Sylvestre François Lacroix

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaSylvestre-François Lacroix
Sylvestre-François Lacroix.png
Dibuix d'un medalló de David d'Angers (1841)
Dades biogràfiques
Naixement 28 d'abril de 1765
París, França
Mort 24 de maig de 1843(1843-05-24) (als 78 anys)
París, França
Sepultura Cementiri de Montparnasse[1]
48° 50′ 17″ N, 2° 19′ 37″ E / 48.83806°N,2.32694°E / 48.83806; 2.32694
Alma mater College des Quatre Nations
Activitat professional
Camp de treball Matemàtiques
Ocupació Matemàtiques
Organització École polytechnique
Universitat de la Sorbona
Collège de France
Influències de
Modifica dades a Wikidata

Sylvestre François Lacroix (1765-1843), fou un matemàtic francès conegut pels seus llibres de text.

Vida[modifica]

Traité élémentaire de trigonométrie rectiligne et sphérique, et d'application de l'algèbre à la géométrie, 1813

Malgrat que era de família pobre, sembla que va estudiar al Collège des Quatre Nations (conegut popularment com a Collège Mazarin).[2] El 1780 assisteix a unes classes gratuïtes de Gaspard Monge, que s'adona del seu potencial i serà el seu valedor. Gràcies a ell obté un lloc de professor de matemàtiques a l'Escola de Guardiamarines de Rochefort.[3][4]

El 1786, retornat a París, és professor per breu temps al Lycée on coneix Condorcet qui el proposa com a professor de l'Escola Militar de París, càrrec que ocupa fins a la seva clausura el 1788.[5] En trobar-se sense feina, se'n va a Besançon per exercir de professor a la Reial Escola d'Artilleria.[6]

La caiguda en desgràcia de Laplace el 1793, li permet substituir-lo com examinador dels aspirants i alumnes de l'Escola d'Artilleria i, per tant, tornar a París.[7] Gran admirador de Condorcet, no triga a involucrar-se en els projectes d'ensenyament públic i, el 1794, és nomenat cap de l'oficina d'organització de les escoles públiques.[8]

El 1799, la seva carrera experimenta un progrés notable: no solament és nomenat professor de l'École Polytechnique, sinó que també és admès com a membre de l'Acadèmia Francesa de les Ciències.[9] El 1806 és nomenat catedràtic de càlcul integral i diferencial de la universitat de la Sorbona, on arribarà s ser degà de la facultat de ciències.[10] El 1815 és nomenat professor del Collège de France. Però a partir de 1816, amb la Restauració, començarà a perdre influència; el 1821 deixa el lloc de degà i, uns anys més tard, la càtedra. Només conservarà fins a la seva mort el càrrec del Collège de France.

Obra[modifica]

Lacroix no va ser solament un professor compromès amb la seva feina; a més, va ser el prototip de l'autor modern de grans llibres de text: a partir de 1795 va començar una tasca de compilació de tots els coneixements matemàtics per poder-los presentar ordenadament als alumnes.[11]

Entre les seves obres originals cal ressenyar:

  • Essay de géométrie sur les plans et les surfaces (Paris, 1795)
  • Traité élémentaire d’arithmétique (Paris, 1797)
  • Traité élémentaire de trigonométrie rectiligne et sphérique et d’application de l’algébre à la géométrie (Paris, 1798)
  • Élémens de géométrie (Paris, 1799)
  • Complément des élémens d’algèbre (Paris, 1800)
  • Traité du calcul différentiel et du calcu intégral, 2 vols. (Paris, 1797–1798)
  • Traité des différences et des séries (Paris, 1800)
  • Traité élémentaire du calcul différentiel et du calcul intégral (Paris, 1802)
  • Essair sur l’enseignement en général, et sur celui des mathématiques en particulier, ou manière d’étudier et d’enseigner les matheématiques (Paris, 1805)
  • Introduction à la géographie mathématique et physique (Paris, 1811)
  • Traité élémentaire du calcul des probabilités (Paris, 1816)
  • Introduction à la connaissance de la sphère (Paris, 1828).

També va reeditar, revisar i/o contribuir obres d'altres autors com Clairaut, Laplace, Montucla, ...

Referències[modifica]

  1. La seva tomba va ser abandonada el 1933 i les seves despulles van ser traslladades a l'ossari del Cementiri del Père-Lachaise el 1962.
  2. Schubring, pàgina 372.
  3. Lamandé, pàgina 49.
  4. Ehrhardt, pàgina 12.
  5. Lamandé, pàgines 49-50.
  6. Schubring, pàgina 373.
  7. Sooyoung, pàgina 101.
  8. Lamandé, pàgina 51.
  9. Schubring, pàgina 373. Sooyoung, pàgina 101.
  10. Lamandé, pàgina 54.
  11. Schubring, pàgines 373-374.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]