Suport Decidit

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula unitat militarSuport Decidit

Modifica el valor a Wikidata
Tipusoperació militar, unitat militar i NATO operations (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PaísAfganistan Modifica el valor a Wikidata
Guerres i batalles
guerra de l'Afganistan Modifica el valor a Wikidata
Lloc webrs.nato.int Modifica el valor a Wikidata

La Missió de Suport Decidit o Operació Suport Decidit és una missió d'entrenament, assessoria i assistència dirigida per l'OTAN que consisteix en més de 16.000 tropes de 41 països[1] a l'Afganistan, que va començar l'1 de gener de 2015.[2][3] És la continuació de la missió de combat de la Força Internacional d'Assistència i de la Seguretat (ISAF) que es va finalitzar el 28 de desembre de 2014.[3][4] El seu actual comandant és el General de l'Exèrcit dels Estats Units Austin S. Miller.[5] La Missió de Suport Decidit està formada per aproximadament 17.000 efectius de l'OTAN i de països associats a l'Afganistan, amb seu central a Kabul i l'aeròdrom de Bagram.

Base legal[modifica]

El pla d'operacions de la Missió de Suport Decidit va ser aprovat pels ministres d'afers exteriors dels membres de l'OTAN a la fi de juny de 2014 i el corresponent acord sobre l'estatut de les forces va ser signat pel president de l'Afganistan, Ashraf Ghani, i el Representant Civil Superior de l'OTAN a l'Afganistan, Maurits Jochems, a Kabul el 30 de setembre de 2014.[3] El Consell de Seguretat de les Nacions Unides va aprovar per unanimitat la resolució 2189 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides en suport de la nova missió internacional a l'Afganistan.[4]

Objectius[modifica]

L'objectiu de la missió és proporcionar capacitació, assessorament i assistència a les forces i institucions de seguretat afganeses en el seu conflicte amb grups extremistes com els talibans, la xarxa Haqqani i el EI-K.[6][7][8]

El president dels Estats Units, Barack Obama, en una roda de premsa de la Casa Blanca el dimecres 6 de juliol de 2016, va afirmar que, després del general del general John W. Nicholson, el president del cap de gabinet conjunt Joseph Dunford i les recomanacions recíproques del secretari del Departament de Defensa dels Estats Units Ashton Carter, els Estats Units deixarien uns 8.400 soldats a l'Afganistan fins al final de la seva administració el desembre del 2016.[9] a L'inici de 2017, es van executar tals plants deixant 8.400 soldats en quatre guarnicions (Kabul, Kandahar, Bagram i Jalalabad).

L'Inspector General Especial per a la Reconstrucció de l'Afganistan (SIGAR) és l'encarregat de supervisar els 117.266 milions de dòlars que el Congrés ha proporcionat per implementar programes de reconstrucció a l'Afganistan.

Països contribuidors[modifica]

En 2019, entre les forces que contribueixen a la missió es troben 8.475 estatunidencs que entrenen i ajuden a les forces afganeses, aproximadament 5.500 estatunidencs que participen en missions antiterroristes, 8.673 soldats aliats i 27.000 contractistes militars.[10]

Un nou tipus d'unitat estatunidenca, les Brigades d'Assistència de les Forces de Seguretat (Security Force Assistance Brigade), va començar a desplegar-se a l'Afganistan al febrer de 2018 per a donar suport a la missió.[11]

El segon país amb més personal és Alemanya amb 1.300.[1] El tercer, el Regne Unit, que va anunciar al juliol de 2018 que enviaria 440 efectius britànics més a l'Afganistan. Aproximadament la meitat del personal addicional es va desplegar a l'agost de 2018 i l'altra meitat ho va fer al febrer de 2019. Això va augmentar el número total de personal britànic al país de 650 a 1.090 a principis de 2019.[12]

Els següents països tenien personal a l'Afganistan el febrer de 2021:[13]

País Personal
Estats Units 2,500
Alemanya 1,300
Itàlia 895
Geòrgia 860
Regne Unit 750
Romania 619
Turquia 600
Polònia 290
Mongòlia 233
Portugal 174
Països Baixos 160
Dinamarca 135
Armènia 121
Azerbaidjan 120
Bulgària 117
Noruega 101
Albània 99
Austràlia 80
Bèlgica 72
Bòsnia i Hercegovina 66
República Txeca 52
Estònia 45
Lituània 40
Eslovàquia 25
Espanya 24
Finlàndia 20
Macedònia del Nord 17
Àustria 16
Suècia 16
Grècia 11
Ucraïna 10
Hongria 8
Nova Zelanda 6
Eslovènia 6
Letònia 2
Luxemburg 2
Total 9,592

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Resolute Support Mission: Key Facts and Figures». NATO, juny 2020.
  2. DPA «NATO chief, Afghan president welcome "new phase" as combat role ends». DPA. DPA, 02-12-2014 [Consulta: 7 febrer 2015]. Arxivat 7 de febrer 2015 a Wayback Machine.
  3. 3,0 3,1 3,2 «NATO-led Resolute Support Mission in Afghanistan». NATO, 27-11-2014 [Consulta: 16 desembre 2014].
  4. 4,0 4,1 «Afghanistan: Security Council backs agreement on new non-combat NATO mission». United Nations News Centre, 12-12-2014 [Consulta: 16 desembre 2014].
  5. NATO (2 setembre 2018). "Change of Command at NATO-led Resolute Support Mission in Afghanistan". Nota de premsa. Consulta: 2 setembre 2018.
  6. «An Update On Our Mission in Afghanistan». whitehouse.gov, 06-07-2016. [Consulta: 18 juliol 2016].
  7. «In Reversal, Obama Says U.S. Soldiers Will Stay in Afghanistan to 2017». The New York Times, 15-10-2015 [Consulta: 1r setembre 2017].
  8. Velloso, Sophie. «US launches airstrikes against Taliban in Afghanistan» (en anglès-gb), 07-06-2020.
  9. «An Update On Our Mission in Afghanistan» (en anglès), 06-07-2016. [Consulta: 15 abril 2021].
  10. «Operation Freedom's Sentinel: Lead Inspector General Report to the United States Congress, abril 1, 2019–June 30, 2019» p. 47–48, 20-08-2019. [Consulta: 12 octubre 2019].
  11. «First troops among new front-line adviser brigade arrive in Afghanistan». Stars and Stripes. [Consulta: 6 setembre 2018].
  12. «Afghanistan: UK to send 440 more non-combat troops».
  13. Resolute Support Mission (RSM): Key Facts and Figures.