Tàrbena

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaTàrbena
Escut de Tàrbena
Escut de Tàrbena
Panoramica tarbena.JPG
Vista panoràmica de Tàrbena

Localització
Tárbena-Mapa de la Marina Baja.svg
38° 41′ 42″ N, 0° 06′ 03″ O / 38.695°N,0.10083333333333°O / 38.695; -0.10083333333333
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia d'Alacant
ComarcaMarina Baixa
Municipi 1
Població
Total 640 (2017)
• Densitat 20,21 hab/km²
Gentilici Tarbener, Tarbenera
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 31,67 km²
Altitud 560 m
Limita amb
Partit judicial La Vila Joiosa
Organització política
• Alcalde José Francisco Signes Mascaró
Identificador descriptiu
Codi postal 03518
Zona horària UTC+01:00
Codi de municipi INE 03127
Codi ARGOS de municipis 03127
Altres
Agermanament amb

Lloc web www.tarbena.es
Modifica les dades a Wikidata

Tàrbena és una població de sa comarca de sa Marina Baixa.

Geografia[modifica]

Es seu terme de 31,7 km², està format per tres valls. Sa vall de Binarreal-Sacos tancat per sa Serra Carrascar de Parcent o Solana de Parelles (994) as nord, sa Serra del Ferrer (889) i sa Penya de Coll de Rates (769) a s'est, Es Pinyol Roig (778) i Es Serral (636) s'oest i sa formació des Tossal de Santa Bàrbara (697), Penyo den Sifre (615) i Tossal Groc (628) que va des nord-oest as sud-est. En ell s'originen es Riuet de Sacos i es Barranc de s'Om.

Sa vall de Bijauca format per sa Serra de ses Cordelleres o Solana de Bijouca (1001) as nord, es Somo (886) a s'oest i S'Ombria des Avencs o Penya Médoc( 762) i Es Pinyol Roig as sud. Per aquesta vall corren es Barranc des Pouet de ses Peres i es Barranc de Sa Vídua.

Sa vall de sa Murta, tancat per Ses Vinyes (644) i Sa Muntanyeta (560) a s'oest, es Tosssal de Santa Bàrbara, Penyal den Sifre i Tossal Groc as nord i sa Lloma des Rafalet (526) i Es Matapolls (464) s'est, pes qual discorre es Barranc de sa Murta.

Límits[modifica]

Es terme de Tàrbena limita as nord amb Parcent, Benigembla i sa Vall de Laguar; a s'est amb Xaló; as sud amb Callosa d’en Sarrià i Bolulla i a s'oest amb Castell de Castells.

Accés[modifica]

Per a arribar al municipi cal prendre sa carretera CV-715 des de Callosa o Parcent.

Història[modifica]

Es primers indicis de poblament es troben en es jaciment de Sa Cova de Dalt, habitada en es Neolític i en ses estacions d'art rupestre des Barranc del Xorquet i Sa Cova de ses Lletres (Penya Escrita). Restes d'assentaments ibèrics es troben a Sa Cova de Dalt, as paratge de Sa Muntanya i en es castell (Sa Caseta es Moros).

En època àrab pertanyia a sa jurisdicció de sa ciutat de Dénia. Hi ha notícies que en es 1090 es Cid, as seu pas pes Portus Tarna (Es Poble Dalt), s'aturà en es castell de Tàrbena.

A s'abril de 1245, es cabdill àrab al-Azraq i s'infant Alfons d'Aragó signaren es “Pacte des Pouet” pes qual s'àrab es declarava vassall des rei Jaume I, lliurant-li, immediatament, es castell de Pop i es castell de Tàrbena, retenint per un període determinat es castell de Margarida, castell de Cariola, Castell de Castells, castell de Gallinera, castell d'Alcalà i castell de Perputxent. Tàrbena va participar activament en sa revolta d'al-Azraq (1248-58). Sufocada sa rebel·lió, Jaume I lliurà es castell, sa vall, fortificacions i viles de Tàrbena, as mudèjar Muhammad ‘Amr ibn Isahq. Es suport donat per ibn Isahq as rebels de Múrcia provocà sa seua expulsió des Regne de València es 1268. Aleshores féu donació de Tàrbena (1268) a sa seua concubina, na Berenguela Alonso de Molina, qui va morir sense descendència. Posteriorment as 1274, torna a fer donació de Tàrbena, ara a sa seua nova amistança, na Sibil·la de Saga.

Es castell de Tàrbena fou un dels focus importants de sa revolta d'Ibrahim (1276-77). Per aquest motiu, sufocada sa rebel·lió, es mudèjars de Tàrbena foren expulsats. Llavors Pere es Gran atorga carta de poblament, segons sa qual s'assentaren quaranta pobladors cristians a sa vall es 1280. Poc duraren es cristians a Tàrbena, ja que as cap de poc temps sa vall tornà a ser habitada per mudèjars.

