Tàrrega

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaTàrrega
Bandera de Tàrrega Escut de Tàrrega
Bandera de Tàrrega Escut de Tàrrega
CARRER CARME1 (Tàrrega).JPG
Vista del certament emblemàtic Carrer del Carme.

Localització
Localització de Tàrrega respecte de l'Urgell.svg
41° 38′ 47″ N, 1° 08′ 22″ E / 41.646434°N,1.139312°E / 41.646434; 1.139312
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Ponent
Comarca Urgell
Entitats de població
Municipis 7
Conté El Talladell
Població
Total 16.481 (2016)
• Densitat 186,48 hab/km²
Gentilici Targarí, targarina
Geografia
Superfície 88,38 km²
Altitud 373 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcaldessa Rosa Maria Perelló Escoda
Indicatius
Codi postal 25300
Fus horari UTC+01:00
codi INE 25217
Codi IDESCAT 252173
Altres dades
Agermanament Blaye (França)

Web http://www.tarrega.cat/
Modifica dades a Wikidata

Tàrrega, capital de la comarca de l'Urgell, és una població de Ponent just al començament d'una petita serra, prop de la qual passa el riu Ondara, on destaca el tossal de Sant Eloi, amb 420 msnm, on hi ha ubicat un parc d'unes 20 d'hectàrees i una església romànica del segle XIII, la qual va ser reconstruïda. El clima és mediterrani amb certes influències al clima continental.

Entitat de població Habitants (2009)
Altet 112
Claravalls 178
Conill[1] 0 (despoblat)
Figuerosa, la 52
Riudovelles 17
Santa Maria de Montmagastrell 65
Talladell, el 249
Tàrrega 17.025
Font: Municat
El riu Ondara al seu pas per Tàrrega

El sector dels serveis és la principal activitat econòmica de la ciutat, on predominen les petites i mitjanes empreses. Algunes empreses conegudes a escala internacional tenen la seva seu a la ciutat, com Olis Borges Pont S.A o Ros Roca. La ubicació geogràfica de la ciutat amb les vies de comunicació que hi conflueixen, han possibilitat que Tàrrega sigui un dels nuclis comercial de referència de la plana de Lleida. El mercat setmanal dels dilluns aplega persones de totes les contrades de l'Urgell i les comarques veïnes.

Al bell mig de la ciutat, es troba la plaça del Carme, més coneguda pel Pati, que acull una estàtua en homenatge al famós compositor targarí Ramon Carnicer (1789-1855). Pel carrer del Carme, un dels carrers més antics de la ciutat, es troben diversos edificis amb porxades gòtiques, i el Palau Romànic dels Marquesos i la Floresta construït al segle XIII. Més avall s'hi troba la Cristalleria Mateu, que té una façana gòtica amb més de 300 anys. Més avall, ja hi trobem la plaça Major, que acull l'Ajuntament de la ciutat, la Parròquia (del segle XVII), l'edifici modernista, del segle XIX, de la Cambra de Comerç i l'edifici de la caixa de pensions. L'Ajuntament té una façana d'inspiració renaixentista, de l'any 1674. El carrer major, acull el Museu Comarcal (Segles XVII i XVIII), que encara conserva algunes sales nobles del segle XVIII i XIX. A la plaça de Sant Antoni, s'hi pot trobar l'església del mateix nom, la qual fou erigida el segle XIV. Destaquen les dues escultures gòtiques que trobem a l'entrada, l'origen de les quals es remunten a l'antiga parròquia d'estil gòtic. Tàrrega és la capital del futur canal Segarra-Garrigues, que convertirà totalment el paisatge i els conreus pertanyents a la ciutat i rodalia.

El gentilici per Tàrrega és targarí (m) i targarina (f)[2] que cal no confondre, malgrat la similitud, amb tagarí (m) i tagarina (f), que significa "Mudèjar o morisc originari de territoris fronterers i, especialment, de les comarques tarragonines"[3] i que en la seva forma plural masculina és tagarins, tot i estar a l'Ath-Thaghr al-Alà (Frontera Superior) des del segle VIII fins al segle X i a la frontera entre el Mascançà[4] i el Comtat de Barcelona en temps de Ramon Berenguer I amb anterioritat al 1056.[5]

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

D'entre els llocs d'interès de la ciutat, cal destacar el parc de Sant Eloi, que té els seus orígens a principis del segle XX. Al llarg del temps, Sant Eloi ha esdevingut el parc més gran de la ciutat amb amples passejos. La vegetació que pot trobar-s'hi és rica i variada fonamentalment basada en pins, alzines i oliveres. Com a curiositat, al parc s'hi pot trobar un tractor Fordson de 1917 que va ser el primer a treballar les terres de l'Urgell.

