Systemd

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de programariSystemd
Systemd-on-fedora.png
Desenvolupador(s) Lennart Poettering, Kay Sievers i d'altres
Versió inicial 30 març 2010
Versió estable 219 (16 de febrer de 2015)
Estat de desenvolupament Actiu
Escrit en Python i C
Sistema operatiu Linux
Tipus init daemon
Llicència GNU LGPL 2.1+ (software lliure)[1]
En català Sí
Més informació
Lloc web [1]
Codi font Codi font
Etiqueta d'Stack Exchange Stack Exchange
init
Modifica dades a Wikidata

Systemd és un dimoni d'administració de sistema dissenyat exclusivament per l'API del nucli Linux. El nom ve del sufix system daemon (processos en segon pla) amb la lletrad.[2] El programa systemd va ser desenvolupat per substituir el sistema d'arrencada d'inici (init) heretat dels sistemes operatius System V i Berkeley Software Distribution (BSD). Al procés d'arrencada a Linux, és el procés arrencador i que s'executa en l'espai d'usuari, per tant, és el procés pare de tots els processos fills de l'espai usuari. Systemd està dissenyat per proveir un millor entorn de treball per a expressar les dependències del servei, permet fer més feina paral·lelament a l'inici del sistema i reduir la sobrecàrrega de la shell. Systemd va ser escrit per Lennart Poettering[3] i publicat com software lliure sota els términis de la GNU Lesser General Public License versió 2.1 o posterior.[1]

Disseny[modifica]

Comparat amb el init de System V, systemd inclou l'ús de les següents tècniques:

  • Els serveis d'activació de sockets i l'activació de busos, que condueix a una millor paral·lelització de serveis independents.
  • cgroups s'utilitzen per fer un seguiment dels processos de servei, en lloc de PIDs. Això significa que els dimonis no poden "escapar" de systemd encara que estiguin doblement - bifurcat. Systemd és només per a Linux per disseny, ja que depèn de característiques com cgroups i fanotify.[4]

Adopció[modifica]

Al maig de 2011, Fedora es va convertir en la primera distribució de Linux en habilitar systemd per defecte.[5] Distribucions en què systemd està habilitat per defecte:

Fedora 15 i superior,[6] Frugalware 1.5 i superior,[7] Mageia des de la versió 2,[8] Mandriva 2011,[9] openSUSE 12.1 i superior,[10] Arch Linux des d'octubre de 2012,[11] Siduction des de desembre de 2013[12] i CentOS 7 des de juliol de 2014.

Distribucions en què systemd està disponible:

  • Gentoo ofereix paquets systemd com a elements no suportats oficialment.[13][14]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 README – License. freedesktop.org. 
  2. Lennart Poettering, Kay Sievers, Thorsten Leemhuis. Control Centre: The systemd Linux init system. The H, 2012-05-08. 
  3. Lennart Poettering. FAQs. 0pointer. 
  4. Lennart Poettering. systemd FAQ, 2010-04-30. 
  5. "F15 one page release notes", fedoraproject.org, 2001-05-24
  6. Dj Walker-Morgan. Fedora 15's Lovelock released. The H, 2011-05-24. 
  7. Phayz. Review of 2011. Frugalware Project, 2012-01-17. 
  8. Fabian Scherschel. Mageia 2 arrives with GNOME 3 and systemd. The H, 2012-05-23. 
  9. Dj Walker-Morgan. Mandriva 2011 arrives with systemd. The H, 2011-08-29. 
  10. Chris von Eitzen. openSUSE 12.1 arrives with systemd and Btrfs. The H, 2011-11-16. 
  11. systemd is now the default on new installations. Arch Linux News, 2012-10-13. 
  12. http://news.siduction.org/2013/12/siduction-2013-2-rc1-released-with-systemd/
  13. Comment #210. Gentoo's Bugzilla. 
  14. systemd. Gentoo's Documentation. 
  15. The Debian technical committee vote concludes, Lwn.net, 2014-02-11
  16. Mark Shuttleworth. «???», 14-02-2014.

Enllaços externs[modifica]

Portal

Portal: Software lliure