Surround

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Exemple de distribució dels diferents altaveus per aconseguir l'efecte de so evoltant (Surround 5.1)

El so envoltant (surround sound en anglès) és una tècnica l'objectiu de la qual consisteix a enriquir la qualitat de la reproducció sonora d'una font d'àudio amb canals addicionals provinents d'altaveus que envolten l'oient (canals envoltants), aportant so en un radi de 360° en el pla horitzontal (2D), a diferència del que s'obté per mitjà de canals en pantalla (canal central, canal esquerre i canal dret), els quals es troben sols enfront de l'oient.

El so envoltant es caracteritza per tenir una posició particular respecte l'oient, també coneguda com a "punt dolç", en la qual els efectes de l'àudio funcionen de manera òptima i, a més, es presenta una perspectiva fixa del camp sonor a la persona que es troba en aquella posició. Aquesta tècnica incrementa la percepció de l'espai sonor per mitjà de l'explotació de la localització del so; Normalment, això s'aconsegueix per mitjà de l'ús de múltiples canals d'àudio discrets enviats a una sèrie d'altaveus.[1] La distribució més comuna, el 5.1 estàndard de la UIT, consta de 6 altaveus: Central (C) al davant de l'oient, Esquerre (L) i Dret (R) en angles de 60º respecte al central, Surround Esquerre (LS) i Surround Dret (RS) en angles de 100 - 120º, més un subwoofer la posició del qual no és trascendental.

Existeixen diferents formats i tècniques basades en el so envoltant, les quals varien en mètodes de gravació i reproducció, juntament amb el nombre i posicionament dels canals addicionals.

Referències[modifica]

  1. «Home Theater Glossary of Terms and Terminology» (en en-us). [Consulta: 19 octubre 2017].