Søren Kierkegaard
Søren Aabye Kierkegaard 
Søren Aabye Kierkegaard (?·pàg.) (Copenhaguen, 5 de maig de 1813 - 11 de novembre de 1855), filòsof danès del segle xix,[1] considerat el primer filòsof existencialista. També fou teòleg, poeta, crític social, i un autor religiós.[2] Va escriure obres crítiques sobre les institucions religioses, el cristianisme, moral, ètica, psicologia i filosofia de la religió tot utilitzant metàfores, ironia i paràboles. Gran part dels seus escrits filosòfics tracten dels problemes de viure com un "individu singular", bo i donant preferència a la concreta realitat humana sobre el pensament abstracte, i emfasitzant la importància de la tria i el compromís personal.[3] Fou un crític radical dels intel·lectuals i filòsofs idealistes del seu temps, com Swedenborg,[4] Hegel,[5] Goethe, Fichte, Schelling, Schlegel, i Hans Christian Andersen.
Alguns dels seus llibres van ser publicats inicialment amb els pseudònims de Víctor Eremita, Johannes de Silentio, Constantín Constantius, Johannes Climacus, Vigilius Haufniensis, Nicolás Notabene, Hilarius Bogbinder, Frater Taciturnus i J. Anticlimacus.
Pensament de Kierkegaard[modifica]
Filosòficament, fa de pont entre la filosofia hegeliana i allò que esdevindria en l'existencialisme. Va rebutjar rotundament tant la filosofia hegeliana del seu temps[5] com el que ell va anomenar les formalitats buides de l'Església danesa.[6]
Molt del seu treball té a veure amb problemes religiosos com ara la naturalesa de la fe, la institució de l'Església cristiana, i l'ètica cristiana i teològica. A causa d'això, el treball de Kierkegaard de vegades es caracteritza com existencialisme cristià.[7]
Els temes principals de la seva obra giren a l'entorn de l'angoixa. "Què és l'ésser humà?", es pregunta i ens pregunta, i immediatament reflexiona i respon: "l'ésser humà és una síntesi del temporal i l'etern, d'allò finit i de l'infinit, tal trobada d'antinòmies en un sol ens (l'ésser humà) genera en tal ens l'angoixa".[8][9]
El desig d'immortalitat que sovint té l'ésser humà contrasta davant la seva finitud. No obstant això "aquesta no és la malaltia mortal", ja que l'angoixa, si és 'reflexionada' resulta alliberadora en fer notar a l'humà la seva situació. El greu i mortal -opina- és la desesperació; la solució és -en això es mantenen reflexos del luteranisme- la fe, encara que de cap manera una fe passiva; s'ha de ser un "cavaller de la fe" -ens diu-, i això significa afrontar directament l'existència, modificar-la positivament encara que "tot estigui perdut".[10]
Com recorda Evgeny Morozov, Kierkegaard pensava que els incipients mitjans de comunicació de masses limitarien la vida política en considerar que, encara que la premsa podria facilitar als lectors mantenir opinions molt vives sobre qualsevol tema, la saturació d'opinions i informacions contraposades significarien l'ajornament indefinit de decisions importants.[11]
Ha influenciat un gran nombre de filòsofs contemporanis entre els quals: Martin Heidegger, Jean-Paul Sartre, Emmanuel Levinas, Jacques Derrida,[12] Rachel Bespaloff, John Caputo o Simon Critchley.
Obres traduïdes al català[modifica]
- Kierkegaard, Soren. Discursos cristians. Traducció: Francesc Torralba i Roselló. Edicions Proa, 1994 (Clàssics del Cristianisme, 48). ISBN 978-84-7739-756-4.
- Kierkegaard, Soren. In vino veritas. Traducció: Anna Pascual. Llibres de l'index, 1993 (Astrolabi). ISBN 9788487561573.
- Kierkegaard, Soren; presentació i tria de textos per Jacques Colette. La dificultat d'ésser cristià. Traducció: Mariona Serra de Sala. Ariel, 1968 (Llibres del Nopal).
- Kierkegaard, Soren; edició a cura de Norbert Bilbeny. La repetició. Traducció: Begonya Sáez i Tajafuerce. Edicions 62, 1992 (Textos Filosòfics,63). ISBN 8429735356.
- Kierkegaard, Soren. Pregàries. Traducció: selecció i pròleg Francesc Torralba i Roselló. Abadia de Montserrat, 1996 (El Gra de Blat, 117). ISBN 9788478267118.
- Kierkegaard, Soren. Temor i tremolor. Traducció: Begonya Sáez i Tajafuerce. Marbot, 2012 (Clàssics). ISBN 978-84-9272-837-4.
- Kierkegaard, Soren; pròleg de Francesc Torralba i Roselló. Tres discursos en ocasions suposades. Traducció: i edició Joan Carles Cànovas Miranda. Editorial Proteus, 2012 (Delos). ISBN 978-84-1504-766-7.
Referències[modifica]
- ↑ «Søren Kierkegaard». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Swenson, David F. Something About Kierkegaard, Mercer University Press, 2000.
- ↑ Gardiner 1969
- ↑ See Eighteen Upbuilding Discourses, Hong, p. 332ff (The Thorn in the Flesh) (arrogance)
- ↑ 5,0 5,1 Roselló, Francesc Torralba. Poética de la libertad: lectura de Kierkegaard (en castellà). Caparrós editores, 1998. ISBN 978-84-87943-71-3.
- ↑ Kierkegaard, Søren. Preparation for a Christian Life (en anglès). Dodo Press, 2008-12. ISBN 978-1-4099-5653-2.
- ↑ Svensson, Manfred. El pensamiento de Soren Kierkegaard: Polemizar, aclarar, edificar (en castellà). Editorial CLIE, 2015-07-01. ISBN 978-84-8267-819-1.
- ↑ Kierkegaard, Søren. El concepto de la angustia (en castellà). Alianza Editorial, 2013-03. ISBN 978-84-206-7456-8.
- ↑ Perarnau Vidal, Dolors «El concepte d' "angoixa" de Soren Kierkegaard: tractat psicologicoteològic o bé obra indirecta?». Taula: Quaderns de pensament, 39, 2005, pàg. 115–122. ISSN: 0214-6657.
- ↑ Mendoza, Adalberto GarcÍa De. El Existencialismo En Kierkegaard, Dilthey, Heidegger y Sartre (en anglès). Palibrio, 2012-10. ISBN 978-1-4633-3955-5.
- ↑ Rendueles, César. Sociofobia: El cambio político en la era de la utopía digital (en castellà). Penguin Random House Grupo Editorial México, 2015-01-20. ISBN 978-607-31-2787-5.
- ↑ Uriel Rodríguez, Pablo «Kierkegaard entre Buber, Levinas y Derrida: tres lecturas de Temor y Temblor». Teología y cultura, any 10, vol 15, novembre 2013. ISSN: 1668-6233.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Søren Kierkegaard |