Tàcit

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Aquest article tracta sobre el historiador. Si cerqueu l'emperador , vegeu «Marc Claudi Tàcit».
Infotaula de personaTàcit
Gaius Cornelius Tacitus mirror.jpg
Nom original (la) Publius (Gaius) Cornelius Tacitus
 Cònsol de l'Imperi romà 

novembre 97 dC – desembre 97 dC
Juntament amb: Marcus Ostorius Scapula Tradueix

 Governador romà 


 Senador romà 


 Tribú de la plebs 


 Pretor 

Biografia
Naixement c. 54 dC
Gàl·lia Narbonesa
Mort c. 120 (Gregorià) (65/66 anys)
Imperi romà
Grup ètnic Ancient Romans Tradueix
Activitat
Ocupació Historiador, polític, escriptor i militar
Període Imperi romà
Mestre Quintilià
Obra
Obres destacables Annals (Tàcit)
Agricola Tradueix
De origine et situ Germanorum
Histories Tradueix
Dialogus de oratoribus Tradueix
Família
Cònjuge Julia Agricola Tradueix
Modifica dades a Wikidata

Publi o Gaius Corneli Tàcit (56 - 118), historiador romà, fou un senador, cònsol i governador romà.

Era nascut a Interamnas. Fill de patricis, va rebre una acurada educació a Roma, i potser va ser deixeble de Quintilià. Auster i enginyós, es va casar amb la filla de Gneu Juli Agrícola, conquistador de Britània, pel que se suposa que pertanyia a una família rica.

Va exercir diverses magistratures en els períodes de Vespasià i Titus, i va ser pretor amb Domicià, en època del qual era també membre del col·legi sacerdotal (quindecimvir sacrorum) i en aquesta qualitat va dirigir les festes seculars ordenades per l'emperador.

Va viatjar per Britània i Germània (89), i amb Nerva va ser nomenat consul suffectus (cònsol suplent), dignitat vacant després de la mort de Virgini Ruf, de qui Tàcit va fer el panegíric en el Fòrum. Al 99 va exercir diverses funcions inherents a la seva magistratura de cònsol suplent, i després va abandonar la política i es va dedicar a la compilació de les seves històries.

No se sap quan va morir però va sobreviure Trajà. La majoria de les referències sobre la seva vida provenen de la correspondència que va mantenir amb Plini el jove i dels seus propis escrits.

El seu mètode històric es caracteritza per l'intent d'assolir la imparcialitat. Utilitza com a fonts testimonis orals o escrits als quals però no sempre dóna crèdit i així ho fa constar expressament. La seva locució sine ira et studio (sense rancúnia i sense parcialitat) inspira encara avui historiadors i científics, tot i que ell mateix no sempre va respectar aquest principi.[1]

Obres[modifica]

Entre els seus escrits històrics cal citar:

  • De vita et moribus Iulii Agricolae (Vida de Cneu Juli Agrícola), una biografia del seu sogre Juli Agrícola
  • Historiarum libri (Llibre d'Història), relat de l'època entre Galba i Domicià (a la qual després s'havia proposat afegir una continuació amb l'època de Nerva i Trajà, que pel que sembla no es va portar a terme)
  • Annales, obra històrica sobre el període comprès entre la mort d'August i la de Neró la qual potser és l'obra més coneguda, ja que en ella s'explica l'origen dels cristians: "El seu nom deriva de Crist, el qual durant l'Imperi de Tiberi havia estat executat per ordre de Ponç Pilat, procurador de Judea" i és considerat una de les proves de l'existència real de Jesús de Natzaret[2]
  • Dialogus de oratoribus obra que data de l'any 81 aproximadament i en ella es tracta el tema de l'educació romana i l'oratòria
  • La Germània (en llatí: De origine et situ Germanorum), monografia etnogràfica de Germània.

Referències[modifica]

  1. Ferran Soldevila, op.cit., pàgines X-XII
  2. Edició bilingüe traduït per Ferran Soldevila, Annals, vol. I: llibres I-II, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1930, ISBN 9788472259249

Enllaços externs[modifica]