Supercentenari

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Ann Pouder 1807-1917, fotografiada el dia que complia 110 anys, uns mesos abans de morir.

Un supercentenari és aquella persona que ha aconseguit l'edat de 110 anys o més. De les persones centenàries, solament una de cada mil aconsegueix arribar a ser supercentenària.[1] Anderson et al. conclouen que els supercentenaris viuen una vida típicament lliure de les principals malalties relacionades amb l'edat, fins poc abans que s'arriba a la màxima esperança de vida humana entre 110 i 115 anys.[2]

Incidència[modifica]

S'estima que hi ha de 350 a 400 supercentenaris vius al món, encara que actualment hi ha constància de 50 casos verificats vius (48 dones i 2 homes). Un estudi elaborat en 2010 mostra que els països amb més supercentenaris coneguts (vius i morts, en ordre de total) eren els Estats Units,[3] Japó, el Regne Unit, França, i Itàlia.[4]

Els primers supercentenaris verificats en la història de la humanitat viuen en el segle xix. Fins a la dècada del 1980, l'edat més antiga aconseguida per supercentenaris fou de 115, però ara s'ha superat.

Etimologia[modifica]

El terme "supercentenari" existeix almenys des de la dècada de 1970 (Norris McWhirter, editor de Guinness World Records, utilitzà la paraula en correspondència amb l'investigador de reclamacions d'edat A. Ross Eckler, Jr. en 1976), i va ser popularitzada encara més el 1991 per William Strauss i Neil Howe en el seu llibre titulat Generations. Les primeres referències tendeixen a significar simplement "algú amb més de 100", però el punt de tall de 110 anys i més és el criteri acceptat pels demògrafs. Al segle xix es va utilitzar el terme "ultracentenari" per descriure a algú amb més de 100, sent el punt de tall de 110 anys d'edat.

Morbiditat[modifica]

Recerques sobre la morbiditat dels supercentenaris han descobert que romanen lliures de les principals malalties relacionades amb l'edat (per exemple, infart, malaltia cardiovascular, demència, càncer, malaltia de Parkinson i diabetis) fins al final de la seva vida quan es moren d'esgotament de la reserva d'òrgans, que és la capacitat per tornar la funció de l'òrgan a l'homeòstasi.[2] Un 10% dels supercentenaris sobreviu fins als darrers tres mesos de vida sense la majoria de malalties relacionades amb l'edat si es compara amb només el 4% dels semisupercentenaris (entre 105–109 anys) i 3% dels centenaris.[2]

Història[modifica]

Mentre que les reclamacions de longevitat extrema han persistit des dels primers temps de la història, el supercentenari més antic acceptat pel Guinness World Records és el neerlandès Thomas Peters (registrat 1745–1857). Acadèmics com el demògraf francès Jean-Marie Robine, tanmateix, consideren Geert Adriaans Boomgaard, també dels Països Baixos, qui tenia 110 en 1898, com el primer cas verificable, ja que la suposada evidència de Peters sembla que s'ha perdut. L'evidència dels 112 anys de l'anglès William Hiseland (segons els informes 1620-1733) no compleix amb els estàndards requerits pel Guinness World Records. Els registres de l'Església noruega, l'exactitud dels quals és objecte de controvèrsia, també mostren el que semblen ser diversos supercentenaris que vivien a la part sud-central de Noruega durant els segles XVI i XVII, incloent Johannes Torpe (1549-1664), i Knud Erlandson Etun (1659-1770), tots dos residents de Valdres, Oppland, Noruega.

En 1902, Margaret Ann Neve, nascut el 1792, es va convertir en la primera dona supercentenària verificada.

Jeanne Calment, qui va morir en 1997 a l'edat de 122 anys i 164 dies, ha estat l'esperança de vida humana més llarga documentada. L'home més vell verificat mai registrada és Jiroemon Kimura del Japó, que va morir el 2013 a l'edat de 116 anys i 54 dies.

S'han documentat en la història més de 1.500 supercentenaris.[5] És probable que n'hagin viscut més, però la majoria de les reclamacions dels que han arribat a aquesta edat no tenen suport documental suficient per a ser validat. Això està canviant lentament a mesura que els nascuts després de la inscripció dels naixements es va estandarditzar en més països i parts dels països a arribar a l'edat de supercentenari.


Llista de supercentenaris dels països catalans[modifica]

La llista de supercentenaris dels països catalans inclou les persones de naixement o d'adopció que han complert 110 anys de vida, ordenats per la data de naixement.

Nom Naixement Defunció i edat Professió Referències
Joan Riudavets Moll 15 de desembre de 1889, Es Migjorn Gran 5 de març de 2004(2004-03-05) (als 114 anys) Es Migjorn Gran Polític
Ana María Vela Rubio 29 d'octubre de 1901, Puente Genil 15 de desembre de 2017(2017-12-15) (als 116 anys) Barcelona Modista
Maria Obach Massana 14 de març de 1909, Castellgalí 29 de juny de 2019(2019-06-29) (als 110 anys) Castellgalí Pastissera [6]
Joaquim Illas i Illas 26 de juliol de 1909, Blanes 12 de juliol de 2020(2020-07-12) (als 110 anys) Blanes Espardenyer, mecànic i botiguer [7]

Últims supervivents del segle xix[modifica]

La jamaicana Violet Brown (nascuda el 10 de març de 1900) fou l'última persona nascuda el segle xix en morir. Va fer-ho el 15 de setembre de 2017 a l'edat de 117 anys i 189 dies.

D'altra banda, la penúltima persona nascuda al segle xix en morir (i última supervivent de la dècada de 1890) fou la italiana Emma Morano. Nascuda el 29 de novembre de 1899, va morir el 15 d'abril de 2017[8] a l'edat de 117 anys i 137 dies.

Abreviatures[modifica]

Normalment, en parlar entre gerentologistes se solen utilitzar nombroses abreviatures, com, per exemple:

  • WOP - World's Oldest (Living) Person (persona (viva) més anciana del món)
  • WOM - World's Oldest (Living) Man (home (viu) més ancià del món)
  • GRG - Gerentology Research Group (organització dedicada a l'estudi de supercentenaris)
  • 110er, 111.er, 112er,... (persona que compleix els 110, 111, 112,... anys)

Referències[modifica]

  1. Maier, H., Gampe, J., Jeune, B., Robine, J.-M., Vaupel, J. W. (Eds.). Supercentenarians. Germany: Max Planck Institute for Demographic Research, 2010, p. 325. ISBN 978-3-642-11519-6. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Anderson, Stacy L.; Sebastiani, Paola; Dworkis, Daniel A.; Feldman, Lori; Perls, Thomas T. «Health Span Approximates Life Span Among Many Supercentenarians: Compression of Morbidity at the Approximate Limit of Life Span». The Journals of Gerontology: Series A, 67A, 2012, pàg. 395–405. DOI: 10.1093/gerona/glr223 [Consulta: 28 febrer 2014].
  3. Rosenwaike, Ira; Stone, Leslie F. «Verification of the Ages of Supercentenarians in the United States: Results of a Matching Study». Demography, 40, 4, 2003, pàg. 727–739. DOI: 10.1353/dem.2003.0038 [Consulta: 28 febrer 2014].
  4. The 2010 study of countries with most supercentenarians
  5. Gerontology Research Group: Verified Supercentenarians (Ranked By Age) as of January 1, 2014
  6. Girona, Diari de. «Mor als 110 anys una de les persones més velles de Catalunya» (en català). [Consulta: 31 juliol 2019].
  7. Nació Digital Consulta: 13 -07 -2020
  8. Notícia a la BBC

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Supercentenari