Sulfur de zinc

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de compost químicSulfur de zinc
Substància compost químic
Massa molecular 95,901213 uma
Estructura química
Fórmula química ZnS
Sphalerite-unit-cell-3D-balls.png
SMILES canònic
InChI Model 3D
Propietats
Densitat 4,09 g/cm³
Punt de fusió 1.185 °C
Modifica les dades a Wikidata

Sulfur de zinc és un compost inorgànic amb la fórmula química ZnS. Aquesta és la principal forma de zinc que es troba a la natura, que principalment es presenta en el mineral anomenat esfalerita. El sulfur de zinc pur és blanc, però les impureses que sovint presenta el fan de color negre. S'utilitza sovint com a pigment. En la seva forma densa sintètica, el sulfur de zinc pot ser transparent, i es fa servir en les gammes d'òptica visible i infraroja.

Estructura[modifica el codi]

El ZnS existeix en dues formes principals cristal·lines. En les dues formes la geometria de coordinació a Zn i S són tetrahèdriques. La forma cúbica més estable és la d'esfarelita. La forma hexagonal és coneguda en el mineral wurtzita, encara que també es pot produir sintèticament.[1] També es coneix la forma tetragonal en el rar mineral anomenat polhemusita, amb la fórmula (Zn,Hg)S.

Aplicacions[modifica el codi]

  • Material luminescent amb addició de fòsfor activador en moltes aplicacions com en els raigs X o panells electroluminiscents.[2] També mostra fosforescència per tenir imureses.
  • Material òptic. Es fa servir en material òptic infraroig.
  • Pigment. Quan es combina amb sulfat de bari forma lithopone.[3]
  • Propietats de semiconductor. Té les propietats d'altres semiconductors com l'arsenur de gal·li.

Història[modifica el codi]

L'any 1866 el químic Théodore Sidot va informar que el sulfur de zinc presentava fosforescència.[4] El ZnS va ser usat per Ernest Rutherford i altres en física nuclear com detector per escintil·lació.[5] Es fa servir molt com material escintil·lador en detectors de la radiació ionitzant.

Producció[modifica el codi]

Les fonts típiques de sulfur de zinc són la fosa include, les escòries i els licors adobats.[3] També és un suproducte de la síntesi d'amoníac del metà en el gas natural:

ZnO + H2S → ZnS + H2O

En el laboratori es prepara fàcilment per ignició d'una mescla de zinc i sofre.[6]

Zn2+ + S2− → ZnS

Aquesta reacció és la base de l'anàlisi gravimètrica pel zinc.[7]

Referències[modifica el codi]

  1. Plantilla:Wells5th
  2. Karl A. Franz, Wolfgang G. Kehr, Alfred Siggel, Jürgen Wieczoreck, and Waldemar Adam "Luminescent Materials" in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry 2002, Wiley-VCH, Weinheim. doi:10.1002/14356007.a15_519
  3. 3,0 3,1 Gerhard Auer, Peter Woditsch, Axel Westerhaus, Jürgen Kischkewitz, Wolf-Dieter Griebler and Marcel Liedekerke "Pigments, Inorganic, 2. White Pigments" in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry 2009, Wiley-VCH, Weinheim. doi: 10.1002/14356007.n20_n01
  4. Sidot, T. «. Sur les propriétés de la blende hexagonale». Compt. Rend., 63, 1866, pàg. 188–189.
  5. Plantilla:Greenwood&Earnshaw1st
  6. Sur un nouveau procédé de préparation - du sulfure de zinc phosphorescent" by R. Coustal, F. Prevet, 1929
  7. VogelQuantitative6th

Enllaços externs[modifica el codi]