Sulfur d'amoni

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

El sulfur d'amoni és la sal d'amoni del sulfur d'hidrogen. Té la fórmula (NH4)2S i pertany a la família dels sulfurs. És un sòlid cristal·lí groc, estable només sota 0 °C; a temperatures més altes es descompon donant amoníac, hidrògenosulfur d'amoni i polisulfur. És obtingut en fred bé fent passar H2S en amoníac concentrat, bé fent reaccionar volums adequats de H2S i NH3 a -18 °C. És emprat per a patinar bronze, en la indústria tèxtil i en fotografia.[1] A la natura, és un producte del procés de descomposició. També està present en els núvols de gasos de l'atmosfera de Júpiter.

Propietats[modifica]

És un compost relativament inestable (cristalls de descomposició a -18 °C, però que existeix i és més estable en solució aquosa. Amb un pKa que passa dels 15,[2] l' hidrosulfur, de manera significativa, no pot ser desprotonat per l'amoníac. Per tant, aquestes solucions consisteixen principalment en una mescla d'amoníac i hidrosulfur d'amoni (NH4)SH. Té una olor semblant a la del sulfur d'hidrogen (ou podrit), i les seva solució aquosa pot ser perillosa, ja que emet sulfur d'hidrogen.

Síntesi i ús[modifica]

El sulfur d'amoni pot ser sintetitzat per la reacció del sulfur d'hidrogen amb amoníac (solució aquosa o gasosa) en excés.

S'utilitza sovint en el mètode d'anàlisi química de l'anàlisi qualitativa inorgànica. Permet, mitjançant la seva unió amb cations de metalls pesants (níquel, cobalt, ferro, manganès, crom, alumini o zinc) una precipitació de la mostra desconeguda, i així poder-la identificar mitjançant proves de detecció. També s'utilitza en fotografia, per aplicar la pàtina de bronze, i en les manufactures de la indústria tèxtil. A causa de la seva olor, és un ingredient actiu de molts productes.

Referències[modifica]

  1. «sulfur d'amoni» (en català). l'Enciclopèdia. Enciclopèdia Catalana, SAU. [Consulta: 13 setembre 2010].
  2. Meyer B; Ward K; Koshlap K; Peter L. "Second dissociation constant of hydrogen sulfide" Inorganic Chemistry, (1983). volum 22, p. 2345. DOI 10.1021/ic00158a027