L'edifici modernista de "Cal Maimó", obra del notable arquitecte Puig i Cadafalch[6]

Castell, edificis i monuments històrics[modifica | modifica el codi]

Façana d'estil gòtic de la Cristalleria Mateu
Vegeu també: Llista de monuments de Tàrrega

El Palau dels Marquesos i la Floresta és un edifici del segle XIII, amb la façana d'estil romànic civil català, curiosament reproduïda al Poble Espanyol de la ciutat de Barcelona. Aquest edifici, va pertànyer als Marquesos de la Floresta d'aquí el seu nom. A principis de segle XVIII va passar a mans d'Anton de Potau, propietari d'una finca a la Floresta, el qual va rebre el títol de marquès, de mans del rei Felip V el 1703. L'any 1980 fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional integrat dins el conjunt artístic. La conservació de l'edifici és excel·lent, i està situat prop del començament del carrer del Carme, entre dos edificis moderns del segle XX. Avui dia, encara conserva elements originals, com són les finestres coronelles d'arcs ogivals.

La primera referència documental del Castell de Tàrrega, és de l'any 1056, data en què el comte Ramon Berenguer I dóna el castell a la seva muller Almodis de la Marca. L'any 1057, Ricard Altemir en va ser el primer castellà, nomenat pel comte de Barcelona. Avui en dia, només es conserven alguns vestigis d'aquest edifici que aviat complirà un mil·lenni. L'any 1985, va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.

La seu del Consell Comarcal fou construïda al segle XIX, a ordre del notari català Marià Terés. Va ser seu de l'Escola d'Arts i Disseny Superior Ondara.

L'ermita de Sant Eloi, és un edifici romànic del segle XIII, d'una sola nau amb arcs apuntats. L'església fou construïda al cim d'una petita serra, des d'on podem gaudir d'unes vistes excel·lents de la ciutat, de l'Urgell i de la Segarra. El campanar té 4 campanes, l'Eloia, Montserrat, Jordina i Ginesta. L'any 1977 fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.

El bastí de l'antic convent dels Mercaders, fou fundat l'any 1227, per Jaume I. L'església del Mercè, ha sofert diverses modificacions, en les quals destaquen l'ampliació de l'edifici l'any 1803. Presenta una nau única transversal coberta d'una volta de canó. A l'absis hi ha una imatge amb la mare de Déu de la Mercè. Avui en dia, l'església de la Mercè, és propietat de l'Escola Pia de Tàrrega.

El Palau dels Marquesos de la Floresta

L'església parroquial de Santa Maria de l'Alba és un edifici de línies classicistes projectat per Josep de la Concepció. Es bastí damunt d'una església que va ser enderrocada l'any 1674, com a conseqüència de la caiguda del campanar. Les obres de construcció, van finalitzar al segle XVIII, concretament l'any 1742, tot i que la façana es va concloure a principis del segle XX, amb la instal·lació a la portada d'un conjunt decoratiu barroc, destinat en un principi a porta d'accés al cor. Al museu comarcal, encara es conserven en bon estat tres escultures gòtiques dels dotze apòstols, que havien estat dins de l'antiga església que va ser enderrocada.

L'església del Sant Antoni, va ser construïda al segle XIV, i encara conserva alguns elements gòtics originals. La façana està rematada per un campanar d'espadanya, en el qual està esculpit l'escut de la família Ardèvol, que en devia ser benefactora. Avui en dia, s'hi venera el Sant Crist Trobat, que és una peça d'orfebreria del segle XIII, que conserva restes d'esmalt i incrustacions de pedreria. El Sant Crist, fou trobat l'any 1650, enterrat dins de la mateixa església. Al costat de l'església, s'hi troba l'Hospital, que va ser aprovat al segle XIII per Jaume el Just i va ser construït (com a mínimla façana) l'any 1740.

La creu gòtica de pedra, és un clar exponent del gòtic florit català. Aquesta, va sortir d'un taller de qualitat al segle XV. Originàriament, estava col·locada a extramurs davant el portal que hi havia a l'extrem superior de l'actual carrer del Carme. La part superior de la creu, es va malmetre al segle XIX, quan s'enderrocà a causa d'un temporal de vent, que afectà el municipi. Després de ser reconstruïda amb èxit, al segle XX es va traslladar a la plaça Major. L'any 1980 va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Gran part del municipi està ocupat per camps de cultiu, tant de secà com de regadiu amb clapes de carrasca i estepes mediterrànies, atorgant un mosaic d'hàbitats variat però en general pobre en espècies. També destaquen diversos ecosistemes humits.

