Tènia de la vaca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Tènia de la vaca
Proglotides gràvides de Taenia saginata, amb un característic número d'úters laterals entre 15-20. Tinció de tinta xinesa.
Proglotides gràvides de Taenia saginata, amb un característic número d'úters laterals entre 15-20. Tinció de tinta xinesa.
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Platyhelminthes
Classe: Cestoda
Ordre: Cyclophyllidea
Família: Taeniidae
Gènere: Taenia
Espècie: T. saginata
Nom binomial
Taenia saginata

La tènia de la vaca (Taenia saginata) és un paràsit platihelmint de la classe cestoda, la forma adulta de la qual viu en les primeres porcions de l'intestí prim de l'ésser humà. Normalment mesuren entre 2 i 5 metres de longitud, tot i que poden arribar fins als 10 metres. La tènia de la vaca, juntament amb la Taenia solium, és una de les espècies conegudes genèricament com a cuc solitari, car normalment només es troba un sol cuc en l'intestí de la persona infectada, produint una malaltia anomenada teniosi. La seva fase intermèdia es troba en la vaca, en la qual produeix una infestació generalment asimptomàtica, localitzada en la musculatura de l'animal.

Morfofisiologia[modifica | modifica el codi]

De la mateixa manera que tots els cestodes, la forma adulta és un cuc segmentat que neix de l'escòlex o cap, que és fixa a l'hoste a través de 4 poderoses ventoses, ja que, a diferència de la tènia solium, no té ganxos.

Escòlex d'una tènia saginata.

L'escòlex segueix la porció germinal o coll, a partir del qual es desenvolupa a l'estròbila o cadena de proglotis, nom amb el que es designa a cada un dels segments que la formen. A mesura que aquests proglotids s'allunyen de l'escòlex es desenvolupen en cada un d'ells ambdós aparells genitals, el masculí i el femení, ja que els individus són hermafrodites. Després l'autofecundació a l'aparell genital masculí s'atrofia i es desenvolupen els ous o embriòfors dins de l'úter, que ocupa pràcticament tot l'interior dels proglotids, els que, desprenent-se de l'estòbil en petites cadenes, surten a l'exterior junt amb la femta del hoste o a través de la seva pròpia acció motriu, la qual cosa els permet a travessar l'esfínter anal, característica que no té la tènia solium, a més de ser més curta i prima. D'aquesta manera, els segments de la tènia solen ser vistos en la matèria fecal, o apareixen adherits en la roba interna.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tènia de la vaca