Susan La Flesche Picotte

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaSusan La Flesche Picotte
Doctor.susan.la.flesche.picotte.jpg
Susan La Flesche Picotte
Biografia
Naixement 17 de juny de 1865
reserva índia Omaha
Mort 18 de setembre de 1915(1915-09-18) (als 50 anys)
Walthill (Nebraska)
Grup ètnic Omaha
Educació Drexel University Tradueix
Hampton Institute Tradueix
Woman's Medical College of Pennsylvania Tradueix (–1889)
Es coneix per Primera dona ameríndia llicenciada en medicina
Activitat
Ocupació Metgessa
Família
Pare Joseph LaFlesche Tradueix
Germans Susette La Flesche
Modifica les dades a Wikidata

Suzanne La Flesche Picotte (17 de juny de 1865 – 18 de setembre de 1915) fou una reformadora i metgessa omaha de finals del segle XIX. És reconeguda com la primera dona ameríndia llicenciada en medicina.[1] Va fer campanya per la salut pública i per l'assignació formal i legal de les terres als membres de la tribu d'Omaha.

Biografia[modifica]

Picotte va néixer el 17 de juny de 1865, a la reserva d'Omaha, a l'est de Nebraska. La seva mare, Waoo-Winchatcha (Mary Gale), era mig francesa i mig omaha i entenia francès i anglès, però mai va parlar cap altra llengua que l'omaha.[2] El seu pare, Joseph LaFlesche, també anomenat Iron Eye, últim cap omaha reconegut oficialment, també era mig blanc i mig omaha. Susan era la més jove de quatre noies, les seves germanes Susette (1854-1903), Rosalie (1861-1900), i Marguerite (1862-1945).[3] També era mig germana de l'antropòleg omaha Francis Laflesche i neboda del cap ponca Standing Bear.

Després d'assistir a l'escola de la missió a la reserva, va estudiar a l'Institut Hampton, a Hampton (Virgínia), i més tard, al Col·legi Mèdic de la Dona de Pennsilvània. Es va llicenciar en març de 1889, i va tornar a Nebraska per treballar com a metgessa de la reserva.

Picotte va ser una reformadora social activa, endemés de metgessa. Va treballar per descoratjar el consum d'alcohol a la reserva, com a part del moviment de la temprança del segle XIX. Picotte també va fer campanya contra la tuberculosi, com a part d'una campanya de salut pública a la reserva. També va treballar per ajudar altres omaha a sortejar la burocràcia de l'Oficina d'Afers Indígenes i rebre els diners que els devien per la venda de les seves terres.

Hospital Walthill Susan La Flesche Picotte

Es va casar amb Henry Picotte el juny de 1894, i van tenir dos fills. Va morir el 18 de setembre de 1915 d'una malaltia crònica, possiblement càncer d'ossos. L'hospital de Walthill, Nebraska, ara centre comunitari, porta el seu nom.

Notes[modifica]

  1. Tong (1999), 87
  2. Tong (1999), 13
  3. Tong (1999) 21

Referències[modifica]

  • Cogan, Frances B.. All-American Girl: The Ideal of Real Womanhood in Mid-Nineteenth-Century America. Athens, GA: University of Georgia Press, 1989. ISBN 082031062X. 
  • DeJong, David. Promises of the Past: A History of Indian Education in the United States. Golden, CO: North American Press, 1993. ISBN 1555919057. 
  • Diffendal, Anne P. «The LaFlesche Sisters: Victorian Reformers in the Omaha Tribe». Journal of the West, 33, 1, gener 1994.
  • Hoxie, Frederick. A Final Promise: The Campaign to Assimilate the Indians, 1880-1920. Lincoln, NE: University of Nebraska Press, 1984. ISBN 0803223234. 
  • Mathes, Valerie Sherer «Nineteenth Century Women and Reform: The Women's National Indian Association». American Indian Quarterly, 14, 1, 1990.
  • Morantz-Sanchez, Regina Markell. Sympathy and Science: Women Physicians in American Medicine. Oxford: Oxford University Press, 1985. ISBN 0195036271. 
  • Swetland, Mark «"Make Believe White Men" and the Omaha Land Allotments of 1871-1900». Great Plains Research, 4, 2, agost 1994.
  • Tong, Benson «Allotment, Alcohol and the Omahas». Great Plains Quarterly, 17, 1, 1997.
  • Tong, Benson. Susan LaFlesche Picotte, M.D.: Omaha Indian Leader and Reformer. Norman, OK: University of Oklahoma Press, 1999. ISBN 0806131403.