Fauna[modifica | modifica el codi]

Hi habiten aus típiques mediterrànies i pròpies de cultius de secà. Algunes d'elles són el mussol comú, el sisó, l'aligot comú, el milà negre, el picot verd, la perdiu roja, la cigonya (que nia en zones urbanes), el capsigrany, el puput, l'abellerol, entre moles altres.

Pel que fa a rèptils i amfibis, abunda la sargantana ibèrica, la colobra d'aigua, la serp blanca, el vidriol, el llangardaix ocel·lat, la granota verda i altres espècies.

Alguns insectes comuns són la Pieris rapae, Pontia daplidice, Euchloe crameri, el bufaforats, Pseudophilotes panoptes, Polyommatus bellargus, la papallona reina, l'papallona de la mort, el borinot ocel·lat, l'empusa, el pregadéu, l'escarabat rinoceront, Aromia moschata, Calopteryx haemorrhoidalis, Orthetrum brunneum, Aeshna cyanea, Megascolia maculata, Gryllotalpa septemdecimchromosomica... Al Parc de Sant Eloi és habitual veure durant uns pocs dies de la primavera, estiu o tardor, grans concentracions de Vanessa atalanta i Vanessa cardui migradores.

Femella de sisó a Tàrrega
Aromia moschata a Tàrrega

Allotjaments i restaurants[modifica | modifica el codi]

Edifici de l'estació de Tàrrega

La població de Tàrrega no és una gran font de turisme. És durant La Fira del teatre al carrer i la Fira del caçador, quan Tàrrega acull a més persones. El nombre d'allotjaments no és gaire abundant.

Centres educatius a Tàrrega[modifica | modifica el codi]

Llars d'infants[modifica | modifica el codi]

  • Llar d'infants La Pau
  • Llar d'Infants Sant Eloi
  • Llar d'infants El Niu

Centres d'educació pública[modifica | modifica el codi]

  • Escola Àngel Guimerà
  • CEIP Jacint Verdaguer
  • CEIP Maria Mercè Marçal
  • IES Alfons Costafreda
  • IES Manuel de Pedrolo

Centres educatius concertats[modifica | modifica el codi]

  • Col·legi Sant Josep
  • Escola Pia de Tàrrega

Centres d'educació postobligatòria[modifica | modifica el codi]

  • Centre de Formació "La Solana"
  • Escola d'Adults "CFA Tàrrega"
  • Escola d'Art i Superior de Disseny Ondara
  • Escola de Santa Maria de l'Alba
  • Escola de Capacitació Agrària
  • Escola Municipal de Música
  • Escola Activa
  • Escola Oficial d'Idiomes
  • Escola de Sobrestants i Obres Públiques
  • gòTIC Ajuntament de Tàrrega

Fires, festes i mercats[modifica | modifica el codi]

D'entre les activitats socials i culturals que tenen lloc al municipi, la més rellevant és la Fira de Teatre al Carrer, un certamen que es repeteix cada mes de setembre i acull companyies i visitants de tot el món.

Actuació del grup Comediants.
Actuació a la Plaça Major
  • Fira del Caçador - Ciutat de Tàrrega
  • Fira del Medi Ambient
  • Firacóc, aplec del cóc i mostra de productes de fleca
  • Fira d'artistes i activitats tradicionals
  • Tres tombs
  • Carnestoltes
  • Festa Major de Maig
  • Cercavila Nocturna Medieval[12][13][14]
  • Festa Major de Setembre
  • Aplec de sant Eloi
  • Cavalcada de Reis
  • Mercat d'antiguitats i les arts
  • Mercat de segells, monedes i pins
  • Mercat tradicional dels tres tombs de sant Antoni
  • Mercapati, mercat de rebaixes
  • Mercat de rebaixes i de l'oportunitat
  • Mercat setmanal els dilluns al matí

Personatges cèlebres[modifica | modifica el codi]

Categoria principal: targarins

Tàrrega fou la ciutat natal dels poetes Alfonso Costafreda i Mossèn Azà.

També Manuel de Pedrolo passà la seva infantesa i adolescència a la ciutat. Es considera que Pedrolo ambientà la seva obra més coneguda, el Mecanoscrit del segon origen, a la ciutat de Tàrrega, encara que a l'obra no hi apareguin referències explícites.

