Suec de Finlàndia
| Tipus | grup de dialectes  |
|---|---|
| Dialecte de | suec |
| Ús | |
| Parlants nadius | 286.900 (31 desembre 2018 ) |
| Autòcton de | Finlàndia i suecs de Finlàndia |
| Estat | Finlàndia |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües germàniques llengües germàniques septentrionals llengües escandinaves llengües escandinaves orientals suec Eastern Swedish (en)  | |
| Característiques | |
| Institució de normalització | Institut de les Llengües de Finlàndia |
| Codis | |
| Glottolog | east2303 |
| IETF | sv-FI |
El suec de Finlàndia és la varietat de la llengua sueca que es parla a Finlàndia i les illes Åland.
Finlàndia fou part de Suècia des del segle XIII fins a la pèrdua dels territoris finlandesos a mans de Rússia el 1809. El suec fou l'única llengua administrativa fins al 1902, així com la llengua dominant en la cultura i l'educació fins a la independència de Finlàndia el 1917. El suec i el finès tenen formalment el mateix estatus en gairebé tota la legislació, tot i que l'estatus del suec a Finlàndia ha estat durant molt de temps un tema de debat sociopolític.[1]
El percentatge de parlants de suec a Finlàndia ha minvat constantment des d'aleshores, tot i que encara és la minoria lingüística més important del país (aproximadament un 5,5% de la població), molt per sobre dels parlants de lapó.[2]
Actualment només és majoritari en algunes municipalitats d'algunes províncies de la costa oest de Finlàndia (Finlàndia Pròpia o regió de Turku, Ostrobòtnia litoral o regió de Vaasa, Ostrobòtnia Central o regió de Kokkola), tot i que és llengua oficial també al sud del país (Uusimaa o regió de Helsinki), inclosa la capital, Hèlsinki.[3]
El bilingüisme dels municipis està regulat per la Llei de llengües de 2003.[4] Si la minoria ha pujat per sobre de 3.000 persones o el 8% dels habitants, el municipi ha d'esdevenir bilingüe. Si la minoria ha baixat per sota de 3.000 persones i el 6% dels habitants, el municipi esdevé monolingüe, tret que decideixi mantenir el seu estatus de bilingüisme. Fins ara només un municipi ha decidit mantenir-se bilingüe: Lohja (Lojo en suec), amb un 3% de parlants de suec. L'estatus es revisa un cop cada dècada i es promulga mitjançant un decret governamental emès pel Consell d'Estat finlandès.
Per altra banda, el suec és la única llengua oficial a les illes Åland.
Algunes diferències fonètiques del suec de Finlàndia respecte el suec estàndard:
- El so de "sj" /ɧ/, força variable, varia entre [ʂ] i [ɕ ~ ʃ] a la part continental de Finlàndia, sovint propera a la "ix" en català de "caixa". En canvi, a les illes Åland, la realització és similar a les pronunciacions velars (i sovint labialitzades) de les contrades veïnes de Suècia.
- El so històric de la k davant de vocals anteriors i el so de "tj", que en el suec central modern és una fricativa /ɕ/, és una africada [t͡ɕ] o [t͡ʃ] en tots els dialectes suecs de Finlàndia, proper a la "tx" en català de "metxa", excepte en alguns dialectes d'Åland, on és una fricativa simple [ɕ].
- El suec de Finlàndia no té les oclusives aspirades del suec estàndard central, de manera que el contrast entre oclusives "fortis" i "lenis" és només de sonoritat.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Hult, Francis M.; Pietikainen, Sari «Shaping discourses of multilingualism through a language ideological debate: The case of Swedish in Finland» (en anglès). Journal of Language and Politics, 13, 1, 01-01-2014, pàg. 1–20. DOI: 10.1075/jlp.13.1.01hul. ISSN: 1569-2159.
- ↑ Lublin, David. Minority Rules: Electoral Systems, Decentralization, and Ethnoregional Party Success (en anglès). Oxford University Press, 2014, p. 301. ISBN 978-0-19-994882-6.
- ↑ Nuolij̈arvi, P. «Helsinki as a Multilingual City». A: Urban Diversities and Language Policies in Medium-Sized Linguistic Communities (en anglès). Multilingual Matters, 2015-08-04, p. 67–84. DOI 10.21832/9781783093915-006/pdf?licensetype=restricted. ISBN 978-1-78309-391-5.
- ↑ Kielilaki 6.6.2003/423 [Llei de llengües de 2003.]
- ↑ Ringen, Catherine; Suomi, Kari «The voicing contrast in Fenno-Swedish stops». Journal of Phonetics, 40, 3, 5-2012, pàg. 419–429. DOI: 10.1016/j.wocn.2012.02.010. ISSN: 0095-4470.
