Tíkhon Khrénnikov

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaTíkhon Khrénnikov
Khrennikov.jpg
Biografia
Naixement 28 maig 1913 (Julià)
Ielets
Mort 14 agost 2007 (94 anys)
Moscou
  Membre del Soviet Suprem de la Unió Soviètica 

Dades personals
Educació Conservatori de Moscou (–1936)
Gnessin State Musical College Tradueix (–1932)
Activitat
Ocupació Compositor, coreògraf, musicòleg, professor d'universitat, pianista, crític musical i polític
Ocupador Conservatori de Moscou
Partit Partit Comunista de la Unió Soviètica (1947–)
Gènere artístic Òpera
Professors Vissarion Xebalín
Conflicte Front oriental de la Segona Guerra Mundial
Instrument Acordió
Participà en
17 octubre 196122è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica

IMDB: nm0451954 Musicbrainz: 8f3c027c-cd46-4df4-bda2-58c2f3e8ad1b
Modifica les dades a Wikidata

Tíkhon Nikolàievitx Khrénnikov (en rus: Ти́хон Никола́евич Хре́нников) fou un compositor i polític rus, nascut el 10 de juny de 1913 a Ielets (província de Lípetsk) i mort a Moscou el 14 d'agost de 2007.

Els primers estudis els va fer amb Mikhaïl Gnessin en l'Institut del mateix nom i després amb Vissarion Xebalin en el Conservatori de Moscou, destacant ben aviat per la seva fecunda creativitat, en la que va revelar des d'un principi la influència de Prokófiev, especialment en la concepció instrumental.

La seva obra més famosa i més vegades executada en la Unió Soviètica és V Burju (Dins la tempesta, Moscou, 1939), però també assolí gran èxit amb altres composicions, com Mat (La mare, Moscou, 1957), basada en la famosa novel·la de Maksim Gorki, i Frol Skobeiev (Moscou, 1950), en la que afrontà amb bons resultats el gènere còmic. A més va compondre dues simfonies, un concert per a piano i orquestra (obra juvenil de gran interès que ell mateix executava sovint) i un concert per a violí i orquestra (1959), expressament dedicat a Leonid Borisóvitx Kogan.

Era molt conegut inclús fora del seu país, i presidí l'Associació soviètica per a les relacions culturals amb l'estranger. Fou diputat del Soviet Suprem i, des de 1948, Andrei Jdànov el nomenà secretari general de la Unió de Compositors Soviètics, lloc que conservaria fins a la dissolució de la URSS el 1991.

Bibliografia[modifica]