Susanna Mälkki

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaSusanna Mälkki

(2008) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fi) Susanna Ulla Marjukka Mälkki Modifica el valor a Wikidata
13 març 1969 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Hèlsinki (Finlàndia) Modifica el valor a Wikidata
Directora principal Orquestra Filharmònica de Hèlsinki
2016 – 2023
← John Storgårds
Directora musical Ensemble InterContemporain
2006 – 2013 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióAcadèmia Sibelius - direcció d'orquestra (1995–1998)
Royal Academy of Music - violoncel (1993–1994)
Acadèmia Sibelius - violoncel (–1995) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirectora d'orquestra, violoncel·lista Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJorma Panula Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVioloncel Modifica el valor a Wikidata
Família
ParePentti Mälkki Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc websusannamalkki.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1800834 Facebook: MalkkiConductor Twitter (X): MalkkiConductor Spotify: 6x9svFUwb218rF1YgW8UFQ Musicbrainz: e4ea3d44-93dc-498f-86d9-624fd7d0143a Discogs: 1110769 Allmusic: mn0002214373 Modifica el valor a Wikidata

Susanna Mälkki (Hèlsinki, 13 de març de 1969) Susanna Ulla Marjukka Mälkki és una directora d’orquestra i violoncel·lista finlandesa. És coneguda com a especialista del repertori de la música contemporània.[1]

Biografia[modifica]

Mälkki és filla de Pirkko Liisa Vainio i del científic marí Pentti Mälkki. Va començar a aprendre violí, piano i violoncel en la joventut i, finalment, va centrar els estudis en el violoncel,[2] que va continuar amb Hannu Kiiski. Més tard va estudiar direcció d'orquestra amb Jorma Panula,[3] així com amb Eri Klas i Leif Segerstam, a l'Acadèmia Sibelius. També va estudiar a Londres, a l'Acadèmia Reial de Música.[4] Participà en un taller de direcció de l'Acadèmia Sibelius al Carnegie Hall el 1998, sota la supervisió de Panula i Esa-Pekka Salonen.[5]

El 1994, Mälkki va obtenir el 1r premi al Concurs Nacional de Violoncel de Turku. De 1995 a 1998 va ser la primera violoncel·lista a l'Orquestra Simfònica de Göteborg, sota la direcció de Neeme Järvi. Després va deixar el seu lloc a Göteborg per dedicar-se a la direcció.[3]

Trajectòria com a directora[modifica]

Molt activa en el camp de l'òpera contemporània, l'any 1999 Susanna Mälkki va dirigir la creació finlandesa de Powder Her Face, de Thomas Adès, al Festival Musica Nova de Hèlsinki. Això donà peu que Adès invités Mälkki a ser la seva assistent en pròximes representacions d'aquesta òpera a l'Almeida Theatre a Londres on, com ella explica: "vaig acabar dirigint algunes de les performances".[6] De 2002 a 2005 va ser la directora musical (artística) de l'Orquestra Simfònica de Stavanger.[7]

L'any 2004 va dirigir Neither, de Morton Feldman, amb la Simfònica i cor nacional danès de Copenhaguen, així com L'Amour de loin, de Kaija Saariaho, a l'Òpera Nacional de Finlàndia, que va dirigir de nou a l'Holland Festival de 2005 i a la primavera de 2006 a Hèlsinki. El seu debut amb l'Ensemble InterContemporain (EIC) va ser a l'agost de 2004, amb un programa de Harrison Birtwistle al Festival de Lucerna. Va dirigir The Rosenkavalier, de Richard Strauss, a l'Òpera Nacional de Finlandia el desembre de 2005.

Es va convertir en directora musical de l'EIC al 2006, essent la primera dona a ocupar el càrrec. Va servir com a directora fins 2013.[8] Des de llavors manté una residència a Paris.[9] Al novembre de 2006 va crear, a Viena, el nou oratori de Kaija Saariaho, La Passion de Simone, amb la Klangforum Wien. Fora d'Europa, va fer el seu debut a Nova Zelanda el novembre de 2006 amb la New Zealand Symphony Orchestra.[10]

El seu debut a la BBC Proms va ser al juliol de 2007, dirigint la London Sinfonietta.[11] Dirigí el concert del 30è aniversari de l’EIC, juntament amb Pierre Boulez i Peter Eötvös. Des de llavors manté una residència a París. El seu debut nord-americà va ser al febrer de 2007 amb la Saint Louis Symphony Orchestra.[12] L'any 2010 va ser convidada per primera vegada a dirigir l'Orquestra Filharmònica de Los Angeles.[13] Al 2011 va dur a terme l'estrena mundial de l'obra de Luca Francesconi, l'òpera Quartett a La Scala de Milà convertint-se en la primera dona de la història en dirigir una producció d'òpera a la història del teatre. També va rebre la Medalla Pro Finlandia de l'Ordre de Lleó de Finlàndia, un dels més alts honors de Finlàndia.[14]

