Supercondensador

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Un supercondensador o ultracondensador és un condensador electroquímic que té una densitat d'energia extraordinàriament alta.

Tenen aplicacions en el camp dels vehicles híbrids com a magatzem d'energia suplementari i en el futur estan destinats a substituir les bateries.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Com a magatzem d'energia té diversos avantatges sobre les bateries

Avantatges[modifica | modifica el codi]

  • Alta proporció de càrrega i de descàrrega, per unitat de temps
  • Baixa degradació al cap de centenars de milers de cicles (descàrrega/recàrrega)
  • Bona reversibilitat
  • Baixa toxicitat dels materials emprats
  • Alta eficiència del cicle

Desavantatges[modifica | modifica el codi]

  • La quantitat d'energia emmagatzemada per unitat de pes és encara considerablement més baixa que en una bateria electroquímica (3 a 5 Wh/Kg d'un supercondensador comparat als 30 a 40 Wh/Kg d'una bateria). Però la recerca avança en ambdós camps: Supercondensadors de grafè de 131 Wh/Kg a l'Institut de Ciencia i Tecnologia de Gwangju (Corea del sud).[1]
  • El voltatge varia amb l'energia emmagatzemada. Calen sofisticats circuits electrònics i de control per emmagatzemar i recuperar energia de manera efectiva.
  • Té la més alta absorció dielèctrica de tots els tipus de condensadors.

Història[modifica | modifica el codi]

El primer supercondensador, basat en un mecanisme de doble capa, va ser desenvolupat el 1957 per la General Electric fent servir un elèctrode de carboni porós. Es creia que l'energia s'emmagatzemava en els poros de carboni i exhibia una capacitància extraordinàriament alta. El mecanisme no es coneixia a l'època. Va ser l'Standard Oil Company de Cleveland (Ohio) el 1966 la que va patentar un dispositiu que magatzemava energia en una interfase de capa doble.

Bricolatge[modifica | modifica el codi]

Supercondensadors de grafè[modifica | modifica el codi]

La Universitat de Califòrnia a Los Angeles ha desenvolupat una tècnica per fabricar grafè en un gravador de DVD's amb tecnologia LightScribe i fer-ne micro-supercondensadors.[2] Recepta.[3] Vídeos.[4] Procés.[5]

Supercondensadors de Nanotubs de Carboni[modifica | modifica el codi]

A la Universitat de Stanford, "nanotubs + tinta + paper = bateria en un instant"[6] Vídeo.[7]

Rècord[modifica | modifica el codi]

Anuncien desenvolupament de supercondensadors de grafè de 10.000 Farads.[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. IEEE Spectrum - Supercapacitors Take Huge Leap in Performance (anglès)
  2. Investigadors de UCLA (Univ. de Califòrnia a Los Angeles) desenvolupen tècnica per escalar la fabricació de micro-supercondensadors (anglès) amb un gravador de DVD's amb tecnologia LightScribe
  3. jenslabs.com - Do-It-Yourself Graphene (anglès) Bricolatge - Supercondensador de grafè fet a casa amb el mètode del gravador LightScribe
  4. jenslabs.com - Videos de Do-It-Yourself Graphene (anglès)
  5. Univ. de Cornell - Making Graphene-based Supercapacitors by LightScribe(anglès)
  6. Univ. de Stanford - Nanotubes + ink + paper = instant battery (anglès)
  7. Vídeo Nanotubes + ink + paper = instant battery(anglès)
  8. MarketWired - Sunvault Energy and Edison Power Company Create Massive 10,000 Farad Graphene Supercapacitor(anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Supercondensador Modifica l'enllaç a Wikidata