Suvalkija

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Suvalkija en color rosa suau
Antic bressol tradicional al museu de Rumšiškės

Suvalkija o Sudòvia (en lituà: Sūduva o Suvalkija o Užnemunė, en polonès: Suwalszczyzna) és la més petita de les cinc regions culturals de Lituània. La seva capital no oficial és Marijampolė. La gent de Suvalkija s'anomenen suvalkiečiai (plural) o suvalkietis (singular).[1] Es troba al sud del riu Niemen, a l'antic territori del bisbat de Vilkaviškis.[2] Històricament, és la regió etnogràfica més recent amb les seves característiques i identitat que es va formar durant el segle xix, quan el seu territori formava part del Tsarat de Polònia.[3] Mai no va ser una entitat política separada i encara avui dia no té estatus oficial en la divisió administrativa de Lituània.

Tanmateix continua sent objecte d'estudis centrats en la cultura popular de Lituània dels segles XIX i principis del xx. La major part de les diferències culturals de Lituània es van mesclar o van desaparèixer durant l'era soviètica (1944-1990), romanent més temps al sud-est de Lituània.[4] El concepte continua sent popular entre els lituans. Una enquesta efectuat el 2008 pels estudiants de la Universitat Vytautas el Gran de Kaunas van trobar que el 80% dels estudiants continuaven identificant-se amb alguna de les regions.[5] Es fan esforços per preservar, registrar i promoure totes les tradicions de la cultura popular original.

Noms[modifica]

A Lituània s'apliquen tres noms diferents a aquesta regió, el que causa una certa confusió:

  • Sudòvia (Sūduva) es deriva de l'antiga tribu bàltica dels sudovians, habitants originals de la regió. El terme Sudòvia és ambigu, ja que també es fa servir per referir-se a l'antiga zona Sudovian, que s'estenia molt més al sud.
  • Suvalkija es deriva de l'antiga Governació de Suwałki (1867-1914) del Tsarat de Polònia. La ciutat de Suwałki ha estat part de Polònia des de 1919 i el significat original de la frase es va perdre amb el pas del temps.
  • Užnemunė (literalment: «més enllà del riu Niemen») descriu la situació geogràfica de la regió, però no és del tot exacte. La part sud-oest pertany a Dzūkija, coneguda com a Dainava,[6] també es troba a la riba esquerra del mateix riu.[7] Les zones es van diferenciar dràsticament com a resultat de la diferent evolució econòmica de Suvalkija (nord Užnemunė) i Dzūkija (sud-est Užnemunė).[8]

En els darrers anys hi ha hagut un debat públic sobre quin nom és preferible si Suvalkija o Sudòvia. Els historiadors han sostingut que Sudòvia és un anacronisme que es refereix al terreny dels segles xiii i xiv.[9] Un comentarista va qualificar l'esforç per canviar el nom de la regió com «neotribalisme», un intent artificial de trobar connexions amb la tribu ja extingida.[10] Els partidaris de Sudòvia van protestar contra l'ús d'un terme impost a la regió per l'Imperi Rus, de forma especial des de la ciutat de Suwałki que es troba a Polònia i la regió actual no té relació amb ella.[11] També han argumentat que el terme Suvalkija és relativament recent i polític, popularitzat pels historiadors soviètics, i que el més arcaic Sudòvia reflecteix més correctament les arrels històriques de la regió.[12] El sufix -ija no es fa servir en general a la llengua del país per derivar topònims de noms de ciutats (l'única excepció és Vilnija, usat per descriure la Regió de Vílnius).[13] Una petició oficial del Consell de Protecció de la Cultura Ètnica Regional Suvalkija a la Comissió de la Llengua lituana, va sol·licitar un canvi de nom oficial de Suvalkija a Sudòvia estant rebutjada el 2005.[9]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Suvalkija
  1. Rywkin, Michael; Wixman, =Ronald. The Peoples of the USSR: An Ethnographic Handbook (en lituà), 1982, p.181. ISBN 0-87332-506-0. 
  2. «Lietuvos etnogafinių regionų visuomeninės kultūros organizacijos» (en lituà). Žemaičių žemė, 4, 2002. Arxivat de l'original el 2011-05-27. ISSN: 1392-2610 [Consulta: 12 desembre 2013].
  3. Kudirka, Juozas. The Lithuanians: an ethnic portrait (en lituà). Lithuanian Folk Culture Centre, 1991. OCLC 27947396 [Consulta: 12 desembre 2013]. 
  4. Nakienė, Austė «Lietuvių muzikos tautiškumo problema. Pietryčių Lietuvos liaudies melodijos XX a. I pusės fonografo įrašuose» (en lituà). Literatūra, 48, 5, 2006, pp.143–157. ISSN: 0258–0802.[Enllaç no actiu]
  5. Venskienė, Asta «Lietuvos jaunimo etnografinis-lokalinis tapatumas XXI a.: geografinės apibrėžtys ir kilmė» (en lituà). Lituanistica, 1, 73, 2008, pp.88–100. ISSN: 0235–716X.[Enllaç no actiu]
  6. Kuckailis, Juozas «Apie Dainavą nuo pat jotvingių laikų» (en lituà). Voruta, 20, 542, 2003. Arxivat de l'original el 2011-05-22. ISSN: 1392-0677 [Consulta: 12 desembre 2013].
  7. Centre for Cartography, Vilnius University. «Etnografinės sritys (pagal XIX a. materialinę kultūrą)» (en lituà). Database for Business and Public Administration, 1999. Arxivat de l'original el 2011-03-05. [Consulta: 12 desembre 2013].
  8. Error en arxiuurl o arxiudata.Bernardas, Žilvytis. «Lietuvos Respublikos administracinio teritorinio suskirstymo perspektyvos: etnografiniai kultūriniai regionai». Seimas, 2002.
  9. 9,0 9,1 ELTA. «Suvalkijos ir suvalkiečio nekeis Sūduva ir sūduvis» (en lituà). Sekunde.lt, 21-12-2005. Arxivat de l'original el 2011-03-05. [Consulta: 12 desembre 2013].
  10. Kalnius, Petras «Regioninių tapatumų judėjimo prieštaros dabartinėje Lietuvoje» (en lituà). Lituanistica, 3, 71, 2007, pp.92–112. ISSN: 0235–716X.[Enllaç no actiu]
  11. Nekrošius, Liutauras «Verta didžiuotis esant sūduviu» (en lituà). Archiforma, 2, 2007. ISSN: 1392-4710.
  12. Simanaitis, Edmundas «Sūduviams rūpi ne tik Sūduvos kultūra» (en lituà). Nemunas, 29, 470, 2004. Arxivat de l'original el 2011-07-22. ISSN: 0134-3149 [Consulta: 12 desembre 2013].
  13. Labutis, Vitas «Tarp Lietuvos kraštų turi būti Sūduva, o ne Suvalkija» (en lituà). Literatūra ir menas, 2978, 2003. ISSN: 0233-3260.