Tèmenos de Dionís

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Tèmenos de Dionís
Imatge
Dades
TipusTèmenos, jaciment arqueològic i Santuari grec Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aDionís Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicdòric Modifica el valor a Wikidata
Temple grec
Teatre grec
Altar Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaAtenes (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAtenes Modifica el valor a Wikidata
Map
 37° 58′ 12″ N, 23° 43′ 41″ E / 37.970125°N,23.727931°E / 37.970125; 23.727931
Format perTeatre de Dionís Modifica el valor a Wikidata
Jaciment arqueològic catalogat de Grècia
Jaciment arqueològic catalogat de Grècia
Teatre de Dionís

El Tèmenos de Dionís és el tèmenos o recinte sagrat que els antics atenencs van dedicar al déu Dionís. Està situat a la part sud de l'acròpoli d'Atenes.

Història i descripció[modifica]

El culte a Dionís Elèuteros es va introduir a Atenes des del demos d'Elèuteras, a Beòcia, en tremps del tirà Pisístrat. Al segle vi aC es va portar a Atenes des d'Elèuteras una estàtua de fusta (xóanon) del déu i es va construir un temple en el seu honor, conegut com a temple arcaic, que estava situat al costat del Teatre de Dionís. D'aquest temple només es conserven els fonaments de l'angle nord-est.

Una mica al sud del primer temple hi ha les restes del segon temple de Dionís que es va aixecar a la segona meitat del segle IV aC. Segons Pausànias, hi havia un recinte amb dos temples i dos imatges de Dionís, la de fusta i una altra que va fer l'escultor Alcàmenes d'Atenes d'or i marfil.[1] Només es conserven els fonaments i el basament on hi havia les estàtues.

El tèmenos de Dionís conserva al nord les restes d'una stoa que es creu que era de l'ordre dòric, i que, com el segon temple, hauria format part de les reformes de la ciutat que va realitzar Licurg cap a l'any 330 aC. Els altres costats del santuari estaven tancats per un recinte, del que es conserven les parts sud i est. Al costat d'aquest recinte hi havia un propileu o porta d'entrada en forma de Π de la que encara se'n pot veure la planta.[2]

Referències[modifica]

  1. Pausànias. Descripció de Grècia, I, 20,2-3
  2. Gianikapani, Efi. «South slope of Acropolis» (en anglès). Odisseus. Ministeri de Cultura de Grècia. [Consulta: 13 març 2021].


Acròpoli d'Atenes: Patrimoni de la Humanitat

Acròpoli d'Atenes
1 Partenó - 2 Antic temple d'Atena - 3 Erectèon - 4 Estàtua d'Atena Pròmacos - 5 Propileu - 6 Temple de Nice Àptera - 7 Eleusínion - 8 Santuari d'Àrtemis Braurònia - 9 Calcoteca - 10 Pandrosèon - 11 Casa de les Arrèfores - 12 Altar d'Atena - 13 Santuari de Zeus Polieu - 14 Santuari de Pandíon - 15 Odèon d'Herodes Àtic - 16 Estoa d'Èumenes - 17 Santuari d'Asclepi - 18 Teatre de Dionís - 19 Odèon de Pèricles - 20 Tèmenos de Dionís