Susan B. Anthony
 Susan el 1890  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Susan Anthony 15 febrer 1820 Adams (Massachusetts) (Massachusetts) |
| Mort | 13 març 1906 (86 anys) Rochester (Nova York) |
| Causa de mort | Insuficiència cardíaca i pneumònia |
| Sepultura | Mount Hope Cemetery (en)  |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Estats Units |
| Activitat | |
| Camp de treball | Sufragi femení |
| Ocupació | Sufragista, defensar els drets de les dones |
| Partit | Partit Republicà dels Estats Units |
| Membre de | |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Cònjuge | cap valor |
| Pares | Daniel Anthony (en) i Lucy Read (en) |
| Germans | Daniel Read Anthony, Mary Stafford Anthony i Jacob Merritt Anthony (en) |
Premis | |
 | |
 | |
Susan Brownell Anthony (Adams, Massachusetts, 15 de febrer 1820–Rochester, Nova York, 13 de març de 1906), líder del moviment estatunidenc dels drets civils, va jugar un important paper en el moviment pels drets de les dones durant el segle xix per a garantir-ne el dret a vot als Estats Units d'Amèrica.[1]
Biografia[modifica]
Susan va néixer al sí d'una família quàquera i era la segona de set germans. El seu pare, Daniel Lee Anthony, era un fabricant de cotó i abolicionista convençut, molt inflexible i religiós. La seva mare, Lucy, ja havia participat en els incipients moviments pels drets de les dones i va ser ella qui li va encomanar a Susan els somnis d'igualtat. Amb tres anys ja llegia i escrivia amb facilitat i l'any 1826 la família es va traslladar a Battensville, Nova York. Arrel del pànic del 1837 la seva família va patir econòmicament i Susan va haver de deixar els estudis i començar a treballar com a professora per ajudar financerament als seus pares.[2]
Cap a mitjan segle Susan ja era bastant coneguda i es va unir a moviments com la lliga antialcohòlica arribant a crear la Societat femenina de l'Estat de Nova York del Moviment per la Temprança. També va lluitar contra l'esclavitud des de la Societat Antiesclavista Estatunidenca i el 1863, juntament amb Elizabeth Cady Stanton, va fundar la Women's Loyal National League.[2]
El 8 de gener de 1868, Anthony va iniciar la revista setmanal de drets de les dones The Revolution, impresa a Nova York i també va participar en l'Associació de Dones Treballadores de Nova York. El 1869, un altra vegada amb Stanton, van fundar la National American Woman Suffrage Association.[2]
Va viatjar milers de quilòmetres a través del país i d'Europa donant entre 75 i 100 discursos per any sobre el sufragi i el dret de la dona a aquest, durant 45 anys aproximadament. Va viatjar usant carruatges, vagons, trens, mules, bicicletes, diligències, vaixells, transbordadors i, en alguna ocasió, trineus.[2]
Va morir a Rochester, Nova York, el 13 de març de 1906 i actualment les seves restes es troben enterrades al cementiri de Mount Hope.
Referències[modifica]
- ↑ Sundem, Garth. Carrie Chapman Catt (en anglès). TIME Magazine Biography, 2014, p. 111. ISBN 1480768111.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Tejera, Pilar. Reinas de la carretera : [pioneras del manillar y del volante] (en castellà). [Madrid]: Casiopea, D.L. 2018, p. 39,40-42. ISBN 978-84-948482-1-6.
