Tàrtar (mitologia)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

En la mitologia grega el Tàrtar[1] és la regió més profunda del món. Originàriament es considerava que es trobava per sota de l’Hades i que hi havia la mateixa distància d'un a l'altre que del cel a la terra. Allí va ser on Úranos va tancar els seus monstruosos fills, els ciclops i els hecatonquirs, que en van ser alliberats per Cronos, el qual els va tornar a tancar. Més tard, Zeus hi va recloure els titans i va posar els hecatonquirs com a guardians encarregats que ningú se n'escapés. El Tàrtar va ser també el lloc escollit per Zeus per castigar aquells que s'enfrontaven a la seva autoritat, com els alòades i Salmoneu, i quan algun déu es negava a obeir-lo, Zeus l'amenaçava de tancar-lo allí. Posteriorment el Tàrtar va passar a ser una regió de l'Hades on eren enviats els criminals i els pecadors, com Ixió, Sísif i Tàntal, per rebre el seu càstig. En la Teogonia d’Hesíode, el Tàrtar és presentat com un dels elements nascuts del Caos primigeni, germà de Gea, amb la qual es va unir per engendrar els monstres Tifó i Equidna.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Ovidi Nasó, P.; Revisat i traduït per Adela M.ª Trepat i Anna M.ª de Saavedra. Les Metamorfosis, V. III. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1932.  p. 22
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tàrtar (mitologia) Modifica l'enllaç a Wikidata