Tània Balló Colell

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaTània Balló Colell
Biografia
Naixement1977 Modifica el valor a Wikidata (46/47 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióCentre d'Estudis Cinematogràfics de Catalunya
Universitat de Nova York
Universitat de Valladolid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirectora de cinema, escriptora, guionista, productora de cinema, biògrafa Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm1231462 TMDB.org: 1536852 Modifica el valor a Wikidata

Tània Balló Colell (Barcelona, 1977) és directora i productora de cinema i televisió, guionista i escriptora espanyola. És impulsora del projecte transmèdia Las Sinsombrero, juntament amb Serrana Torres i Manuel Jiménez Núñez, sobre les pensadores i artistes pertanyents a la Generació del 27.

Trajectòria[modifica]

Balló va estudiar al Centre d'Estudis Cinematogràfics de Catalunya (CECC) i va realitzar el postgrau sobre Documental, Recerca i desenvolupament de la Universitat de Nova York.[1] En 2011, va realitzar el curs d'especialista en Història i Estètica de la Cinematografia de la Universitat de Valladolid i el Taller de Documental de Televisió Espanyola.[2]

En 2003, amb el col·lectiu de realitzadors "Discusión 14", va signar el documental 200 km. sobre la marxa dels treballadors acomiadats de Sintel a Madrid, que va ser seleccionat pel Festival de Sant Sebastià, el Festival de Cinema d'Espanya de Tolosa de Llenguadoc, el Festival de Bogotà i el Festival Internacional de San Francisco.[3][4] Dos anys després, en 2005, va treballar com a directora de producció en una altra obra col·lectiva: el llargmetratge Entre el dictador y yo, en la qual sis directors van realitzar una peça de nou minuts sobre el seu record personal de la figura del general Francisco Franco.[5][6]

Com a productora, en 2012 Balló va fundar al costat de Serrana Torres Intropía Media, empresa responsable de Las Sinsombrero.[7] Posteriorment també va fundar Nina Produccions per a desenvolupar projectes d'impacte, com el documental Milicianes sobre el batalló femení de Mallorca durant la guerra civil espanyola, en una multiplicitat de formats.[8]

El 2013 Balló va ser productora delegada al llargmetratge argentí de ficció Infancia clandestina del director Benjamín Ávila. La pel·lícula està protagonitzada per Ernesto Alterio, Natalia Oreiro, César Troncoso, Cristina Banegas i va comptar amb la coproducció d'Espanya i Brasil. Es va estrenar al Festival de Canes en la secció Quinzena de Realitzadors,[9] i va estar nominada als Premis Goya com a Millor Pel·lícula Hispanoamericana.[10] Dos anys després i al costat de Serrana Torres i Manuel Jiménez-Núñez va codirigir i produir el webdoc Las Sinsombrero en col·laboració amb Televisió Espanyola.[11][12][13] L'objectiu d'aquest projecte era recuperar, divulgar i perpetuar el llegat de les artistes oblidades de la Generació del 27 conegudes com Las Sinsombrero, i després del seu èxit, Balló va publicar en 2016 el llibre Las Sinsombrero. Sin ellas la historia no está completa editat pel Grup Planeta.[14][15]

El 2016 va produir Oleg y las raras artes,[16] amb Serrana Torres i Marta Andreu, un documental dirigit pel cineasta Andrés Duque sobre el pianista rus Oleg Karavaitxuk. El protagonista de la pel·lícula és un excèntric, sensible i prodigiós personatge que va tocar el piano per a Stalin i va compondre bandes sonores per a pel·lícules i obres de teatre. Aquest any es va estrenar en la Secció Oficial Voices del Festival Internacional de Cinema de Rotterdam als Països Baixos i va obtenir el premi a la Millor Pel·lícula en la 10a Edició del Festival Punto de Vista de Navarra.[17][18] A l'any següent, en 2017, va editar al costat de l'historiador Gonzalo Berguer Querido diario: hoy ha empezado la guerra, un llibre que treu a la llum els diaris escrits durant la guerra civil espanyola de la jove barcelonina Pilar Duaygües Nebot.[19] També en 2017 va dirigir i va escriure el curtmetratge Mamáguerra que mostra la guerra civil espanyola des de la perspectiva de la maternitat recollida en el diari de Carmen Manso.[20]

