Susan La Flesche Picotte

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSusan La Flesche Picotte
Doctor.susan.la.flesche.picotte.jpg
Susan La Flesche Picotte
Biografia
Naixement 17 de juny de 1865
reserva índia Omaha
Mort 18 de setembre de 1915(1915-09-18) (als 50 anys)
Walthill (Nebraska)
Grup ètnic Omaha
Educació Drexel University Tradueix
Hampton Institute Tradueix
Woman's Medical College of Pennsylvania Tradueix . doctor en medicina (–1889)
Es coneix per Primera dona ameríndia llicenciada en medicina
Activitat
Ocupació Metgessa
Família
Pare Joseph LaFlesche Tradueix
Germans Susette La Flesche
Modifica les dades a Wikidata

Suzanne La Flesche Picotte (17 de juny de 1865 – 18 de setembre de 1915) fou una reformadora i metgessa omaha de finals del segle XIX. És reconeguda com la primera dona ameríndia llicenciada en medicina.[1] Va fer campanya per la salut pública i per l'assignació formal i legal de les terres als membres de la tribu d'Omaha.

Biografia[modifica]

Picotte va néixer el 17 de juny de 1865, a la reserva d'Omaha, a l'est de Nebraska. La seva mare, Waoo-Winchatcha (Mary Gale), era mig francesa i mig omaha i entenia francès i anglès, però mai va parlar cap altra llengua que l'omaha.[2] El seu pare, Joseph LaFlesche, també anomenat Iron Eye, últim cap omaha reconegut oficialment, també era mig blanc i mig omaha. Susan era la més jove de quatre noies, les seves germanes Susette (1854-1903), Rosalie (1861-1900), i Marguerite (1862-1945).[3] També era mig germana de l'antropòleg omaha Francis Laflesche i neboda del cap ponca Standing Bear.

Després d'assistir a l'escola de la missió a la reserva, va estudiar a l'Institut Hampton, a Hampton (Virgínia), i més tard, al Col·legi Mèdic de la Dona de Pennsilvània. Es va llicenciar en març de 1889, i va tornar a Nebraska per treballar com a metgessa de la reserva.

Picotte va ser una reformadora social activa, endemés de metgessa. Va treballar per descoratjar el consum d'alcohol a la reserva, com a part del moviment de la temprança del segle XIX. Picotte també va fer campanya contra la tuberculosi, com a part d'una campanya de salut pública a la reserva. També va treballar per ajudar altres omaha a sortejar la burocràcia de l'Oficina d'Afers Indígenes i rebre els diners que els devien per la venda de les seves terres.

Hospital Walthill Susan La Flesche Picotte

Es va casar amb Henry Picotte el juny de 1894, i van tenir dos fills. Va morir el 18 de setembre de 1915 d'una malaltia crònica, possiblement càncer d'ossos. L'hospital de Walthill, Nebraska, ara centre comunitari, porta el seu nom.

Notes[modifica]

  1. Tong (1999), 87
  2. Tong (1999), 13
  3. Tong (1999) 21

Referències[modifica]

  • Cogan, Frances B.. All-American Girl: The Ideal of Real Womanhood in Mid-Nineteenth-Century America. Athens, GA: University of Georgia Press, 1989. ISBN 082031062X. 
  • DeJong, David. Promises of the Past: A History of Indian Education in the United States. Golden, CO: North American Press, 1993. ISBN 1555919057. 
  • Diffendal, Anne P. «The LaFlesche Sisters: Victorian Reformers in the Omaha Tribe». Journal of the West, 33, 1, gener 1994.
  • Hoxie, Frederick. A Final Promise: The Campaign to Assimilate the Indians, 1880-1920. Lincoln, NE: University of Nebraska Press, 1984. ISBN 0803223234. 
  • Mathes, Valerie Sherer «Nineteenth Century Women and Reform: The Women's National Indian Association». American Indian Quarterly, 14, 1, 1990.
  • Morantz-Sanchez, Regina Markell. Sympathy and Science: Women Physicians in American Medicine. Oxford: Oxford University Press, 1985. ISBN 0195036271. 
  • Swetland, Mark «"Make Believe White Men" and the Omaha Land Allotments of 1871-1900». Great Plains Research, 4, 2, agost 1994.
  • Tong, Benson «Allotment, Alcohol and the Omahas». Great Plains Quarterly, 17, 1, 1997.
  • Tong, Benson. Susan LaFlesche Picotte, M.D.: Omaha Indian Leader and Reformer. Norman, OK: University of Oklahoma Press, 1999. ISBN 0806131403.