En l'àmbit de la pintura, hi ha el “Pintor Marsà” (Francesc Marsà i Figueras, a qui hom ha dedicat diversos homenatges i Anton Tartera, més conegut per "Antonioti", que va morir l'any 2002. Musicalment parlant podem trobar tres músics distingits: el conegut músic Mestre Güell (Josep Güell i Guillaumet), el compositor Ramon Carnicer i Batlle i el cantautor Xavier Ribalta. També són en gran part targarins, el grup La Terrasseta de Preixens.

Targarins coneguts en l'actualitat són el pintor Josep Minguell, que està acabant els frescos de la parròquia, el futbolista Joan Capdevila, que juga al RCD Espanyol i internacional amb la Selecció catalana de futbol i la Selecció espanyola de futbol.

Publicacions targarines[modifica | modifica el codi]

Capçalera de La Bou

La Bou, quinzenal independent de Tàrrega, publicava el primer número l'11 de març de 1922. En la primera pàgina, de les vuit que presenta, dedica la poesia Ofrena a la capital urgellenca:

« Tàrrega, regina de la gran plana
històric i joliu camp d'Urgell;
la que anoncies la Segarra
i d'amb dos llocs n'ets capitell.
Brécol d homes il·lustres
i de tradicions perfumades,
reb nostres ansies juntes
del trevall i amor abraçades.
I sens esperar-ne gloria
volem arribar a mostrarte
que les il-lusións i 'ls recorts
son per nosaltres tan forts
qu'en farém Patria, Virtud i Amors.
Si això obtenim, cantem Victoria!
LA REDACCIÓ
»

Entitats[modifica | modifica el codi]

  • Agrupació Excursionista de l'Urgell
  • Agrupament Escolta i Guia Mestre Güell Roger de Llúria
  • Agility Associació Ciutat de Tàrrega
  • 100 X 100 Fondistes
  • Associació Agrat
  • Associació Alba
  • Associació d'Amics de l'Arbre de Tàrrega
  • Associació d'Immigrants Guineans de Lleida SABU
  • Associació de Dones Arrel
  • Associació Cultural Guixanet
  • Associació Musulmana Almonatadila de l'Urgell
  • Associació per la Cultura Nacional Guixanet
  • Associació Sant Eloi d'immigrants magrebins a Tàrrega
  • Associació Unió de la Comunitat Senegalesa de l'Urgell i la Segarra
  • Aula d'Extensió Universitària de Tàrrega
  • Carnaval Tàrrega o Comissió del Carnestoltes de Tàrrega
  • Cine Club La Lloca
  • Club Modelisme Tàrrega
  • Club Tennis Tàrrega
  • Club Natació Tàrrega
  • Coral Infantil Mestre Güell
  • Fundació La Xarxa
  • Gic, Centre d'Esplai
  • Grup G.E.M.A. Grup d'Ecologia i Medi Ambient
  • Grup de Teatre BAT
  • Societat de Caçadors de Tàrrega i Comarca
  • Unió Esportiva Tàrrega
  • Youngers Batucada

Demografia[modifica | modifica el codi]

La reforma de l'antiga travessia, mostra d'un clar interès per millorar la imatge del poble, suposa una inversió econòmica que supera els 10 milions d'euros

El 1515 Tàrrega incorpora Conill; el 1717, Corbella i Ofegat; el 1787, Montalbà; el 1857, Altet, Riudovelles i Santa Maria de Montmagastrell; el 1970, Claravalls, la Figuerosa i el Talladell. Al tombant del segle xx, Tàrrega comptava amb poc menys de 5.000 habitants, que s’incrementaren en un miler fins poc abans de l'esclat de la Guerra Civil. Malgrat les diferències a nivell de demografia, Tàrrega era el segon municipi de la província pel que feia a població i, salvant les distàncies, el panorama general que es respirava al voltant de 1900 no diferia especialment del de Lleida. Un punt d’inflexió interessant es podria localitzar l'any 1884, quan Tàrrega rebé el títol de ciutat. La concessió d’aquesta denominació fou un adveniment que esperonà la transformació urbana, obrint les portes a la modernitat i la modernització d’infrastructures i organitzacions, tot propiciant un creixement i una millora de la ciutat a tots els nivells, inclòs el desenvolupament d’un cert orgull local,[15] especialment en referència al desenvolupament de la vida cultural.[16]


