Sybille Bedford

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaSybille Bedford
Biografia
Naixement(de) Sybille Von Schoeneback Modifica el valor a Wikidata
16 març 1911 Modifica el valor a Wikidata
Charlottenburg (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 febrer 2006 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora, biògrafa, novel·lista, periodista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Influències
Obra
Localització dels arxius
Premis
Lloc websybillebedford.com Modifica el valor a Wikidata

Sybille Bedford (Charlottenburg, 16 de març de 1911 - Londres, 17 de febrer de 2006) nom de ploma de Sybille Aleid Elsa von Schoenebeck] va ser una escriptora i periodista alemanya, nacionalitzada britànica després de la Segona Guerra Mundial, que va escriure la seva obra literària en anglès.[1][2] Va ser coneguda especialment per haver escrit la biografia de l'escriptor Aldous Huxley.

Biografia[modifica]

Sybille Bedford era  filla de l'aristòcrata i baró alemany Maximilian Josef von Schoenebeck (1853-1925), retirat oficial de l'exèrcit, col·leccionista d'art i catòlic, i d'Elisabeth Bernhardt (1888-1937),[3] alemanya d'origen jueu.[4] Divorciats quan era una nena, es va quedar amb el pare a Alemanya però en morir el progenitor el 1925, quan ella tenia 14 anys, i Sybille va anar a viure a Itàlia amb la seva mare i el seu padrastre, un estudiant d'arquitectura italià.[5] Durant aquests anys va estudiar a Anglaterra, allotjant-se a Hampstead,[6] van ser habituals les seves estades a Anglaterra i els viatges a Itàlia, fins que amb l'ascens del feixisme italià i el nazisme alemany, la família es va instal·lar a França, a la localitat de Sanary-sud-Mer.[7] Allí va tenir l'oportunitat de conèixer altres intel·lectuals que serien referents al segle xx, com Thomas Mann, exiliat amb la seva família, Bertolt Brecht, René Schickel i Aldous Huxley, entre altres.[8] Amb Thomas Mann i Huxley va travar amistat, però fou aquest últim i la seva esposa els qui més la van impressionar, i Aldous qui la va conduir pel món de la literatura i es va convertir en «el seu mentor i model intel·lectual», segons les seves pròpies paraules.[9] El 1934 va escriure per a la revista d'exiliats alemanys editada per Mann Die Sammlung una recensió literària en la qual criticava fortament al règim nazi, per a ella, un exemple de «fins a quines profunditats poden portar la passió sense la inhibició [resultat] de la intel·ligència i amb l'alè de l'estupidesa sense fons». Poc després es van cancel·lar tots els seus comptes bancaris a Alemanya i va haver de sobreviure amb l'ajuda dels seus amics fent classes de llengua. El 1934 es va casar per conveniència amb Walter Bedford, que era homosexual, i va aconseguir la nacionalitat britànica.[10] El matrimoni va acabar en divorci poc després, però Bedford va mantenir el cognom i va publicar tota la seva obra posterior sota el nom de «Sybille Bedford».[11] Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial i l'amenaça nazi sobre França, va emigrar des de Gènova cap als Estats Units amb l'ajuda de Huxley,[12] i va establir-se a Califòrnia.[13] Va treballar com a traductora i secretària; allí es va enamorar d'Evelyn W. Gendel, que va abandonar al seu marit per Bedford i es va dedicar posteriorment a l'escriptura i l'edició.[14] En finalitzar el conflicte, va tornar al Regne Unit, on es va establir definitivament.[15][16] Bedford, que era lesbiana,[17] va començar la seva relació amb Eda Lord el 1955; ambdues es van mantenir unides fins a la mort de Lord, el 1976.[18]

A la Gran Bretanya es va dedicar de ple a la literatura i el seu primer llibre de viatges novel·lat, A visit to Don Otavio, es va convertir el 1953 en un èxit literari.[19] Després va seguir una novel·la que, en realitat, va ser el primer llibre de la seva autobiografia, A legacy, un best-seller al món anglosaxó. A continuació en va escriure tres més que van acabar per completar el seu recorregut vital: A favourite of the gods (1963), A compass error (1968) i Jigsaw: an unsentimental education (1989).[20] Amb aquesta última obra va ser candidata al prestigiós Boker Prize. Malgrat això, fora de l'àmbit britànic i nord-americà, se l'ha reconegut especialment per la biografia d'Aldous Hugley, publicada el 1973-1974 en dos volums amb el títol Aldous Huxley: A biography.[21][22] L'obra representa el primer estudi i un dels més complets de la personalitat i vida de l'autor nord-americà.[23]

