Surinam

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaSurinam
Republiek Suriname
Bandera de Surinam Escut de Surinam
Bandera del Surinam Escut del Surinam

Himne Himne Nacional Surinamès

Lema Justitia-Pietas-Fides (llatí) Justícia-Pietat-Lleialtat 1
Localització
Suriname on the globe (South America centered).svg
Suriname (orthographic projection).svg
4° N, 56° O / 4°N,56°O / 4; -56
Entitats de població
Capital i ciutat més gran Paramaribo
Conté
Població
Total 539.276 (2013)
• Densitat 3,3 hab/km²
Llengua neerlandès
Geografia
Superfície 163.270 km²
• Aigua 1,10%
Punt més alt Julianatop  (1.280 m)
Punt més baix oceà Atlàntic
Limita amb
Història
Independència  
Reconeguda dels Països Baixos
25 de novembre de 1975
Organització i govern
Forma de govern Democràcia parlamentària
• President Dési Bouterse
Membre de
Economia
PIB 5.210.303.030 $ (2014)
PIB per càpita 9.485,32 $ (2015)
Reserves totals 625.144.604 $ (2014)
IDH 0,692 (2005)
Moneda Dòlar de Surinam (SRD) (2014)
Indicatius
Fus horari Hora oficial
Domini d'Internet sr
Prefix telefònic 597
Emergències 112, 110, 113, 111 i 115
ISO 3166-1 SR
Altres dades

Modifica dades a Wikidata

El Surinam (en neerlandès Suriname), oficialment la República de Surinam (en neerlandès Republiek Suriname), és un estat del nord-est de l'Amèrica del Sud situat entre la Guyana (a l'oest) i la Guaiana Francesa (a l'est), amb l'oceà Atlàntic al nord i el Brasil al sud. La part sud de la frontera amb la Guaiana Francesa és disputada en tot el riu Marowijne, mentre que la partió que anteriorment era disputada amb la Guaiana va ser arbitrada per la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar el 20 de setembre del 2007.[1]

És el país més petit de l'Amèrica del Sud pel que fa a l'àrea i a la població.

Surinam anteriorment es deia Guaiana Neerlandesa.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història de Surinam

La regió està poblada des del 3000 aC. Destaca la forta presència de tribus arawak fins que van ser expulsats per altres pobles del Carib.

Els holandesos havien establert moltes colònies a la regió de la Guaiana, però no van controlar l'actua Surinam fins al tractat de Breda, que establí la fi de la Segona Guerra Anglo-Holandesa.[2] El país es va nodrir d'esclaus negres i indis fins al 1863 (tot i que la migració laboral va continuar durant dècades).

Després de ser una regió autònoma del Regne dels Països Baixos a partir del 1954, el país va obtenir la independència el 1975. Durant els anys 80, el país va ser regit per un règim militar dirigit per Dési Bouterse, fins que el 1988 es va establir la democràcia. El 12 de desembre de 2003 el país va subscriure un pacte d'afiliació a la Unió de la Llengua Neerlandesa.[3]

El 2010, Dési Bouterse accedí un altre cop a la presidència mitjançant eleccions.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El punt més alt és Julianatop (1.286 metres sobre el nivell del mar). La major part de la població viu al nord del país, en l'àrea costanera que ha estat conreada. El sud consisteix en una selva humida tropical molt poc habitada.

Ja que és proper a la línia de l'equador, el clima és tropical i les temperatures no varien gaire durant l'any. Hi ha dues estacions plujoses, de desembre a primers de febrer i de fi d'abril a mitjan agost. Al nord-est del país hi ha el llac W. J. van Blommesteinmeer, que fou declarat reserva natural.

Com que té frontera amb la Guaiana Francesa, Surinam limita amb la Unió Europea.

Districtes[modifica | modifica el codi]

Surinam es divideix en deu districtes:
  1. Brokopondo
  2. Commewijne
  3. Coronie
  4. Marowijne
  5. Nickerie
  6. Para
  7. Paramaribo
  8. Saramacca
  9. Sipaliwini
  10. Wanica
Mapa de Surinam

Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia de Surinam

Surinam és molt dependent d'altres països. Els seus principals socis comercials són els Països Baixos, els Estats Units i països del Carib.