Al maig de 2013 va ser nomenada Principal Directora Convidada de l'Orquestra Gulbenkian, amb un contracte inicial de 3 anys, a partir de juliol de 2013.[15] Al setembre de 2014, Mälkki va ser nomenada propera Directora Titular de l'Orquestra Filharmònica de Hèlsinki, a partir de la tardor de 2016, essent la primera dona a ser nomenada per a aquest lloc.[16] Va ser nomenada Oficial de l'Orde de les Arts i les Lletres de França.[14]

L’Orquestra Filharmònica de Los Angeles va anunciar el seu nomenament com la seva propera principal directora convidada, eficaç amb el començament de la temporada 2017-2018, amb un contracte inicial de tres anys. És la primera dona directora a ser nomenada directora principal invitada de la Filharmònica de Los Angeles.[17] El desembre de 2016 Mälkki va fer el seu debut a l'Òpera Metropolitana amb la primera producció de L'Amour de loin, de Kaija Saariaho.[18] Va ser la quarta dona a dirigir una producció de l'Òpera Metropolitana,[19] i la primera a ser presentada a la sèrie Metropolitan Opera Live en HD. Va ser nomenada Chevalier de la Légion d'honneur a França.[14]

L'octubre de 2017, la Filharmònica de Hèlsinki va anunciar l'extensió del seu contracte com a directora principal fins a 2021. És membre de la Royal Academy of Music de Londres i membre de la Kungliga Musikaliska Akademien d'Estocolm. A l'octubre de 2016 va ser nomenada directora de l'any 2017 de Musical Amèrica, i al novembre de 2017 va rebre el Premi de Música del Consell Nòrdic. Al juny de 2019, l’Orquestra Filharmònica de Hèlsinki va anunciar una nova extensió del seu contracte com a directora principal fins al 2023, amb una opció d’extenció adicional de 2 anys després de 2023.[14]

Mälkki va estrenar Innocence, de Saariaho, al Festival d'Aix-en-Provence.[14] Al desembre del 2021, l'Orquestra Filharmònica de Hèlsinki anuncià que Malkki es retiraria com a directora en cap a finals de la temporada 2022-23 per després acceptar el títol de conductora emèrita en cap amb l'orquestra.[13]

Ha actuat en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, durant la temporada 2022-23, amb Il trittico, de Puccini, una producció que va ser considerada per la crítica operística de Catalunya el millor espectacle de la temporada.[20][21]

Discografia[modifica]

Mälkki ha enregistrat dues obres de Stuart MacRae per al segell NMC, Dues Escenes de la Mort del Comte Ugolino i Motus.[22] Amb l'EIC, ha dut a terme enregistraments de la música de Bruno Mantovani, Luca Francesconi, Philippe Manoury, Michael Jarrell, Pierre Jodlowski, i Yann Robin, tots per al segell Kairos.[23]

Any Disco Orquestra / Ensemble Solistes Discografica
2006 Stuart MacRae: Violin Concerto Cristian Tetzlaff

Loré Lixenberg

NMC Recordings
2007 David Sawer: From Morning to Midnight (symphonic suite) BBC Symphony Orchestra

Birmigham Contemporary Music Group

NMC Recordings
Pulkkis: Enchanted Garden / Flute Concerto / Symphonic Dali Stavanger Symphony Orchestra Sharon Bezaly

Jaakko Kusisto

BIS
Tiensuu: Minds and Moods Tempere Philarmonic Orchestra Juanito Lagerspetz ALBA
2008 Jukka Tiensuu: nemo - Puro - Spiriti Avanti! Chamber Orchestra Kari Kriikku

Mikko Luoma

ALBA
Mantovani: La Sette Chiese IRCAM - Centre Pompidou

Ensemble Interconterporain

KAIROS
Francesconi: Etymo / Da capo / A Fulco / Animus Ensemble Interconterporain Barbara Hannigan

Pablo Márquez Benny Sluchin

KAIROS
2009 Jarrell: Cassandre IRCAM - Centre Pompidou

Ensemble Interconterporain

Astrid Bas KAIROS
Manoury: Fragments Pour Un Portrait IRCAM

Ensemble Interconterporain

Christophe Desjardins KAIROS
Gleichzeit: Eine musikalische Zeitreise Junge Deutsche Philarmonie Marco Blaauw
2010 Loutsland: Symphonic Works by Arvid Kleven Stavanger Symphonic Orchestra BIS
2011 Jodlowski: Drones, Barbarisme and Dialog / No Dialog Ensemble Intecontemporain Pierre Jodlowski

Sophia Cherrie

KAIROS
Mahler: Kidertotenlieder; Lieder eines fahrenden Gesellen; Rückert Lieder Gothenburg Symphony Orchestra Karina Karneus BIS
2012 Gander: Monsters and Angels Arditti Quartet

Nueue Vocalsolisten Stuttgart ORF RSO Viena

KAIROS
Yann Robin: Vulcano/Art of Metal I - III IRCAM - Centre Pompidou

Ensemble Interconterporain

Alain Billard KAIROS
2014 Horizon 4 Royal Concertgebouw Orchestra RCO
2016 Cheung: Dystemporal Ensemble Interconterporain Ancho y cheung WERGO
2019 Bartók: The Wooden Prince; The Miraculous Mandarín Suite Helsinki Philarmonic Orchestra BIS
2020 Zemlinsky: Sinfonietta, Op. 23; Six Songs, Op. 13 “Maeterlinck - Songs” ORF Viena Radio Symphony Orchestra Petra Lang

