Sulfat de potassi

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de compost químicSulfat de potassi
Substància compost químic
Massa molecular 173,879 uma
Estructura química
Fórmula química K₂O₄S
Potassium-sulfate-chemical.png
SMILES canònic
Model 2D
[O-]S(=O)(=O)[O-].[K+].[K+]
InChI Model 3D
Cristal·lografia
Sistema cristal·lí sistema ortoròmbic
Propietats
Densitat 2,66 g/cm3
Punt de fusió 1.069 °C
Punt d'ebullició 1.689 °C
Entalpia estàndard de formació -1.437,7 KJ/mol
Identificadors
CAS 7778-80-5
InChIKey OTYBMLCTZGSZBG-UHFFFAOYSA-L
PubChem 24507
RTECS TT5900000
AEPQ 231-915-5
ChEBI 32036
KEGG D01726 i C13192
ChemSpider 22915
ChEMBL CHEMBL2021424
UNII 1K573LC5TV
ZVG 1580
Infocard ECHA 100.029.013
DSSTOX DTXSID6029701
RxNorm CUI 34323
NDF-RT N0000147426
UMLS CUI C0071780
Número E E515
Open Food Facts e515-potassium-sulphates
Modifica dades a Wikidata
Arcainita

El sulfat de potassi (K2SO4) o sulfat potàssic, arcanita, o antigament sulfat de potassa,és una sal química no inflamable en forma de cristalls soluble en l’aigua. Normalment es fa servir com fertilitzant agrícola proporcionant potassi i sofre.

Història[modifica | modifica el codi]

El sulfat de potassi ja es coneixia des del segle XIV i va ser estudiat per part de Glauber, Boyle i Otto Tachenius. Al segle XVII se’n deia arcanuni o sal duplicatum, com si fos una combinació d’una sal àcida amb una sal alcalina. Christopher Glaser la preparà usà en medicina.[1][2]

Fonts naturals[modifica | modifica el codi]

La forma mineral, anomenada arcanita, és relativament rara. Abunda en la sal Stassfurt. Els minerals són:


Propietats[modifica | modifica el codi]

La sal anhidra és transparent molt dura i té un gust salat amarg, la sal és soluble en aigua però insoluble en solucions d’hidròxid de potassi.

Usos[modifica | modifica el codi]

L’ús principal és com fertilitzant però la sal crua també serveix per fer vidre.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sulfat de potassi Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. De Milt, Clara «Christopher Glaser». Journal of Chemical Education, 19, 1942, pàg. 53. DOI: 10.1021/ed019p53.
  2. Klooster, van «Three centuries of Rochelle salt». Journal of Chemical Education, 36, 1959, pàg. 314. DOI: 10.1021/ed036p314.