L'economia es basa en la producció d'alumini, que representa aproximadament el 15% del PIB i dos terços de les exportacions totals. Els problemes econòmics del país són greus, a causa de la forta dependència del comerç exterior en dos sectors que mantenen des del 2000 bruscs canvis de preus en el mercat internacional: l'alumini i el petroli. Això du a modificacions molt notables del PIB, de la taxa d'atur, del deute extern i d'inflació d'un any a un altre.

Els plans iniciats el 2001 per a reordenar el sistema econòmic, obrir un procés de liberalització i millorar l'estructura productiva han tingut poc efecte. Algunes empreses nord-americanes i espanyoles realitzen noves prospeccions i explotacions petrolieres que donen ara per ara bons resultats. D'altra banda, el país disposa d'importants reserves mineres d'or i bauxita.

El 2005, Surinam, al costat d'altres països de la regió, va subscriure un acord energètic amb Veneçuela denominat Petrocaribe, gràcies al qual les condicions per a adquirir petroli i els seus derivats són més avantatjoses.

El 20 de setembre de 2007, la Cort internacional d'arbitratge va delimitar de manera definitiva la frontera marítima amb la República de Guyana, quedant pendents les fronteres terrestres que comprenen el territori del Rio Nuevo.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució de la població de Surinam (en milers)
Imatge de Paramaribo, la capital

La gran majoria de la població resideix a Paramaribo i els seus voltants o en la zona costanera. Hi ha una població surinamesa significativa que ha emigrat als Països Baixos.

Cultura[modifica | modifica el codi]

En ser una antiga colònia dels Països Baixos, Surinam manté lligams forts amb aquest país.

El neerlandès és la llengua oficial, però s'hi parlen diverses menes de crioll a base d'anglès, així com llengües nadiues i llengües d'immigració com el javanès. Els indis caribs i arauacs nadius parlen llurs pròpies llengües, com també els maroons, els aucan i els saramacans. El crioll de més abast és el surinamès dit sranan tongo o taki taki, que té el reconeixement oficial des del 15 de juliol del 1986. A més s'hi empra bastant l'espanyol (algunes sèries nord-americanes de televisió són subtitulades en aquesta llengua abans que en neerlandès) i l'anglès, especialment en botigues i establiments orientats al turisme.

El país és molt conegut per la música kaseko i la seva tradició indocaribenca. El kaseko probablement deriva de l'expressió francesa "casser le corps" (trencar el cos) que es va usar durant l'esclavitud per a designar un ball molt veloç. El kaseko és una fusió de nombrosos estils populars i folklòrics derivats d'Europa, Àfrica i Amèrica. És rítmicament complex, amb instruments de percussió com el skratji (un tambor molt gran) i altres, així com el saxòfon, la trompeta i de vegades el trombó. Pot cantar-se en solitari o en cor. Les cançons són d'estructura dialogada, tal com altres estils criolls de l'àrea, com el winti i kawina.

El kaseko va evolucionar durant els anys 30 usant grans bandes sobretot de vent que es van anomenar Bigi Pokoe (música del tambor gran). El jazz, el calipso i altres ritmes van deixar la seva petja, mentre que la música rock va deixar la seva pròpia influència en forma d'instruments elèctrics.

Esports[modifica | modifica el codi]

L'esportista més destacat de la història de Surinam és el nedador Anthony Nesty, campió olímpic dels 100 metres papallona en els Jocs de Seül 1988 i medalla de bronze d'aquesta mateixa prova a Barcelona 1992. Són les úniques medalles olímpiques guanyades per aquest país.

Malgrat que el país posseeix una associació nacional de futbol (Surinaamse Voetbal Bond, SVB) creada el 1920, i adherida a la FIFA nou anys més tard, la majoria dels seus jugadors desenvolupen les seves carreres professionals fora del país. Molts d'aquests jugadors han obtingut èxit principalment als Països Baixos. Alguns com Clarence Seedorf o Edgar Davids, nascuts a Surinam, juguen per a la selecció nacional dels Països Baixos. Frank Rijkaard descendeix d'un ciutadà de Surinam.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]