Suzanne Farrell

Suzanne Farrell
	;
Biografia
Naixement	16 agost 1945 (78 anys); Cincinnati (Ohio)
Dades personals
Formació	School of American Ballet ; Conservatori de Música de la Universitat de Cincinnati ; Professional Children's School
Activitat
Camp de treball	Ballet
Ocupació	ballarina de ballet, mestra de dansa, ballerina, ballarina
Activitat	1960 –
Ocupador	Universitat Estatal de Florida
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
	Premis (2005) Premi Capezio de Dansa; (2005) Kennedy Center Honors; (2004) doctora honoris causa per la Universitat de Harvard; (2003) Medalla Nacional de les Arts; doctor honoris causa per la Universitat Brandeis; Llegenda Viva de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units; doctor honoris causa per la Universitat Yale; doctor honoris causa per la Universitat de Notre Dame; doctor honoris causa per la Universitat de Georgetown ;

Suzanne Farrell (nascuda el 16 d'agost de 1945), és una ballarina estatunidenca de ballet contemporani estatunidenca. Va ser la musa de George Balanchine.

Carrera[modifica]

Va estudiar en el conservatori de la seva ciutat natal i el 1959 va ser seleccionada per estudiar amb George Balanchine a l'escola fundada pel coreògraf rus School of American Ballet i el 1961 pas a integrar el New York City Ballet (NYCB). El 1963 va ser nomenada primera ballarina i George Balanchine va començar a crear papers per a ella, especialment Don Quixote, i en "Diamonds" part del ballet "Jewels" de 1968. La seva actuació al costat de Peter Martins és particularment recordada.^[1]

Balanchine estava casat amb la ballarina Tanaquil Leclerq, però es va divorciar i va intentar casar-se amb Farrell qui en comptes contreure matrimoni amb el ballarí Paul Mejia. Va deixar el New York City Ballet el 1970 on després de diverses temporades a Europa, va tornar el 1975. Les últimes obres de Balanchine van ser sols per a ella. El 1985 (als 40), va començar un retir forçat per artritis, que va culminar el 1989. Va ser el baluard de Balanchine en l'ensenyament a Berlín, Viena, París, Kirov i el Bolshoi. Fins a 1993 amb el New York City Ballet.^[2]

El 2000 Suzanne Farrell va començar la seva pròpia companyia, el Suzanne Farrell Ballet, al Kennedy Center.

Premis[modifica]

Doctorats honoraris de Harvard, Yale, University of Notre Dame i Georgetown University, entre altres. 2003 Medalla de les Arts.
Ha rebut el Premi Kennedy.

Bibliografia[modifica]

Suzanne Farrell, Toni Bentley, Holding on to the Air (Summit Books, New York, 1990)
Suzanne Farrell - Elusive Muse, (Directed by Anne Belle and Deborah Dicksol 1990)

Referències[modifica]

↑ Horstman, Barry M «Suzanne Farrell: She shaped new generation of dancers». The Cincinnati Post. E. W. Scripps Company, 19-04-1999. Arxivat 2007-05-17 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2007-05-17. [Consulta: 24 juliol 2020].
↑ Dunning, Jennifer «City Ballet Breaks Off Its Long Relationship With Suzanne Farrell». NY Times, 04-08-1993 [Consulta: 23 març 2008].

Enllaços externs[modifica]

[1] Horstman, Barry M «Suzanne Farrell: She shaped new generation of dancers». The Cincinnati Post. E. W. Scripps Company, 19-04-1999. Arxivat 2007-05-17 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2007-05-17. [Consulta: 24 juliol 2020].

[2] Dunning, Jennifer «City Ballet Breaks Off Its Long Relationship With Suzanne Farrell». NY Times, 04-08-1993 [Consulta: 23 març 2008].

[1]

[2]