Vés al contingut

Sylvia Sidney

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 23:35, 29 set 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Plantilla:Infotaula personaSylvia Sidney

Sylvia Sidney a Fury (1936)
Biografia
NaixementSophia Kosow
8 d'agost de 1910
Nova York, Nova York (EUA)
Mort1 de juliol de 1999(1999-07-01) (als 88 anys)
Nova York (EUA)
Causa de mortcàncer d'esòfag Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatEstats Units Estats Units
ReligióJudaisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióInstitut Washington Irving Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, actriu de televisió, actriu de teatre, actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1929 Modifica el valor a Wikidata - 1998 Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Republicà de Califòrnia Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeBennett Cerf (1935-1936)
Luther Adler (1938-1946)
Carlton Alsop (1947-1951) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0796662 Allocine: 794 Allmovie: p65554 143979 TV.com: people/sylvia-sidney IBDB: 60043 TMDB.org: 528
Find a Grave: 23457 Modifica el valor a Wikidata

Sylvia Sidney (Bronx, Nova York, 8 d'agost de 1910 − Nova York, 1 de juliol de 1999) va ser una actriu estatunidenca.

Biografia

Filla d'immigrants jueus vinguts de Rússia i Romania, actua en els escenaris a Washington als setze anys abans de destacar a Broadway[1] Contractada pel prestigiós estudi Paramount el 1931, treballa amb Marlene Dietrich, Carole Lombard, Kay Francis, Mae West, Claudette Colbert, i altres estrelles femenines de la firma els anys trenta.

Segons Christian Viviani, "suggereix idealment la noia d'origen pobre, angoixada, tipus clàssic del cinema mut que va allargar un temps". Especialitzada en papers de víctimes com a Fay Wray, té el seu millor paper en aquesta vena interpretant una mare soltera a Jennie Gerhardt (1933) de Theodore Dreiser. Actua igualment a Madame Butterfly, Mary Burns, Fugitive, Thirty Day Princess ...

Encadena les prestigioses col·laboracions amb Rouben Mamoulian (City Streets, Josef von Sternberg (The Trail of the Lonesome Pine, King Vidor, Mitchell Leisen, Wesley Ruggles, Henry Hathaway, Alfred Hitchcock, William Wyler, més tard Frank Lloyd, William Dieterle i Lewis Milestone. Sobretot Fritz Lang li ofereix dues de les seves pel·lícules més famoses: You Only Live Once i You and Me.

Sylvia Sidney, lògicament, porta una gran carrera de seductora a la pantalla, passant de Gary Cooper i Cary Grant a Henry Fonda, col·leccionant els joves (Fredric March, Robert Young, Herbert Marshall, Melvyn Douglas) i alguns durs (George Bot, Spencer Tracy, Humphrey Bogart, James Cagney), que es clou amb John Hodiak. Interpreta també les heroïnes de Dashiell Hammett i de Victor Hugo (paper de Fantine).

Al començament dels anys 1950, l'actriu es dedica gairebé exclusivament a la televisió. A l'atzar dels rodatges, es creua amb Christopher Plummer, Lee Remick, Mary Astor (supervivent del mut), Farley Granger, George Brent o Ronald Reagan, és dirigida per Arthur Penn i George Roy Hill, amb guions pel telefilm Escape de Bruce Geller i Gene Roddenberry. El 1985, el telefilm An Early Frost, amb Gena Rowlands, Ben Gazzara i Aidan Quinn, que tracta de l'homosexualitat i de la sida, és unànimement aplaudit i suposa a Sylvia Sidney un premi d'interpretació.

En el cinema, les seves participacions de tant en tant en films de suspens com Violent Saturday (1955) i la terrorífica Damien: Omen II (1978) són en el record dels cinèfils més joves. Però l'antiga glòria de la Paramount és més acostumada a les sèries com Starsky and Hutch (1976), The Love Boat, Magnum, Thirtysomething, Diagnosis Murder (1993)...

Al final de la seva carrera, la seva presència a les pel·lícules Beetlejuice (1988) i Mars Attacks! (1996) de Tim Burton li van suposar una recuperació de popularitat. Apareix per l'última vegada a la pantalla en els set episodis de la nova sèrie Fantasy Island el 1998.

Filmografia

Premis i nominacions

Premis

Nominacions

Referències

  1. (Dictionnaire du cinéma américain, Larousse, 1988).

Enllaços externs