Superfruit
Superfruit és un terme comercial que a partir de l'any 2005 s'utilitza en la indústria de l'alimentació i es refereix als fruits o fruites que combinen una riquesa excepcional de nutrients i qualitats antioxidants amb un gust atractiu que pot estimular i fidelitzar els clients.[1][2]
El concepte de superfruit no està definit segons criteris científics sinó de mercat. Aquesta categoria de superfruits es preveu que tingui una importància econòmica avaluada en 10 bilions de dòlars a tot el món l'any 2011.[3] El concepte de superfruit deriva del de superaliment.[4]
Superfruits freqüentment mencionats[modifica]
- Açaí (Euterpe oleracea), Brasil, Veneçuela.
- Nabiu (Cyanococcus) (Vaccinium myrtillus, Vaccinium angustifolium,Vaccinium corymbosum), Europa del Nord, Rússia, Canadà, Estats Units (Maine, Nova Jersey, Michigan), Xile.
- Nabiu de grua (Vaccinium macrocarpon) i gerdera silvestre (Vaccinium vitis-idaea), Europa, Rússia, Estats Units (Wisconsin, Massachusetts, Oregon, estat de Washington, Nova Jersey), Canadà (Quebec, Colúmbia Britànica), Xile.
- Goji (Lycium barbarum), Xina.
- Raïm (Vitis vinifera), parts de l'Àsia central, Europa (nativa), Estats Units (Califòrnia).
- mango (Mangifera indica), Índia, sud-est asiàtic, Oceania.
- Magrana (Punica granatum), Conca del Mediterrani, Estats Units (Califòrnia).
- Arç groc (Hippophae rhamnoides), Àsia, Europa.
Les pomes (Malus domestica), taronges (Citrus sinensis), tomàquets (Solanum lycopersicum) i fruits petits, com maduixes (Fragaria vesca), gerds (Rubus idaeus) i móres (Rubus ursinus) molt usats en gran nombre de productes, tenen molts dels criteris per a ser considerats superfruits, però a efectes comercials no són pas novetats que es vulgui promocionar i per tant no es consideren superfruits.
Referències[modifica]
- ↑ Crawford, Karl; Julian Mellentin. Successful Superfruit Strategy: How To Build a Superfruit Business. Cambridge, England: Woodhead Publishing, 2008. ISBN 978-1-84569-540-8.
- ↑ Starling, Shane «Superfruit success not grown on trees, say authors». Decision News Media, 14-05-2008 [Consulta: 22 juny 2009]. Arxivat 7 April 2013[Date mismatch] a Wayback Machine.
- ↑ McNally, Alex «Superfoods market set to double by 2011». Decision News Media, 10-08-2007 [Consulta: 22 juny 2009].Plantilla:Verify credibility
- ↑ Pratt, Steven G.; Kathy Matthews and Michel Stroot. Superfoods Rx. Nova York: Harper & Row, 2004. ISBN 978-0-06-053567-4.
Bibliografia[modifica]
- Crawford, Karl; Julian Mellentin. Successful Superfruit Strategy. Cambridge: Woodhead Publishing, 2008. ISBN 978-1-84569-540-8. OCLC 243740446.
Enllaços externs[modifica]
- Sohn, Emily «Superfruits, super powers?». Los Angeles Times, 10-03-2008 [Consulta: 23 juny 2009].
- Cosgrove, Joanna «Superfruits in the Spotlight». Nutraceuticals World. Rodman Publishing, 29-02-2008 [Consulta: 23 juny 2009]. Arxivat 19 de febrer 2012 a Wayback Machine.
- Mellentin, Julian «Functional Foods: Key Trends to Watch». Nutraceuticals World. Rodman Publishing [Consulta: 23 juny 2009]. Arxivat 19 de febrer 2012 a Wayback Machine.
- Bradley, Kyle «Super Popular Food». Natural Products Marketplace. Virgo Publishing, 01-08-2007 [Consulta: 23 juny 2009]. Arxivat 5 de juliol 2008 a Wayback Machine.
- «Amazon superfruits set to boom». Functional Ingredients. Penton Media, 30-11-2006 [Consulta: 23 juny 2009]. Arxivat 10 de maig 2010 a Wayback Machine.
- Mellentin, Julian «Marketing Wellness: Fruit in the Food and Beverage Industry». Natural Products Insider. Virgo Publishing, 09-01-2006 [Consulta: 23 juny 2009]. Arxivat 27 de setembre 2007 a Wayback Machine.