Tàctica del salami
L'anomenada «tàctica del salami» (també «estratègia del salami»; en anglès «salami tactics») és una estratègia política o diplomàtica que consisteix a aconseguir un objectiu mitjançant passos graduals, sovint inapreciables o difícils de detectar individualment.[1]
La «tàctica del salami» s'utilitza àmpliament en geopolítica i jocs de guerra com a mètode per assolir objectius de forma gradual sense provocar un conflicte militar obert.[2]
Tot i que l'origen de l'expressió ha estat discutit, sovint s'atribueix al dirigent comunista hongarès Mátyás Rákosi quan, a finals dels anys 1940, va declarar que el partit comunista d'Hongria havia derrotat l'oposició «tallant-la a llesques, com un salami».[1][3]
Context històric
[modifica]La «tàctica del salami» es va fer especialment coneguda al final de la Segona Guerra Mundial i durant els primers anys de la Guerra Freda. En aquest període, diversos partits comunistes de l'Europa de l'Est van consolidar el seu poder dividint sistemàticament l'oposició en faccions, neutralitzar-les per separat i assumir gradualment el control de les institucions estatals.[4]
Un dels casos més paradigmàtics va ser Hongria, on el dirigent comunista Mátyás Rákosi va descriure com el seu partit havia «tallat l'oposició a llesques, com un salami». El Partit Comunista Hongarès va utilitzar aquesta estratègia per desmantellar progressivament els partits rivals, promoure escissions internes, infiltrar-se en institucions públiques i controlar gradualment els mecanismes repressius de l'Estat.[3]
Estratègies similars van produir-se en altres països de l'òrbita soviètica, com ara Txecoslovàquia, Romania o Polònia, on els partits comunistes van fer servir metodologies equiparables: oferiren pactes aparentment moderats a forces democràtiques, introduïen mesures graduals que limitaven les llibertats dels adversaris i, finalment, assumien el control complet de l'Estat. Aquest procés acostumava a començar amb el control dels ministeris clau —Interior, Justícia o Comunicacions— i acabava amb la instauració de règims de partit únic.[5]
Durant la crisi de Berlín (1961), el premier soviètic Nikita Khrusxov va reivindicar explícitament l'ús de la «tàctica del salami» per gestionar la confrontació amb l'administració Kennedy i els països occidentals. Així, Khrusxov proposava avançar de manera gradual, dividint l'adversari i aprofitant cada oportunitat sense arribar a una guerra directa amb els Estats Units. Aquesta estratègia es va posar de manifest durant la construcció del Mur de Berlín i en la pressió constant exercida sobre els aliats occidentals, que va generar nombrosos incidents fronterers i un clima de tensió sostinguda entre les dues superpotències, però sense arribar al conflicte bèl·lic obert.
L'octubre de 1961, en una conversa amb el vicepresident soviètic Gromico i el polític polonès Gomulka, el premier Khrushov els hi va dir:[6]
«No hauríem de forçar la signatura d'un tractat de pau amb Alemanya, sinó continuar avançant. […] Hauríem de continuar exercint pressió. […] Continuar amb la tàctica del salami pel que fa als drets dels països occidentals. […] Hem d'obrir-nos pas a poc a poc, dividir-los i aprofitar totes les possibilitats.»[7]
En dècades posteriors, el concepte de «tàctica del salami» va aplicar-se a altres contextos polítics i internacionals per descriure estratègies d'expansió o consolidació de poder basades en passos incrementals. En l'àmbit geoestratègic, el concepte s’utilitza per descriure situacions en què un estat amplia la seva influència territorial o militar mitjançant la consecució de victòries limitades (fets consumats) que no justifiquen una resposta contundent, però que, acumulades, tenen un impacte significatiu.[2]
Referències
[modifica]- 1 2 «Salami tactics» (en anglès). politicaldictionary.com. [Consulta: 18 novembre 2025].
- 1 2 Friedman, Hal. «Salami Tactics, Faits Accomplis and International Expansion». Texas National Security Review, 2021.
- 1 2 Time Magazine. "Hungary: Salami Tactics" Arxivat 2008-12-01 a Wayback Machine. Time Magazine (April 14, 1952). Consultat març 15, 2011
- ↑ Stone, Norman. Hungary: A Short History. Londres: Profile Books, 2019.
- ↑ Judt, Tony. Postwar: A History of Europe Since 1945. Nova York: Penguin Press, 2005.
- ↑ Westad, Odd Arne. The Cold War. A World History (en anglès). 2017. Penguin Random House.
- ↑ "Rough notes from a Conversation (Gromyco, Khrushchev and Gomulka) on the International Situation (octubre de 1961), CWIHP-DA, https://digitalarchive.wilsoncenter.org/document/rough-notes-conversation-gromyko-khrushchev-and-gomulka-international-situation-nd-october