Sviatoslav Richter

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSviatoslav Richter
RICHTER Sviatoslav (cropped).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 març 1915 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Jitòmir (Ucraïna) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r agost 1997 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCementiri de Novodévitxi Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatori de Moscou Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor i pianista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1934 Modifica el valor a Wikidata –
GènereMúsica clàssica i música culta Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsHeinrich Neuhaus Modifica el valor a Wikidata
AlumnesLyudmila Berlinskaya (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficMelódia Modifica el valor a Wikidata

Lloc websviatoslavrichter.ru Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0725364 Allmovie: p282103
Musicbrainz: 2014bfbb-c65d-45dc-9973-35bead3833fa Discogs: 834578 Allmusic: mn0000818152 Find a Grave: 3149 Modifica el valor a Wikidata

Sviatoslav Teofílovitx Richter[1] en rus: Святосла́в Теофи́лович Ри́хтер, AFI [svʲjətɐsˈlaf tʲɪɐˈfʲiləvʲɪtɕ ˈrʲixtər], (Jitòmir, 1915Moscou, 1997) fou un pianista soviètic, ucraïnès i rus d'origen alemany.

Biografia[modifica]

Richter, d'ascendència alemanya, va néixer el 20 de març de 1915 a la ciutat de Jitòmir (Жито́мир), situada a l'actual Ucraïna. El seu pare era pianista i organista i d'ell rebé les primeres lliçons. De jove també es dedicà a la composició, que després abandonaria per emprendre una carrera de virtuós. Al principi era autodidacte.

El 1934, amb el seu primer concert públic a Odessa, causà una sensació tan profunda en els mitjans artístics d'aquesta ciutat, que va poder instal·lar, fent classes i diversos recitals i treballant en qualitat de mestre d'assajos en l'òpera i el ballet. També, durant un temps fou membre de l'Orquestra Simfònica.

El 1937 es traslladà a Moscou, al Conservatori del qual estudià durant deu anys, sota la direcció del professor Neuhaus. Abans d'acabar aquest llarg període, ja havia fet molts concerts per la Unió Soviètica; el 1945 li fou concedit el Premi Stalin, entre multitud de competidors. També guanyà el Premi Lenin i fou nomenat Artista del Poble (1961). També rebria el títol d'Heroi del Treball Socialista, 3 ordes de Lenin i un orde de la Revolució d'Octubre.

Sortida de l'URSS[modifica]

El 1960 fou autoritzat per primera vegada per actuar fora de l'URSS i els seus èxits als Estats Units i Europa Occidental es multiplicaren. El 1969 el compositor Dmitri Xostakóvitx escrigué per a ell i per al violinista David Óistrakh la cèlebre Sonata per a violí i piano que ambdós virtuosos estrenaren aquell mateix any a Moscou. A partir d'aquest mateix any (1969) donà una sèrie de concerts acompanyat del violinista Oleg Kagan.[2] El 1972 es produí una altra reunió memorable, aquesta vegada a Berlín, quan Herbert von Karajan, al capdavant de l'Orquestra Filharmònica d'aquesta ciutat, dirigí el Triple concert, de Beethoven, tenint com a solistes en Richter, i el mateix Oistrakh i el violoncel·lista Mstislav Rostropóvitx.

La seva carrera seguí en línia recta fins al 1990 i restà repetides vegades en les més famoses capitals musicals del món, on captivava l'auditori amb llurs formes de dominar el piano, amb un virtuosisme inimitable, caracteritzat pel mestratge en els pianíssims, en el colorit de llurs atacs, per la seva extrema austeritat, i per una velocitat que si en llurs primeres actuacions a Occident arribà fins i tot a causar estupor, acabà per ésser entesa i valorada com la faceta essencial d'un intèrpret genial.

Ritchter no va voler mai enregistrar integrals, i per això la seva discografia és difícil de classificar a causa de la dispersió, a despit que té més de 200 discs, en interpretacions en les quals apareix tot l'espectre musical creat per al piano, ja que Richter abordà sense problemes els més diferents compositors.

Respecte dels seus col·legues[modifica]

Malgrat interpretà la majoria de grans compositors, sempre fou però, respectuós amb alguns dels seus col·legues, i es negà sempre a enregistrar el concert L'Emperador, de Beethoven, que considerava insuperable en la versió de Heinrich Neuhaus, o el Concert en Sol, de Ravel, per creure que Benedetti Michelangeli havia assolit la perfecció, el mateix que Emil Guílels amb la Segona Sonata, de Weber.

Tot el repertori, que comprèn des de Händel fins Bach passant per Beethoven, Chopin, els romàntics alemanys, els impressionistes francesos i Xostakóvitx, fou sempre traduït al piano amb singular estil i inimitable sensibilitat, però potser s'ha de recordar com a cim del seu art llurs enregistraments de Liszt i aquella gravació en viu realitzada durant un concert a Budapest, en el qual desenvolupà una sorprenent versió de Quadres d'una exposició, de Modest Mússorgski.

Richter es negà sempre a acceptar les ofertes pedagògiques que li proposaren, tant a l'URSS com als Estats Units, i portà una vida totalment privada. El 1986 recorregué tota l'URSS i féu 150 concerts, però des de 1990 romangué retirat en el seu domicili de Moscou, fins que hi morí l'1 d'agost de 1997.

Discografia seleccionada[modifica]

Bibliografia i referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sviatoslav Richter
  1. El cognom és d'origen alemany, motiu pel qual a les transcripcions usuals s'escriu Richter i no pas Ríkhter, com resultaria de la seva transcripció del rus
  2. Enciclopèdia Espasa Volum anys 1991-92, pàg. 147 (ISBN 84-239-4363-1)
  3. Enciclopèdies Planeta La Discoteca Ideal de Interpretes, pàg. 374 (ISBN 84-08-02160-5)