Suzanne Valadon

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSuzanne Valadon
Suzanne Valadon. Portrait au chapeau, photographie, vers 1885. Ville de Paris Bibliothèque Marguerite Durand (BMD).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 setembre 1865 Modifica el valor a Wikidata
Becinas (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 abril 1938 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentSaint-Ouen Cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsSuzanne Moussis
Suzanne Utter Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPintora, model d'art, model i dibuixant Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentPostimpressionisme i simbolisme Modifica el valor a Wikidata
AlumnesMaurice Utrillo Modifica el valor a Wikidata
Representada perArtists Rights Society Modifica el valor a Wikidata
Participà en
28 juny 1964documenta III
1r agost 1936D.O.O.D. (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeAndré Utter (1914–1938), death of person (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParellaMiquel Utrillo i Morlius (1889–1893)
Erik Satie (1893–)
André Utter (1914–1919) Modifica el valor a Wikidata
FillsMaurice Utrillo Modifica el valor a Wikidata

Discogs: 2726315 Find a Grave: 9001153 Modifica els identificadors a Wikidata

Suzanne Valadon és el pseudònim de la pintora impressionista francesa Marie-Clémentine Valade (Bessines-sur-Gartempe, Llemosí, 23 de setembre de 1865París, 7 d'abril –o 19?– de 1938).[1][2]

Biografia[modifica]

Suzanne Valadon, per Auguste Renoir (1885).

Era filla d'una bugadera soltera amb la qual de molt menuda anà a viure al barri de Montmartre de París. Als quinze anys començà a fer d'acròbata de circ, però una caiguda aviat li estroncà aquesta activitat. Atragué l'atenció de pintors (Edgar Degas, Pierre Puvis de Chavannes, Henri de Toulouse-Lautrec, Auguste Renoir... ) que la sol·licitaven com a model i ella, mentre posava i de manera intuïtiva, anava aprenent les beceroles de la tècnica pictòrica. Als divuit anys i d'un pare desconegut tingué el seu fill Maurice. L'any 1889 conegué el barceloní Miquel Utrillo i Morlius, enginyer, crític i també pintor, que de jove ja s'havia estat a París i que aleshores hi tornava a causa de l'Exposició Universal. Tingueren una relació arravatada, fins al punt que ell li reconegué el fill, el futur pintor Maurice Utrillo (1883-1955), al qual aleshores fou canviat el cognom. El 1890 Suzanne Valadon exposà per primera vegada, una sèrie de retrats, entre els quals el del compositor Erik Satie, i de seguida es féu un nom entre els pintors del moment.

La Buveuse, retrat de Suzanne Valadon pintat per Henri de Toulouse-Lautrec (cap a 1888).

El 1893 abandonà Utrillo per amistançar-se amb Satie, unió que va durar molt poc temps. L'any següent ingressà a la Société Nationale des Beaux-Arts, la primera dona a ser-hi admesa. El 1896 es casà amb Paul Mousis, un agent de borsa que li facilità una situació prou confortable per a dedicar-se plenament a l'art.

El 1909, ja consagrada com a pintora, es divorcià del seu marit i s'uní a un jove pintor que era amic del seu fill i que només tenia 22 anys, André Utter, amb el qual s'acabà casant el 1914. Aquest matrimoni, per bé que molt tumultuós, havia de durar fins al final. Ella pintava amb parsimònia mentre es dedicava intensament a la vida social, en la qual es féu famosa per les seves excentricitats, com ara dur sempre a les mans un pom de pastanagues, tenir una cabra al seu pis perquè es mengés els dibuixos que no li agradaven, o bé convidar els amics el primer divendres de cada mes (en un escarni del costum catòlic) a veure com donava a menjar

L'apartament-taller de Suzanne Valadon, Maurice Utrillo i André Utter. Museu de Montmartre.

caviar al seu gat. El trio Valadon-Utrillo-Utter era conegut com la «Trinité Maudite» (trinitat maleïda) a causa de llurs extravagàncies autodestructives.

