Swayambhunath

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Swayambhunath
Swoyambhu Nath Kathmandu.jpg
Dades
Tipus lloc de culte
Part de Vall de Katmandú
Característiques
Superfície Patrimoni de la Humanitat: 32,63 ha
buffer zone Tradueix: 25,18 ha
Ubicació geogràfica
PaísNepal
RegióRegió Central
ZonaZona de Bagmati
DistricteDistricte de Katmandú
CiutatKatmandú
 27° 42′ 54″ N, 85° 17′ 24″ E / 27.715°N,85.29°E / 27.715; 85.29
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Point in time Tradueix 1979
Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

Swayambhunath (devnagari : स्वयम्भूनाथ स्तुप, de vegades romanitzat Swoyambhunath) és un antic complex religiós situat a l'alt d'un pujol a la Vall de Katmandú, a l'oest de la ciutat de Katmandú. Al costat d'altres construccions de la vall, van ser triades com a Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1979.[1]

La stupa de Swayambhunath

També és conegut com el temple dels micos, ja que hi ha micos que viuen en a la zona nord-oest del temple. El nom tibetà per al lloc significa "Arbres sublims" (wylie : Phags.pa Shing.kun), per les varietats d'arbres que es troben en el pujol. No obstant això, Shing.kun pot ser una corrupció del nom que els locals newari  donen al complex, Singgu, que significa "auto-nascut".[2] Per als budistes newars en la seva història mitològica i mite d'origen, així com la pràctica religiosa del dia a dia, Swayambhunath ocupa una posició central, és probablement el més sagrat d'entre els llocs de peregrinació budista. Per als tibetans i seguidors del budisme tibetà, en segon lloc solament es troba Boudhanath.

El complex Swayambhunath està format per una stupa, una varietat de santuaris i temples, alguns que daten del període de Licchavi. Un monestir tibetà, el museu i la biblioteca són les addicions més recents. La stupa té els ulls de Buda i les celles pintades. Entre ells, el número «u» (en escriptura devanagari) està pintat en forma d'un nas. També hi ha tendes, restaurants i hostals. El lloc té dos punts d'accés: una llarga escala, amb 365 graons, que condueixen directament a la plataforma principal del temple, que és des del cim del pujol a l'est, i una carretera de cotxes al voltant del pujol, del sud a l'entrada sud-oest. La primera vista en arribar a la part superior de l'escala és el Vajra. Tsultrim Allione descriu l'experiència:

« Estàvem sense alè i suant per les escales empinades i pràcticament va caure en topar-nos, als últims esglaons, amb la vajra més gran vist mai (perns ceptre-tro) que he vist mai. Darrere d'aquesta vajra, tota la vasta cúpula blanca de la stupa, com una faldilla sòlida, i en la seva part superior hi havia dos ulls gegants de Buda sàviament mirant a la tranquil·la vall que tot just començava a cobrar vida.[3] »

Gran part de la iconografia de Swayambhunath prové de la tradició Vajrayana del budisme Newar. No obstant, el complex és també un lloc important per als budistes de moltes escoles, i també és venerat pels hindús.

Mitologia[modifica]

«Els ulls de Buda»

Segons Swayambhu Purana, tota la vall estava plena, d'una vegada, amb un enorme llac, del que va créixer un lotus. La vall va arribar a ser coneguda com a Swayambhu, que significa "auto-creació." El nom prové d'una auto-existent flama eterna (svyaṃbhu) sobre la que més tard va ser construïda la stupa.[4]

Micos a Swayambhunath

Swayambhunath és també conegut com el temple dels micos, ja que hi ha micos sagrats que viuen en parts del temple. Són sants perquè Manjushree, el bodhisattva de la saviesa i l'aprenentatge estava aixecant el pujol on es troba el Temple de Swayambhunath. Se suposava que havia de portar el cabell curt però se'l va deixar créixer i els polls del cap també van créixer. Es diu que els polls del cap s'havien transformat en aquests micos.

