van estar entrenant sis hores al dia durant cinc dies a la setmana, arts marcials, esgrima i coreografia. Damon Caro, conegut per coreografiar dobles de pel·lícules com "300" i "Bourne", va treballar amb Snyder de nou en "Sucker Punch" igual que en moltes altres pel·lícules passades de Snyder.

Disseny[modifica | modifica el codi]

"En la ment dels personatges", deia Snyder, "ells poden fer qualsevol cosa. És una estilitzada pel·lícula d'acció amb una espècie de paisatges de la imaginació i coses de la naturalesa". Snyder va estar considerant durant un temps el títol de la pel·lícula i finalment va escollir el nom de "Sucker Punch" com una referència a la cultura pop.

La pel·lícula inclou un bordell imaginari en què les cinc noies entren en una realitat alternativa on canten i ballen. Malgrat que posteriorment va ser tallat, Hudgens va gravar un ball sensual on es realitzava una dansa del ventre amb música techno mentre Browning lluitava amb un oficial alemany mutant. La pel·lícula també inclou dracs, robots i un escenari de la Primera Guerra Mundial per l'època on té lloc la pel·lícula. Snyder manifestava el seu interès en el contingut de la pel·lícula: "Per altra banda, tot i que és fetitxista i personal, vull pensar que els meus fetitxismes no són molt foscs. Qui no vol veure a noies corrent per trinxeres de la Primera Guerra Mundial? Sempre havia tingut interès en aquests móns còmics, fantasia, pel·lícules d'animació. M'agradaria veure això, així és com m'aproximo a una temàtica, i des d'allí he de continuar".

Rick Carter és el dissenyador de producció, mentre que els efectes visuals de la pel·lícula foren realitzats per Animal Logic, amb 75 especialistes en efectes visuals on la Moving Picture Company va realitzar més de 120 preses.

Snyder volia dissenyar una pel·lícula de manera que no hi hagués límits de cap tipus, però va dir que en ser la seva primera pel·lícula original no basada en res anterior això era el més difícil, ja que volia una història fresca i no només un videojoc.

La pel·lícula és en una barreja del real i el digital, amb un club nocturn al costat de les trinxeres de la Segona Guerra Mundial, la façana parcial d'un castell (posteriorment s'hi afegirà un drac), i els passadissos ombrívols del manicomi.

Banda sonora[modifica | modifica el codi]

La música és una part intrínseca de la pel·lícula. "A la història, la música és el que les llança als móns fantàstics", explica Snyder. "La columna vertebral de la pel·lícula és la música. Es fan servir cançons que peguen amb l'ambient. Són una peça fonamental de la pel·lícula i s'utilitzen com a Moulin Rouge!", segons Snyder. Les coreografies de ball foren realitzades per Paul Becker i Jeff Dimitriou. Carla Gugino, que interpreta a una "madame", va haver de fer classes de cant per a les escenes ón interpreta a una coreògrafa. Al bordell apareixen cançons "sexy", diu Jamie Chung. A causa de la duració de la pel·lícula, Snyder es veu forçat a tallar la majoria de les seqüències de ball de la versió per cinemes, tot i que n'apareix una durant els títols de crèdits. Per la versió en DVD/Blu-ray serien reintroduïdes.

Al setembre de 2009, Chung va dir que havien començat a gravar-se cançons per la pel·lícula. Oscar Isaac va dir que les cançons de la pel·lícula no serien expressament creades per aquesta, sinó que s'emprarien noves versions de clàssics.

La banda sonora de la pel·lícula fou llançada el 22 de març del 2011 per Water Tower Music. La banda sonora té nou cançons, totes versions d'Alison Mosshart, Björk, Queen, Skunk Anansie i Emily Browning.

Llançament[modifica | modifica el codi]

Es va estrenar tant en cinemes convencionals com amb tecnologia IMAX, el 25 de març del 2011 malgrat anteriorment s'havia anunciat que la pel·lícula seria llançada el 8 d'octubre del 2010. Snyder va treballar després en el contingut interactiu pel llançament en Blu-ray.

La Warner Bros va anunciar que la pel·lícula també s'estrenaria en format 3D però, més tard, es va anunciar que la pel·lícula no es presentaria en aquest format. En les primeres entrevistes, Zack Snyder va comentar que la pel·lícula tindria classificació R (restringit) però temps més tard va anunciar que intentaria adaptar-la a PG-13 (amb guia paterna estricta). Per fer-ho possible, es va veure obligat a tallar nombroses escenes per satisfer a l'Associació Cinematogràfica dels Estats Units (MPAA) encara que declarà que en la versió en DVD/Blu-ray s'incorporarien. Són escenes que inclouen una escena d'amor sobre la qual Browning va dir: "Tinc una tendra i dolça escena d'amor amb Jon Hamm... Crec que és genial per aquesta noia jove prendre el control de la seva pròpia sexualitat." I va afegir, "La MPAA ha fet que Zack editi l'escena perquè sembli que a ella no li agrada tant. Zack va dir que l'editat tant que sembla que la està forçant. Era l'única manera d'aconseguir [una qualificació] PG-13 i va dir, 'No vull enviar aquest missatge'".

Reacció de la crítica[modifica | modifica el codi]

La pel·lícula ha rebut en la seva majoria, crítiques negatives per part dels periodistes. Rotten Tomatoes va dir que només el 21% de 106 crítiques li van donar una qualificació positiva.

El 26 de març del 2011, la pel·lícula va obtenir una qualificació de 35 sobre 100 a Metacritic.

Richard Roeper li va donar una qualificació de D, dient que "això demostra que una pel·lícula pot ser sorollosa, plena d'acció i repleta de noies joves boniques i ser capaç d'avorrir fins a la mort".

Roger Moore de l'Orlando Sentinel va donar a la pel·lícula una puntuació d'una sobre quatre estrelles dient que la pel·lícula és "una pel·lícula anti-eròtica i anti thriller dintre del gènere thriller i eròtic en format de videojoc, "Sucker Punch" és com "The Last Airbender" però amb sostenidors sense tirants".

A.O. Scott del The New York Times va dir que "no hi ha res a la pel·lícula per a entretenir excepte en la petita satisfacció en adonar-se que la pel·lícula és fidel al seu nom" (en anglès, l'expressió “sucker punch” es refereix a un cop, físic o metafòric, poc net i donat sense temps per a respondre).

Posteriorment la pel·lícula va començar a rebre qualificacions positives com la de Andrew O'Hehir de Salon.com que la va descriure com un "viatge vertiginós que ens dóna el que volem".

Betsy Sharkey del Los Angeles Times va escriure una ressenya positiva descrivint la pel·lícula com "una meravellosa i salvatge provocació" i "una inclement i completament absorbent revolcada amb la identitat que no s'hagués volgut perdre per res del món".


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sucker Punch Modifica l'enllaç a Wikidata
Portal

Portal: cinema