En es 1297, Jaume es Just cedí en honrat feu es castell i vila de Tàrbena a Bernat de Cabrera. Es 1310 consta com a propietat de Bernat de Sarrià, casat amb Isabel de Cabrera; a sa mort d'en Bernat totes ses seues propietats passaren a s'infant Pere d'Aragó. Formà part des Ducat de Gandia. En es 1429, s'infant Joan va vendre, amb dret de remissió, es castell i llocs de Tàrbena a Jaume Beneito i a Pere Pérez per 46.000 sous. Després, fent ús des dret de remissió, torna a vendre-la a Guerau Bou, igual que féu amb Callosa. Es nou senyor vinculà ses baronies de Callosa i Tàrbena es 1458. Es vincle acabà amb mort sense successió des quint posseïdor de sa baronia, Jaume Bou. Lluïsa Bou, casada amb Miquel de Montcada, va retenir es drets sobre es senyoriu, iniciant-se d'aquesta manera un plet que dura vora dos segles.

Amb s'expulsió des moriscos (1609), sa vall de Tàrbena queda totalment despoblada. Sa baronessa de Tàrbena, Catalina de Montcada i Bou, atorga carta de població a dinou pobladors vinguts de Mallorca. Un any després hi hagué un nou assentament amb vint-i-vuit nous pobladors illencs. Finalment es 1616 s'assentaren vint-i-quatre balears més.[2]

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica de Tàrbena[3]
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007
Població 1.702 1.604 1.515 1.498 1.550 1.410 1.428 1.214 1.041 1.026 717 709 693 736 758

Llengua[modifica]

Es poble de Tàrbena i rodalia de sa Vall de Gallinera són una illa lingüística: es seus habitants parlen un dialecte influït pes parlar de Mallorca, es tret més característic des qual és es manteniment de s'article salat.[4] Això és a causa de s'emigració des segle XVII que va portar a centenars d'immigrants mallorquins a repoblar molts de pobles de sa Marina, sa Safor i es Comtat. Moltes famílies mallorquines anaren a viure a Tàrbena. Sa parla de Tàrbena i es substrat lingüístic de tota la zona de sa Marina ha estat influït per aquesta aportació immigratòria.

Política[modifica]

Ses eleccions de 2015 les guanyà, per dos vots, s'Agrupació d'Electors Independents de Tàrbena, AEIT (Escissió des PP local), que assoli 3 regidors, seguit pes PSPV-PSOE amb 3 regidors i es PPCV amb 1 regidor.

S'Ajuntament, actualment, està governat per una coalició formada pes PSPV i PP. Per s'acord de govern en es dos primers anys presidirà s'ajuntament José Francisco Signes Mascaró (PP) i es dos anys següents, Thierry Vicente Armand Mas Soliveres des PSPV.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Eusebio Signes Molines PSPV-PSOE 19/04/1979
1983 - 1987 Juan Calafat Moncho PSPV-PSOE 28/05/1983
1987 - 1991 Juan Calafat Moncho PSPV-PSOE 30/06/1987
1991 - 1995 José Tomás Mascaró Moncho PSPV-PSOE 15/06/1991
1995 - 1999 José Tomás Mascaró Moncho PSPV-PSOE 17/06/1995
1999 - 2003 José Tomás Mascaró Moncho PSPV-PSOE 03/07/1999
2003 - 2007 José Tomás Mascaró Moncho PSPV-PSOE 14/06/2003
2007 - 2011 José Francisco Signes Mascaró PP 16/06/2007
2011 - 2015 José Francisco Signes Mascaró PP 11/06/2011
Des del 2015 José Francisco Signes Mascaró
Thierry Vicente Armand Mas Soliveres
PP (pacte de govern)
PSPV-PSOE
13/06/2015

Llocs d'interés[modifica]

Carrer Sant Antoni
  • Església Parroquial, amb façana policroma.
  • Castell de Tàrbena (sa Caseta es Moros): castell d'origen musulmà, encara que sa majoria des seu aspecte correspon a reformes cristianes. Es localitza prop des poble, as turó de Segué, a una altura de 700 m. Des d'aquest lloc es domina sa vall i s'accés a Parcent pes coll de Rates.
  • Paratges d'interés: Cases de Bijauca i despoblat morisc de Garx a sa solana des Carrascar de Parcent. Cova es Moret, Cova es Vell, s'Ombria des Avencs, sa Muntanya, etc.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tàrbena Modifica l'enllaç a Wikidata