Sybille Bedford va ser membre de la Royal Society of Literature, de l'English Pen Club i va rebre l'Ordre de l'Imperi Britànic el 1984.[24]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Sybille Bedford (1911-2006)» (en alemany). dieterwunderlich.de, 2008. [Consulta: 8 març 2016].
  2. ↑ Guppy, Shusha «Sybille Bedford» (en anglès). The Independent, 20-02-2006 [Consulta: 8 març 2006].
  3. ↑ Feldkirch in literarischen Zeugnissen
  4. ↑ «Feldkirch in literarischen Zeugnissen» (en alemany). wessenberg.at.
  5. ↑ Obituary for Sybille Bedford in The Telegraph, 21 February 2006.
  6. ↑ «Jane Jakeman: "Funerals in Berlin (and Sussex)", in The Independent on Sunday, 18 February 2000». Arxivat de l'original el 30 setembre 2007. [Consulta: 25 febrer 2018].
  7. ↑ Guppy, Shusha «Sybille Bedford» (en anglès). The Independent, 20-02-2006 [Consulta: 8 març 2006].
  8. ↑ Gómez, Lourdes «Sybille Bedford, escritora y periodista». El País, 24-02-2006 [Consulta: 8 març 2016].
  9. ↑ Guppy, Shusha «Sybille Bedford» (en anglès). The Independent, 20-02-2006 [Consulta: 8 març 2006].
  10. ↑ «Die Baroness von Feldkirch» (en alemany). Frankfurter Allgemeine Zeitung, 04-06-2010. [Consulta: 9 març 2016].
  11. ↑ Glendinning, Victoria. Sybille Bedford: In Memory. Eland, 2007, p. 41. 
  12. ↑ Guppy, Shusha «Sybille Bedford» (en anglès). The Independent, 20-02-2006 [Consulta: 8 març 2006].
  13. ↑ Gómez, Lourdes «Sybille Bedford, escritora y periodista». El País, 24-02-2006 [Consulta: 8 març 2016].
  14. ↑ Error en el títol o la url.«».Harry Ransom Center.
  15. ↑ Guppy, Shusha «Sybille Bedford» (en anglès). The Independent, 20-02-2006 [Consulta: 8 març 2006].
  16. ↑ «Die Baroness von Feldkirch» (en alemany). Frankfurter Allgemeine Zeitung, 04-06-2010. [Consulta: 9 març 2016].
  17. ↑ «Die Baroness von Feldkirch» (en alemany). Frankfurter Allgemeine Zeitung, 04-06-2010. [Consulta: 9 març 2016].
  18. ↑ «Sybille Bedford Papers. Scope and Contents» (en anglès). Harry Ransom Center, 01-07-2003. Arxivat de l'original el 14 de març de 2007. [Consulta: 9 març 2016].
  19. ↑ Gómez, Lourdes «Sybille Bedford, escritora y periodista». El País, 24-02-2006 [Consulta: 8 març 2016].
  20. ↑ Gómez, Lourdes «Sybille Bedford, escritora y periodista». El País, 24-02-2006 [Consulta: 8 març 2016].
  21. ↑ Guppy, Shusha «Sybille Bedford» (en anglès). The Independent, 20-02-2006 [Consulta: 8 març 2006].
  22. ↑ Gómez, Lourdes «Sybille Bedford, escritora y periodista». El País, 24-02-2006 [Consulta: 8 març 2016].
  23. ↑ Gómez, Lourdes «Sybille Bedford, escritora y periodista». El País, 24-02-2006 [Consulta: 8 març 2016].
  24. ↑ Guppy, Shusha «Sybille Bedford» (en anglès). The Independent, 20-02-2006 [Consulta: 8 març 2006].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sybille_Bedford&oldid=33117298»