Supèrbia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

A diferència de l'orgull, que pot tenir connotacions positives o negatives, la supèrbia és sempre una falta, i fins i tot un pecat en termes religiosos. La persona superba es creu millor que els altres, menysprea els que l'envolten.[1][2]

Entre els grecs hi havia un tipus especial de supèrbia, la hibris blasfema, que intentava igualar els humans als déus. Dante el considerava el pitjor pecat de tots, ja que és el que va portar Llucifer a intentar igualar-se a Déu i per això va caure a l'infern. A més, la supèrbia porta l'ésser humà a no tenir caritat ni amor al proïsme, el manament més important del cristianisme.[3][4][5]

Referències[modifica]

  1. «SIGNIFICAT DE SUPÈRBIA (QUÈ ÉS, CONCEPTE I DEFINICIÓ) - EXPRESSIONS - 2021». [Consulta: 23 març 2021].
  2. «Significado de Pecados capitales» (en castellà). [Consulta: 24 març 2021].
  3. SHAPIRO, MARIANNE «Purgatorio XI». Lectura Dantis, 12, 1993, pàg. 158–168. ISSN: 0897-5280.
  4. Purgatory | Canto 11 | Summary and Analysis Course Hero. (anglès)
  5. «How Your Pride Looks to God | Purgatory IX-XI | Henry Center», 07-04-2016. [Consulta: 24 març 2021].

Vegeu també[modifica]