Surri

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaSurri
Surri.jpg
Surri des de Ribera de Cardós

Localització
Localització de Vall de Cardós respecte del Pallars Sobirà.svg
42° 34′ 00″ N, 1° 13′ 24″ E / 42.56666667°N,1.22321667°E / 42.56666667; 1.22321667
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Població
Total 20 hab. (2011)
Geografia
Altitud 1.026 m
Indicatius
Codi postal 25570
Modifica dades a Wikidata

Surri és un poble del terme municipal de Vall de Cardós, situat a la comarca del Pallars Sobirà. Des del 1847 formava part de l'antic municipi de Ribera de Cardós.

Surri és molt a prop (uns 750 metres per carretera), damunt i al nord-oest del seu cap de municipi, Ribera de Cardós, enlairada en un replà del contrafort sud-est de la Serra d'Aurati.

El poble té l'església de Santa Coloma, sufragània de Santa Maria de Ribera de Cardós, que substituí la primitiva, romànica, de la qual només susbsisteix un interessant paviment fet amb còdols, actualment a l'entrada d'una casa particular. Surri també tenia les esglésies de Sant Joan Baptista, Sant Feliu i un petit oratori dedicat a Sant Miquel.

Etimologia[modifica]

Segons Joan Coromines,[1] Surri, de la mateixa manera que Sorpe, prové de l'etim basc çur (o zur), fusta, amb el sufix locatiu -be, que passa a -pe i posteriorment a -re, que significa sota de. Per tant, Surri seria sota la fusta, sota el bosc, fent referència als immensos boscos sota dels quals es troba el poble.

Geografia[modifica]

El poble de Surri[modifica]

El poble de Surri, enlairat al nord-oest de Ribera de Cardós, presenta la seva quinzena de cases disposades en tres carrers irregulars i una placeta en el lloc on es troben. L'església de Santa Coloma està situada a la part de llevant del poble.

Les cases del poble[2][modifica]

  • Casa Batista
  • Casa Borrut
  • Casa Cinto de Garcia
  • Casa Estevet
  • Casa Fresca
  • Casa Gallard
  • Casa Manaut
  • Casa Pubill
  • Casa Quimet de Manaut
  • Casa Vidal

Història[modifica]

Edat moderna[modifica]

En el fogatge del 1553, Surri declara 1 foc eclesiàstic i 4 de laics,[3] uns 75 habitants.

Edat contemporània[modifica]

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...[4] a Surri. Hi diu que és una localitat agregada a l'ajuntament de Ribera de Cardós, situada en un pla que es forma damunt d'una roca, envoltat d'altes muntanyes. És combatut pels vents del nord i del sud, i el clima hi és fred, però sa. Tenia en aquell moment 12 cases i l'església parroquial de Santa Coloma, servida per un rector de patronat del Duc de Cardona; hi ha l'ermita de Sant Joan Baptista immediata al poble. El territori és pedregós, i participa de pla i de muntanya, tot i que aquesta està molt despoblada d'arbres. S'hi produïa blat, ordi, sègol, patates, i una mica de fruita i hortalisses, herba i pastures. S'hi criava tota mena de bestiar, especialment mular i vacum. Hi havia caça de llebres, perdius i galls fers, a més de pesca de truites. Comptava amb 9 veïns (caps de casa) i 66 ànimes (habitants).

Comunicacions[modifica]

Com tots els pobles de la Vall de Cardós, la seva connexió és a través de la carretera L-504. Una carretera local asfaltada uneix Surri amb Ribera de Cardós.

Referències[modifica]

  1. Coromines 1997.
  2. Montaña 2004.
  3. Lo vicari; Bartomeu Castellar, Joan Burguera, Pere Gallart i Joan Sala. Iglésias 1981, p. 76.
  4. Madoz 1845.

Bibliografia[modifica]

  • Coromines, Joan. «Sorpe i Surri». A: Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. VII. Sal-Ve. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona "La Caixa", 1997. ISBN 84-7256-854-7. 
  • Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9. 
  • Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Ribera de Cardós». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 
  • Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 
  • Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8. 

Enllaços externs[modifica]