Suor Angelica
  | |
| Títol original | Suor Angelica |
|---|---|
| Forma musical | òpera |
| Compositor | Giacomo Puccini |
| Llibretista | Giovacchino Forzano |
| Llengua del terme, de l'obra o del nom | Italià |
| Creació | finals de febrer a meitat de setembre de 1917 |
| Data de publicació | segle XX |
| Gènere | òpera |
| Parts | un |
| Part de | Il trittico |
| Lloc de la narració | Siena |
| Personatges | S'indica en cursiva el repartiment de l'estrena
|
| Estrena | |
| Estrena | 14 de desembre de 1918 |
| Escenari | Metropolitan Opera de Nova York, |
| Estrena als Països Catalans | |
| Estrena al Liceu | 21 de desembre de 1948 |
  | |
Suor Angelica (Sor Angèlica) és una òpera en un acte de Giacomo Puccini, sobre un llibret original en italià de Giovacchino Forzano. És la segona òpera del trio d'òperes conegut com Il trittico. Va ser estrenada al Metropolitan Opera de Nova York el 14 de desembre de 1918, sota la direcció de Roberto Moranzoni.
Sinopsi[modifica]
- Lloc: un convent prop de Siena.
- Temps: les acaballes del Segle XVII.
L'òpera comença amb les escenes de la vida quotidiana al convent - les germanes cantant himnes, la zeladora renyant dues germanes llegues, les germanes congregant-se en el claustre en l'hora del descans. Les germanes estan contentes perquè, tal com explica la mestra de les novícies, és la primera de les tres vesprades de cada any en què el sol ponent il·lumina la font del claustre i fa que l'aigua semble daurada. Aquest esdeveniment porta a totes el record d'una germana que ja ha mort: Bianca Rosa. Sor Genoveva suggereix dipositar un poc de l'aigua daurada en la seua tomba.
Aleshores, les germanes expressen els seus desitjos. Tot i que la zeladora creu que tenir qualsevol desig és dolent, sor Genoveva confessa que li agradaria veure anyells de nou, i sor Dolcina desitja alguna cosa bona de menjar. Sor Angèlica afirma que no en té, de desitjos, però en acabar de dir-ho, les monges comencen a xafardejar - Sor Angèlica ha mentit, perquè el seu vertader desig és saber notícies de la seua rica i noble família, de la qual no en sap res des de fa set anys. Hom diu que va ser enviada al convent com a càstig.
La germana infermera interromp la conversa, en sol·licitar a Sor Angèlica l'elaboració d'un remei a base d'herbes, la seua especialitat. Aleshores arriben les dues germanes almoineres, portant queviures per al convent, així com la notícia que un gran carruatge està esperant a l'entrada. Sor Angèlica, sobtadament es mostra nerviosa i trastornada, pensant que algun familiar ha vingut a visitar-la. L'abadessa la renya pel seu capteniment inapropiat i després anuncia una visita: la princesa, tia de Sor Angèlica.
La princesa li explica a Sor Angèlica que la seua germana es casarà aviat i que Angèlica ha de signar un document renunciant a la seua herència en favor de la seua germana. Angèlica respon que s'ha penedit del seu pecat, però que hi ha una cosa que no pot oferir-li a la Mare de Déu: no pot oblidar la memòria del seu fill (il·legítim) que li va ser arrabassat fa set anys. La princesa no vol parlar-ne, però finalment revela a Sor Angèlica que el seu fill va morir de febra. Sor Angèlica, enfonsada, signa el document i esclata en plors. La princesa se'n va.
Sor Angèlica és envaïda per una visió celestial - creu sentir el seu fill cridant-la per a trobar-se plegats en el paradís. Es prepara una beguda verinosa amb herbes i la beu, però s'adona que, cometent suïcidi s'ha condemnat a si mateixa. Implora a la Mare de Déu la seua gràcia i, moribunda, veu un miracle: la Mare de Déu apareix, portant al fill de Sor Angèlica, qui corre a abraçar-la.
Àries destacades[modifica]
- "Senza mamma" - Sor Angèlica
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Suor Angelica |
- MetOpera database Arxivat 2008-02-03 a Wayback Machine. (anglès)
- Llibret
| Òperes |
|
|---|---|
| Àries |
|
| Altres obres |
|
| Adaptacions cinematogràfiques | |
| Família |
|
| Articles relacionats | |
Òperes de Giacomo Puccini | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| ||||||