El Bodhisatva Manjushri va tenir una visió de la flor de lotus a Swayambhu i va viatjar a l'indret per adorar-la. En veure que la vall podia ser una bona solució, ja que el lloc era més accessible als pelegrins, Manjushri va tallar un gorg a Chóvar. L'aigua drenada del llac, va deixar a la vall de Kàtmandu on ara es troba. El lotus es va transformar en un pujol i la flor es va convertir en la estupa Swayambhunath.

Història[modifica]

Swayambhunath, és un dels llocs religiosos més antics del Nepal. D'acord amb el Gopālarājavaṃśāvalī Swayambhunath va ser fundada pel besavi del rei Mānadeva (464-505 dC), el rei Vṛsadeva, a l'inici del segle cinquè. Sembla ser confirmat per una inscripció en pedra que es troba danyada en el lloc, que indica que el rei Mānadeva va ordenar la tasca, realitzada el 640 dC.[4]

No obstant això, l'emperador Aixoka es diu que va visitar el lloc el segle III aC i va construir un temple en el turó que va ser destruït posteriorment.

Encara que el lloc es considera budista, a més és venerat per hindús. Nombrosos seguidors i reis hindús se sap que han pagat el seu tribut al temple, incloent Pratap Malla, el poderós rei de Kàtmandu, que és responsable de la construcció de l'escala oriental el segle XVII.[5]

Vista de Swayambhunath per la nit, iluminada

La stupa va ser completament renovada el maig de 2010,[6][7] la primera renovació important en 90 anys i la 15 en els gairebé 1500 anys des que va ser construïda. La cúpula va ser re-daurada amb 20 kg d'or. L'actualització va ser finançada pel Centre Tibetà Nyingma de Meditació de Califòrnia, i va començar al juny de 2008.[8]

El temple Pratapur de la zona del complex Swayambhu del patrimoni mundial de la Vall de Katmandú, va patir danys per caiguda d'un llamp el 14 de febrer de 2011, durant una tempesta sobtada i, de nou fou danyat l'abril de 2015 per un terratrèmol.[9]

Arquitectura[modifica]

La stupa està formada per una cúpula a la base. Per sobre de la cúpula, hi ha una estructura cúbica amb els ulls de Buda mirant en les quatre direccions i amb la paraula «unitat» en el principal dialecte de Nepal. Hi ha diversos Toran de forma pentagonal  presents per sobre de cadascun dels quatre costats, amb estàtues gravades en ells. Darrere i per sobre de la Torana hi ha tretze nivells. Per sobre de tots els nivells, hi ha un petit espai i per sobre d'ell es troba la Gajur.

Swayambhu Purana[modifica]

Swayambhu Purana (devanagari: स्वयम्भू पूराण) és una escriptura budista sobre l'origen i desenvolupament de la vall de Katmandú. Dóna detall de tots els Budes que van arribar a Katmandú i també proporciona informació sobre el primer i segon Budes en el budisme.

Galeria[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Kathmandu Valley». World Heritage List. UNESCO. [Consulta: 11 maig 2017].
  2. Allione, Tsultrim. Women of Wisdom. Londres: Arkana, 1986, p. xxxiii. ISBN 1-85063-044-5. 
  3. Allione, Tsultrim. Women of Wisdom. Londres: Arkana, 1986, p. xiv. ISBN 1-85063-044-5. 
  4. 4,0 4,1 Shaha, Rishikesh. Ancient and Medieval Nepal. (1992), p. 122. Manohar Publications, New Delhi. ISBN 81-85425-69-8
  5. Lonely Planet Nepal (2005). Swayambhunath.
  6. Gutschow, Niels. The Nepalese Caitya: 1500 Years of Buddhist Votive Architecture in the Kathmandu Valley. Edition Axel Menges, 1997, p. 92. ISBN 9783930698752 [Consulta: 8 abril 2014]. 
  7. Shakya, Hem Raj. (2002) Sri Svayambhu Mahacaitya. Kathmandu: Svayambhu Vikash Mandala. ISBN 99933-864-0-5
  8. Utpal Parashar «Oldest Buddhist monument gets a makeover in Nepal». Hindustan Times, 14-06-2010.
  9. «Nepal earthquake damages Swayambhu Stupa complex». BBCNews, 25-04-2015.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Swayambhunath Modifica l'enllaç a Wikidata