Siegfried Lorenz

Digital Capriccio
Ammann, Ravel and Bartók Piano Concertos Helsinki Philarmonic Orchestra Andreas Haefliger BIS
2021 Bartók: Bluebeard’s Castle Helsinki Philarmonic Orchestra Mila Kares

Szilvia Vörös

BIS
Bartók: Concerto for Orchestra / Music for Strings, Percussion and Celesta Helsinki Philarmonic Orchestra BIS
2022 Steve Reich: “Runner” and “Music for Ensemble and Orchestra” Los Angeles Philarmonic

Referències[modifica]

  1. ↑ «Susanna Malkki» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 26 gener 2024].
  2. ↑ Woolfe, Zachary «Susanna Malkki’s Wide Appeal on Both Sides of the Atlantic» (en anglès). The New York Times, 15-05-2015. ISSN: 0362-4331.
  3. ↑ 3,0 3,1 Staff, Guardian. «Arts: Portrait of a female orchestra conductor» (en anglès), 22-03-2001. [Consulta: 28 novembre 2022].
  4. ↑ «Clark, Andrew George, (born 30 Nov. 1952), Chief Music Critic, Financial Times, 1996–2014». . Oxford University Press, 01-12-2007.
  5. ↑ Kozinn, Allan «CRITIC'S NOTEBOOK; Gestures, Nods and Eyebrows to Inspire Conductors» (en anglès). The New York Times, 27-02-1998. ISSN: 0362-4331.
  6. ↑ Staff, Guardian. «Arts: Portrait of a female orchestra conductor» (en anglès), 22-03-2001. [Consulta: 28 novembre 2022].
  7. ↑ Gelder, Compiled by Lawrence Van «Arts, Briefly» (en anglès). The New York Times, 11-06-2005. ISSN: 0362-4331.
  8. ↑ Jones, Stephanie «Ensemble Intercontemporain at 40, Philharmonie de Paris» (en anglès). Tempo, 71, 282, 2017-10, p. 80–81. DOI: 10.1017/S0040298217000638. ISSN: 0040-2982.
  9. ↑ «Interview: Finnish conductor Susanna Mälkki». Financial Times, 06-02-2015.
  10. ↑ «Instinctive desire to bring out beauty» (en anglès). [Consulta: 28 novembre 2022].
  11. ↑ «London Sinfonietta/Malkki, Royal Albert Hall, London» (en anglès), 02-08-2007. [Consulta: 28 novembre 2022].
  12. ↑ «Health hazard evaluation report: HETA-93-0969-2389, St. Louis Post-Dispatch, St. Louis, Missouri.». , 01-02-1994.
  13. ↑ 13,0 13,1 «Susanna Mälkki päättää ylikapellimestarikautensa Helsingin kaupunginorkesterissa kesällä 2023 | Helsingin kaupunginorkesteri» (en finès). [Consulta: 28 novembre 2022].
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 «Susanna Mälkki». [Consulta: 28 novembre 2022].
  15. ↑ «Gulbenkian Música», 09-11-2013. Arxivat de l'original el 2013-11-09. [Consulta: 28 novembre 2022].
  16. ↑ «Newsletters», 04-09-2014. Arxivat de l'original el 2014-09-04. [Consulta: 28 novembre 2022].
  17. ↑ «THE LOS ANGELES PHILHARMONIC ASSOCIATION APPOINTS SUSANNA MÄLKKI AS PRINCIPAL GUEST CONDUCTOR | LA Phil», 10-04-2016. Arxivat de l'original el 2016-04-10. [Consulta: 28 novembre 2022].
  18. ↑ Tommasini, Anthony «Review: A Newly Relevant ‘L’Amour de Loin’ at the Met» (en anglès). The New York Times, 02-12-2016. ISSN: 0362-4331.
  19. ↑ Tommasini, Anthony «With Women in Command, the Met Opera Addresses a Gender Gap» (en anglès). The New York Times, 15-09-2016. ISSN: 0362-4331.
  20. ↑ «Susanna Mälkki» (en castellà). La Phil. Asociación Filarmónica de Los Ángeles. [Consulta: 26 gener 2024].
  21. ↑ Chavarría, Maricel. «‘Il trittico’, ‘Alexina B’, Susanna Mälkki y Calixto Bieito, premios de la crítica en Catalunya» (en castellà). La Vanguardia, 23-10-2023. [Consulta: 26 gener 2024].
  22. ↑ «CD: MacRae: Violin Concerto; Two Scenes From the Death of Count Ugolino; Motus, etc» (en anglès), 31-08-2006. [Consulta: 28 novembre 2022].
  23. ↑ Smith, Steve «Past Meets Present With Blurred Colors and Frenetic Rhythms» (en anglès). The New York Times, 11-05-2009. ISSN: 0362-4331.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Susanna_Mälkki&oldid=33329035»