Szolem Mandelbrojt

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Szolem Mandelbrojt
Szolem Mandelbrojt.jpeg
Naixement 20 de gener de 1899
Varsòvia, Imperi Rus, avui Polònia
Mort 23 de setembre de 1983 (als 84 anys)
París, França
Residència França i Estats Units
Nacionalitat Francesa
Ètnia Jueu
Alma mater Collège de France
Camp científic Matemàtiques
Institució Universitat de Rice
Collège de France
Universitat de Clermont-Ferrand
Director de tesi Jacques Hadamard
Estudiants de doctorat John Gergen
Hugh Brunk
Shmuel Agmon
Jean-Pierre Kahane
Influències de Sergei Bernstein
Paul Montel

Szolem Mandelbrojt (Varsòvia, 20 de gener de 1899 - París, 23 de setembre de 1983) va ser un matemàtic francès d’origen jueu polonès.

Vida[modifica | modifica el codi]

Nascut a Varsòvia, quan encara formava part de l'Imperi rus de família jueva procedent de Lituània, va estudiar a les Universitats de Varsòvia i de Jarkov (avui Ucraïna) on va conèixer Sergei Bernstein.

El 1920 es trasllada a París on continua els seus estudis amb Lebesgue, Hadamard i Montel al Collège de France. El 1923 obté el doctorat amb una tesi dirigida per Hadamard amb qui publica conjuntament La série de Taylor et son prolongement analytique, una monografia sobre anàlisi clàssica que havia estudiat pel seu doctorat. En els anys següents farà algunes estances de recerca a Roma on coincidirà amb André Weil.[1]

El 1926, després d’obtenir la ciutadania francesa i casar-se, se’n va com a professor a la Universitat de Rice (Texas), però torna l’any següent a la Universitat de Lille.

El 1929 passa a la Universitat de Clermont-Ferrand on coneixerà René de Possel amb qui freqüentarà els seminaris Poincaré a Parìs dels que sorgirà el nucli fundador de N. Bourbaki, del que formarà part com a membre de més edat.[2] La seva permanència al grup serà curta per la seva marxa als Estats Units.

El 1938 és nomenat professor al Collège de France, però la caiguda de França en mans dels nazis, l’obliga a emigrar, ja que és jueu, tornant a la Universitat de Rice. En finalitzar la Segona Guerra Mundial torna a la seva càtedra del Collège de France, encara que continuarà la seva col·laboració amb la Universitat de Rice.

El 1972 es va jubilar del Collège de France. En els seus darrers anys es va dedicar a la publicació de les obres de Jacques Hadamard (1968) i un llibre sobre la seva vida i obra (1969).

És oncle del també conegut matemàtic Benoit Mandelbrot, pare dels fractals.

Principals Obres[modifica | modifica el codi]

  • 1927. Modern researches on the singularities of functions defined by Taylor's series
  • 1935. Séries de Fourier et classes quasi-analytiques de fonctions
  • 1942. Analytic functions and classes of infinitely differentiable functions
  • 1952. Séries adhérentes, régularisation des suites, applications
  • 1958. Composition theorems
  • 1969. Séries de Dirichlet. Principes et méthodes

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. .Aczel, pàgina 28
  2. Era l'únic membre que no procedia de l'ENS. Mashaal, pàgina 6.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]