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
285 323 310 1.413 3.909 5.687 5.761 6.114 6.477 6.951
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
7.413 7.884 7.783 8.622 8.918 10.281 10.959 11.438 11.282 11.521
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
11.855 12.181 12.548 13.210 13.999 15.155 16.481 17.189 16.731 16.587
2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
16.481 - - - - - - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política[modifica | modifica el codi]

Eleccions Municipals de 2015 al municipi de Tàrrega[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals - Tàrrega, 2015
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
CiU Rosa Maria Perelló Escoda 2338 8 37,66
CUP Carlos Vílchez Ribera 1127 3 18,15
ERC-MES Jaume Folguera Baix 905 3 14,58
PSC-CP Silveri Caro Cabrera 621 2 10
Comú de Tàrrega Joan Fornsubirà Marsol 333 1 5,36
Total 175 7

Llista d'alcaldes de la vila de Tàrrega[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Eugeni Nadal Salat
Logotip de CiU
19/04/1979 --
1983 - 1987 Eugeni Nadal Salat independent 23/05/1983 --
1987 - 1991 Delfí Robinat Elías independent 30/06/1987 --
1991 - 1995 Frederic Gené i Ripoll
Logotip de CiU
15/06/1991 --
1995 - 1999 Frederic Gené i Ripoll
Logotip de CiU
17/06/1995 --
1999 - 2003 Frederic Gené i Ripoll
Logotip de CiU
03/07/1999 --
2003 - 2007 Joan Amèzaga i Solé
Logotip del PSC
14/06/2003 --
2007 - 2011 Joan Amèzaga i Solé
Logotip del PSC
16/06/2007 --
2011 - 2015 Rosa Maria Perelló Escoda
Logotip de CiU
11/06/2011 --
Des de 2015 Rosa Maria Perelló Escoda
Logotip de CiU
13/06/2015 --

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2015[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals - Tàrrega, 2015
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
JxSí Josep Maria Forné i Febrer 4845 10 59,99
Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent Ramon Usall i Santa 813 1 10,07
C's Jorge Soler González 724 2 8,96
PSC Òscar Ordeig i Molist 597 1 7,39
PPC Marisa Xandri Pujol 419 1 5,19
CSQP Sara Vilà Galan 310 0 3,84
UDC Josep Maria Pelegrí i Aixut 248 0 3,07
Altres 42 0,53
Vots en blanc 19 0,97
Vots nuls 28 0,35
Total 8105 76,52

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Conill». Ajuntament de Tàrrega. [Consulta: 28 febrer 2015].
  2. Significat de targarí al Diccionari de la llengua catalana del IEC
  3. Significat de tagarí al Diccionari de la llengua catalana del IEC
  4. Brufal Sucarrat, Jesús. El món rural i urbà en la Lleida islàmica (S. XI-XII) : Lleida i l'est del districte: Castelldans i el pla del Mascançà. Lleida: Ed. Pagès, 2013, p. 219. ISBN 978-84-9975-435-2. 
  5. ArqueoXarxa. «CASTELL DE TÀRREGA (TÀRREGA)» (en català), 2012. [Consulta: 15 novembre 2016].
  6. 6,0 6,1 [enllaç sense format] http://www.tarrega.com/novatarrega/arxiu/nt30-3-01/index.html
  7. [enllaç sense format] http://www.urgell.cat/serveis/consell_comarcal/html/historia.php
  8. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 120. ISBN 84-393-5437-1. 
  9. [enllaç sense format] http://www.slideshare.net/escolapiatarrega/visita-a-la-ciutat-de-trrega
  10. [enllaç sense format] http://blogcyl.patrimoniocastillayleon.org/patrimonioindustrial/archives/267
  11. [enllaç sense format] http://www.flickr.com/photos/calbenido/3407030639/
  12. [enllaç sense format] http://www.tallersperalafesta.org/albums/Tarrega1052006cercavila/index.html
  13. [enllaç sense format] http://www.tallersperalafesta.org/lleida/lleida2006/principal.asp?cadena=videos.aspqqqq
  14. [enllaç sense format] http://www.tallersperalafesta.org/lleida/principal.asp?cadena=festa2.aspqqqq
  15. Jaume Espinagosa Marsà, Tàrrega vital o el caràcter targarí, Urtx. Revista cultural de l’Urgell, 2 (1990), p. 203-217.
  16. Solé i Martí, Esther. L'Art i la vida artística a les terres de Lleida, 1875-1936: lectura sistèmica d'una perifèria (Tesi doctoral CC-BY-SA). Lleida: Universitat de Lleida. Departament de Història de l'Art i Història Social, 2015 [Consulta: 17 abril 2016]. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]