Exposà també a Barcelona. Entre 1915 i 1919, sense que se'n sàpiga exactament la data, va participar en una exposició col·lectiva d'obres procedents d'una gran casa nobiliària que es va fer a les Galeries Laietanes. A la mateixa sala, el 1932 la seva obra formava part també d'una exposició-venda d'una col·lecció de procedència particular i cap el 1935 figura entre els artistes d'una mostra similar.[3]

Suzanne Valadon morí envoltada dels seus amics els pintors André Derain, Georges Braque i Pablo Picasso.

Obra[modifica]

Suzanne Valadon conreà essencialment les natures mortes i els paisatges, amb una tècnica acolorida i molt elaborada. Sovint treballava anys en un mateix quadre abans de donar-lo a conèixer.

La seva obra es conserva en molts museus francesos, entre els quals destaquen el Centre George Pompidou de París, que té una important col·lecció de dibuixos,[4] i el Musée de Montmartre, on es pot visitar el seu apartament-taller.[5] També es poden trobar obres seves en altres museus europeus, com al Musée du Petit Palais de Ginebra o el Museu d'Art de Basilea, entre d'altres.

Als Estats Units, tenen obra de Suzanne Valadon The Metropolitan Museum of Art de Nova York,[6] el Museu de Belles Arts de Houston[7] i l'Smart Museum of Art de Chicago.[8] Igualment, en conserven el Sompo Museum of Art (Shinjuku) i el Museu d'Art de São Paulo.[9]


Bibliografia[modifica]

  • Beachboard, Robert. La Trinité maudite (en francès). París: Amiot-Dumond, 1952. 
  • Betterton, Rosemary. «How Do Women Look? The female Nude in the Work of Suzanne Valadon». A: Looking on. Images of Feminity in the Visual Arts and Media (en anglès). Londres: Pandora, 1987, p. 217-234. 
  • Champion, Jeanne. Suzanne Valadon ou la recherche de la vérité (en francès). París: Presses de la Renaissance, 1984. 
  • Dorival, Bernard. Suzanne Valadon (en francès). París: Musée National d'Art Moderne, 1967. 
  • Jacometti, Nesto. Suzanne Valadon. Ginebra: Calliez, 1947. 
  • Pétridès, Paul. L'oeuvre complet de Suzanne Valadon (en francès). París: Compagnie Française des Arts graphiques, 1971. 
  • Rey, Robert. Suzanne Valadon (en francès). París: Nouvelle Revue Française, 1922. 
  • Warnod, Jeanine. Suzanne Valadon. Naefels: Bonfini, 1981. 

Referències[modifica]

  1. «Suzanne Valadon» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 30 juliol 2020].
  2. Ferrer Valero, Sandra. «La pintora trapecista, Suzanne Valadon (1867-1938)». Mujeres en la historia, 02-12-2011. [Consulta: 30 juliol 2020].
  3. Repertori de catàlegs d'exposicions col·lectives d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Institut d'Estudis Catalans, Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica LIX, 2002, p. 103, 212 i 251. ISBN 84-5273-661-4. 
  4. «Col·lecció Suzanne Valadon al Centre Pompidou». Centre Pompidou. [Consulta: 12 abril 2020].
  5. «L'atelier-appartement de Suzanne Valadon» (en francès, anglès i xinès). Musée de Montmartre. [Consulta: 12 abril 2020].
  6. «The Metropolitan Museum of Art» (en anglès). [Consulta: 12 abril 2020].
  7. «Museu de Belles Arts de Houston» (en anglès). [Consulta: 12 abril 2020].
  8. «Smart Museum of Art» (en anglès). [Consulta: 12 abril 2020].
  9. «Museu d'Art de São Paulo» (en portuguès i anglès). [Consulta: 12 abril 2020].

Enllaços externs[modifica]