El 2018 fou comissària al costat de Gonzalo Berguer de la mostra No pasarán, organitzada per l'Oficina de Drets Humans i Memòria de l'Ajuntament de Madrid i dedicada als madrilenys que es van enfrontar als franquistes quan el Govern de la Segona República va abandonar la capital en 1936.[21]

Filmografia[modifica]

  • 2003 – 200 km. Col·lectiu "Discusión 14". Co-directora.
  • 2013 – Infancia clandestina. Benjamín Ávila. Productora delegada.
  • 2015 – Las Sinsombrero. Tània Balló, Serrana Torres, Manuel Jiménez-Núñez. Guió, direcció, producció.
  • 2016 – Oleg y las raras artes. Andrés Duque. Productora.
  • 2017 – Mamáguerra. Tània Balló. Directora i guionista.

Obra[modifica]

  • 2016 – Las Sinsombrero. Sin ellas la historia no está completa. Espasa, Grupo Planeta.
  • 2017 – Querido diario: hoy ha empezado la guerra. Pilar Duaygües Nebot, Espasa. Grupo Planeta. Editat amb Gonzalo Berguer.
  • 2018 – Las sinsombrero 2. Ocultas e impecables. Espasa, Grupo Planeta.

Referències[modifica]

  1. «Directores de cine en Cataluña. De la A a la Z». [Consulta: 28 gener 2018].
  2. Crusells, Magí. Directores de cine en Cataluña: de la A a la Z (en castellà). Edicions Universitat Barcelona, 2009. ISBN 9788447533169 [Consulta: 28 gener 2018]. 
  3. «ICAA. Catálogo de cine español.». [Consulta: 28 gener 2017].
  4. Taboada, Lucía «El caso Sintel, un hito de la lucha sindical» (en castellà). , 02-06-2013 [Consulta: 28 gener 2018].
  5. , <https://www.youtube.com/watch?v=lQg5OvNWChA>
  6. , <http://www.imdb.com/title/tt0781367/>
  7. «'Imprescindibles' estrena 'Las Sinsombrero', un documental que reivindica a las artistas de la Generación del 27 - RTVE.es» (en castellà). , 08-10-2015 [Consulta: 2 març 2018].
  8. «La dona combatent». [Consulta: 2 març 2018].
  9. Fotogramas.es «'Infancia clandestina': España también participa en Cannes» (en castellà). [Consulta: 28 gener 2018].
  10. «Infancia clandestina » Premios Goya 2018» (en castellà). [Consulta: 28 gener 2018].
  11. «Las Sinsombrero» (en castellà). Arxivat de l'original el 29 de gener de 2018. [Consulta: 28 gener 2018].
  12. «Sin nombre y sin sombrero: las artistas borradas de la Generación del 27» (en castellà). [Consulta: 28 gener 2018].
  13. , <http://www.rtve.es/alacarta/videos/imprescindibles/imprescindibles-sin-sombrero/3318136/>
  14. MADRID, EFE / «"Las sinsombrero" saca del olvido a las mujeres de la Generación del 27» (en castellà). , 22-02-2016 [Consulta: 28 gener 2018].
  15. «Las mujeres de la Generación del 27: Ellas, el género neutro» (en castellà). [Consulta: 28 gener 2018].
  16. «Oleg y las raras artes. Ficha en el Catalogo de Películas ICAA». [Consulta: 28 gener 2018].
  17. «Oleg y las raras artes» (en anglès). , 18-01-2016 [Consulta: 28 gener 2018].
  18. «Punto de Vista - Festival Internacional de Cine Documental de Navarra». [Consulta: 28 gener 2018].
  19. «La Ana Frank de la Guerra Civil» (en castellà). , 22-10-2017 [Consulta: 28 gener 2018].
  20. «Mamaguerra». [Consulta: 28 gener 2018].
  21. «“No pasarán”, una exposición en recuerdo a los defensores de Madrid contra el fascismo» (en castellà). [Consulta: 28 gener 2018].

Enllaços externs[modifica]